[Crítica] EL ELEMENTO ENIGMÁTICO - Alejandro Fadel, 2020


-DIRECCIÓ: Alejandro Fadel

-GUIÓ: Alejandro Fadel, Tomás Fadel

-ANY: 2020

-DURACIÓ: 41 min.

-PAÍS: Argentina

-FOTOGRAFIA: Tebbe Schöningh

-REPARTIMENT: Elio Contreras, Yamil Zeid, Federico Crowe

-PRODUCCIÓ: La Unión de los Ríos







Els cinc primers minuts de El Elemento Enigmático simplement contemplant unes muntanyes nevades ja deixen clar que el director, l'argentí Alejandro Fadel, se submergeix en una proposta experimental que explora un nou llenguatge cinematogràfic. El so carregat d'efectes electrònics en concordança amb els paisatges de naturalesa pura, complementen tres subjectes vestits de motoristes que vaguen per la muntanya nevades reflexionant sobre el significat de la llibertat.

Insistim que El Elemento Enigmático és una pel·lícula experimental, però accessible, que parteix d'una falsa seqüela de l'anterior film del director, com va ser Muere Monstruo Muere. Això no obstant, la narrativa és una altra i el discurs també. També la fotografia varia segons el moment, jugant amb els colors i els desenfocaments.

Segons Alejandro Fadel, El Elemento Enigmático s'ha de prendre com una comèdia. Nosaltres no li hem vist la gràcia, o potser simplement no hi hem connectat. Els seus 40 minuts de metratge es fan llargs pel fet que a l'experiència li costa horrors mutar en idees noves, o simplement aprofundir les existents.

No ho hem entès. En tot cas, no negarem que inicialment aconsegueix seduir l'espectador amb les seves belles imatges de naturalesa connectades amb els efectes de so, creant un llenguatge nou d'acord amb les reflexions dels tres personatges de la pel·lícula. L'experiència és personal i les conclusions també, i L'element enigmàtic hi dóna peu.  


Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris