[Crítica] PUNTO MUERTO - Daniel de la Vega


-DIRECCIÓ: Daniel de la Vega
-GUIÓ: Daniel de la Vega
-ANY: 2018
-DURACIÓ: 77 min.
-PAÍS:  Argentina
-MÚSICA: Luciano Onetti
-FOTOGRAFIA: Alejandro Giuliani
-REPARTIMENT: Luciano Cáceres, Rodrigo Guirao Díaz, Natalia Lobo, Daniel Miglioranza, Osmar Nuñez
-PRODUCTORA: Furia Films / Malevo Films Argentina (MFA) / Ninja Films y Asoc






Amb una posada en escena i estètica que remet al cinema detectivesc dels anys 20-30 s'erigeix ​​ Punto Muerto, pel·lícula argentina que resulta ser un bonic homenatge a la novel·la detectivesca, amb aquelles històries on la sospita, la intriga i la mort es donen cita entre detectius, testimonis i assassins. És excel·lent Punto Muerto, un exercici d'estil molt suportable per al públic i amb un guió que es nota elaborat per un fanàtic d'aquest tipus d'històries. El creador és l'argentí Daniel de la Vega, i amb un metratge de poc menys de 80 minuts ha aconseguit posar-nos a la butxaca.

La història se centra en Luis Peñafiel, un escriptor que just acaba de finalitzar l'última novel·la, en la qual planeja el crim perfecte dins d'una habitació tancada. Abans de l'estrena, quan un escriptor competidor seu mor en les mateixes condicions que la novel·la de Peñafiel, i ell sigui el principal sospitós, l'escriptor descobrirà que res és més enganyós que la realitat.

La pel·lícula atrapa des del minut un amb una escena d'assassinat protagonitzada per l'actriu María Eugenia Rigon a mans d'un assassí emmascarat (imatge de capçalera). Aquest crim és una recreació de la primera escena de la novel·la de Luis Peñafiel, que ens l'explica el mateix autor, interpretat d'una manera brillant per l'actor Osmar Núñez. Partint d'aquí, el desenvolupament de Punto Muerto porta a l'espectador a un hotel, presentant personatges i un estrany crim. Tot un pretext ben escrit pel propi de la Vega que a més fa una mica de crítica el món de l'art i els seus mecanismes en els processos creatius. Un desenvolupament on l'espectador queda atrapat i no sortirà de la trama fins al final, un final passat de rosca, però sorprenent, i amb uns diàlegs carregats de contingut que justifiquen el títol de la pel·lícula.

Punto Muerto és probablement la millor pel·lícula argentina que ha arribat a Europa en aquest 2019. Una estètica pretèrita molt concreta i que està bé plasmada en pantalla amb els pocs recursos que disposa la pel·lícula, i sempre sense descuidar un ritme narratiu actual que la fa molt fàcil de veure i seguir. Punto Muerto és un intel·ligent homenatge al detectivesc, entre els clixés propis del gènere i la metodologia hipòcrita dels seus creadors, i que resulta preciós, amb una estètica aconseguida i narrativament molt amè.  


Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris