[Crítica] SUFFERING BIBLE - Davide Pesca, 2018


-DIRECTOR: Davide Pesca
-GUIÓ: Davide Pesca
-REPARTIMENT: Nicola Fugazza, Mery Rubes
-FX: Davide Pesca
-MÚSICA: Oki
-ANY: 2018




El cineasta italià Davide Pesca torna amb un llargmetratge que va entre l'experimental i el provocatiu. Es titula Suffering Bible, una pel·lícula indie on a través de cinc capítols aparentment independents proposa a l'espectador una experiència pertorbadora i macabra, partint d'un fons temàtic com és la doctrina de la Santa Bíblia. El resultat és un cúmul d'escenes de violència extrema, nu i surrealisme, per a un conjunt experimental en format.

Suffering Bible no és una pel·lícula per a tothom, més aviat va dirigida a aquells que busquen experiències que interpel·lin l'espectador per la seva personalitat i demència. La realització picada, efectes de so i de postproducció, també la seva música industrial, així com les performances d'art modern dels actors, donen peu a un discurs que, encara que ens sembla massa abstracte i surreal, és de bellesa artística innegable. A tot això es fa difícil dir de què va Suffering Bible, però ens és igual, perquè es tracta d'una experiència de 60 minuts amb escenes difícils d'oblidar, agradi o no agradi el que es veu a la pantalla.

Els cinc capítols vénen units per una història que els entrellaça. Es tracta d'una història alternativa i recaragolada sobre la trobada entre Adam i Eva, en què un home i una dona nus i amb els ulls embenats, completament bruts i ferits, s'arrosseguen pel bosc fins a trobar-se. Entremig, els cinc clips amb la religió cristiana del fons faran acte de presència, i en què l'automutilació, la bogeria i la perversió acaben per deformar cap a la fosca la santa doctrina.

Davide Pesca ha escrit i dirigit, a més d'elaborar els efectes de maquillatge i FX, una pel·lícula que segueix la línia ultragore de treballs anteriors, com les seves aportacions a les antologies A Taste of Phobia i Deep Web XXX. Us demanem que continueu explorant aquest terreny. La seva ment recaragolada, però també visionària, dóna una personalitat especial al seu cinema, i Suffering Bible és un exponent per aplaudir. La veritat és que no sé si m'ha agradat Suffering Bible, només sé que no se'm va del cap, i que vull experimentar més.


Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris