Lords of Chaos està
basada en la novel·la escrita per Michael Moynihanand i Didrik
Søderlind titulada Lord
of Chaos: The Bloody Rise Of the Satanic Metall
Underground, i que alhora aquesta es va fixar en els violents
successos que van ocórrer al voltant de l'escena musical Black
Metall de Noruega de principis dels noranta. Va ser
allà, amb la banda Mayhem, que el músic conegut com
a Euronymous va crear un estil musical nou més de generar
un moviment contracultural al voltant del contingut de les
lletres de les seves cançons, que predicaven el satanisme i la mort.
La pel·lícula, més enllà de mostrar aquest naixement, es dedica a
explorar el que va venir posteriorment amb el seu creixement, i per
això se centra en l'aparició en escena de Varg Vikernes,
qui va acabar sent el baixista de la banda Mayhem més de
ser el vocalista de l'altre gran grup de l'escena
noruega: Burzum. Varg va acabar assassinant
a Euronymous per certes diferències entre ells.
La
pel·lícula està dirigida per Jonas Akerlund, bateria del grup
musical Bathory i coneixedor de primera mà del que va
passar en aquella època. La gran virtut de Lords of Chaos és
que ofereix el que promet, que no és més que una versió dels
successos (però no compartida pels integrants de les
bandes Mayhem i Burzum) que van ocórrer des del
suïcidi del primer vocalista de la banda fins a l'assassinat
d'Euronymous a les mans de Varg. Els successos reals són
ben coneguts, de manera que l'espectador sap com comença la història
i com acabarà, i per això la preocupació d'Akerlund és
principalment la de representar com un fals documental narrat
pel mateix Euronymous els esdeveniments que van
envoltar la banda Mayhem, és a dir, tot el relacionat amb la
festa, la música, el negoci, la hipocresia, la iconografia i
sobretot també els actes de violència amb relació a la
crema d'esglésies.
La novel·la original escrita per
Michael Moynihanand i Didrik Søderlind recull
el testimoni de l'entorn d'Euronymous, de manera que, el que
s'explica a Lords of Chaos, va lligat a aquest
posicionament, cosa que no comparteix en la vida
real Varg Vikernes. Varg mai ha acceptat aquesta
versió, tot i que sí que reconeix que van existir fortes
diferències entre ells dos més de la culpabilitat de l'assassinat a
ganivetades. Més enllà de les postures dels protagonistes en la
vida real, igualment la pel·lícula funciona de meravella com a peça
documental en il·lustrar un dels temps més foscos del
metall, tot mostrat sense proeses cinematogràfiques i preocupada
únicament en perfilar bé cada un dels personatges que intervenir,
amb les seves postures en els conflictes que van sorgir, i tractar
altres temes polèmics de moment com el funcionament de la
discogràfica Deathlike Silence Production i
l'estafa d'Euronymus a Varg amb el finançament
dels dos primers discos de Burzum. D'altra
banda, Jonas Akerlund recull alguns dels moments més
icònics de la banda, tant en concerts en directe com festes o fins i
tot el suïcidi del vocalista Dead, que el representa amb tota
la crueltat i realisme possible. Estem convençuts que els fans
de Mayhem estaran contents amb la pel·lícula, encara que
els integrants de la banda reneguin d'ella.
Lords of Chaos no
és una proesa cinematogràfica, més aviat una pel·lícula sense
cap mena de filigrana cinematogràfica, però que
té les idees molt clares sobre el que vol mostrar. Crec que la
definició del perfil els personatges que
aconsegueix Akerlund és excel·lent, ens creiem les seves
identitats i fins podem arribar a simpatitzar més amb uns o altres,
però el més important és que el que passa a la pel·lícula
enganxa a l'espectador. És una pel·lícula compensada, rica en
contingut i molt vistosa d'aspecte. Un exercici que no només
acontentarà als fans de l'escena sinó també als que la
desconeguin. No us la perdies, perquè és un dels títols de l'any.
I per als més curiosos amb el tema, a continuació comparteixo un vídeo gravat per Varg Vikernes i publicat al seu canal de YouTube, en què critica l'existència de Lords of Chaos. Diu que la seva banda Burzum no ha volgut cedir els drets de la seva música a Jonas Akerlund (ni tampoc Mayhem) i que per això assegura que tindrà problemes legals en el futur. D'altra banda, tira pestes de la pel·lícula sense haver-la vist encara, amb l'argument que la novel·la original falseja la realitat ocorreguda, i a més, en referència en concret amb la pel·lícula, se sent ofès amb Akerlund pel fet d'haver escollit a un actor jueu (Emory Cohen) per interpretar el paper de Varg. També, que l'actor que interpreta Euronymous sigui un exdrogoaddicte (Rory Culkin, germà de Macaulay), ja que ell odiava als ionquis. Mireu-lo, és impagable.
0 Comentaris