-DIRECCIÓ: Mariano Cohn
L'actual debat sobre la seguretat a les
grans capitals europees és una cosa gairebé precoç en comparació
al que des de fa dècades es porta denunciant a Llatinoamèrica.
La inseguretat en països com l'Argentina no només va lligada amb el
món del futbol, sinó que també els ciutadans han
hagut d'aprendre a conviure amb una altra delinqüència, com són
els robatoris, atracaments o assassinats. Quina solució cal prendre
per posar-hi remei davant la ineficàcia o desbordament
policial? L'escarment? ¿La pedagogia? Això és més o menys el
que 4x4 vol posar damunt de la taula, com és debatre sobre la
desesperació que pateix la gent de bé davant d'una allau de
delictes i quines solucions prendre quan la justícia no funciona.
Tot això, en clau de cinema d'acció i tints de ciència-ficció.
El
responsable de la criatura és un gat vell argentí
anomenat Mariano Cohn, conegut al seu país per pel·lícules
com El home del costat i El ciutadà il·lustre -a més de
ser copropietari de la productora Televisió Oberta-, en
què adapta un guió de Gastón Duprat que planteja la
història sobre un quinqui amb samarreta de Boca Juniors que entra a
robar dins d'un cotxe 4x4, i un cop dins es quedarà tancat sense
poder sortir. Un cop allà, el propietari del cotxe es posa en
contacte amb ell per anunciar-li que ho passarà malament allà dins,
tot a causa d'un terrible succés del passat que els
uneix.
El protagonista de 4x4 és Peter Lanzani (Els
últims), que broda una interpretació molt física que li exigeix
molta desesperació en un espai tan petit com és dins d'un
vehicle. En efecte, la pel·lícula està rodada gairebé íntegrament
dins d'un cotxe, amb les dificultats que suposa per a tot l'equip
tècnic i artístic, però que el seu director, Mariano Cohn,
es desenvolupa de meravella amb múltiples plans i una comoditat a la
realització sorprenent. La desesperació del protagonista s'acaba
plasmant en la pantalla i s'ho fa passar malament també a
l'espectador, tot i que les dificultats que se li acosten al
protagonista com són el fred, la calor, el sagnat, la set, la
fam, etc., a poc a poc van allunyant l'espectador de la
pantalla. Es genera una sensació d'allargat, com una cosa
mancada d'idees en el seu tram mitjà i això provoca la
pèrdua de força de la pel·lícula. Només
l'aparició del personatge d'Enrique Ferrari (un
excel·lent Dady Brieva) remunta la pel·lícula posant en
relleu el debat sobre la seguretat nacional, alhora que la tensió i
la reflexió s'apoderen de 4x4. Un final molt bo.
4x4 no és
una pel·lícula amb segones lectures, és un exercici de
reflexió directa. ¿Els delinqüents aprenen la lliçó? ¿Els
matem i s'acaba el problema? Un debat incòmode, però que cadascú
tregui les seves conclusions. Mentrestant, val la pena gaudir veient
una pel·lícula que atrapa l'espectador des del minut 1, i
que cinematogràficament és una proesa de la realització.
Ens ha agradat 4x4, malgrat el seu tram mig alguna
cosa tediosa i estirat, però està ben resolta i per sort
aquesta vegada no són necessaris els jeroglífics per fer
reflexionar a l'espectador. Més cinema així.
0 Comentaris