Entrevista als directors de Anunnakis: Los caídos del cielo després de la première mundial de la pel·lícula en TerrorMolins
Minuts després de presenciar
la premiere mundial de Anunnakis: Los caídos del
cielo al festival de cinema TerrorMolins (2018.11.11),
vam tenir l'oportunitat de comentar-la amb els seus dos directors:
Joan Frank Charansonnet i Rubén Vílchez.
L'entrevista, sense límit de temps i amb un to molt distès, va
servir per entendre moltes de les decisions que han pres els dos
directors. I per a tots els que esteu desitjant veure Anunnakis:
Los caídos del cielo, els dos directors també es van referir a
això.
I a més de comentar Anunnakis: Los caídos del
cielo, Joan Frank Charansonnet, probablement la cara més
visible de la cinematografia independent catalana, va tenir temps
també per parlar-nos de la seva relació amb l'Acadèmia de Cinema
Català i amb TV3 (Televisió de Catalunya) després de
l'estrena del seu anterior film: Pàtria, que malgrat obtenir
uns excel·lents resultats en taquilla va ser menyspreada per tots
ells.
 |
| Joan Frank Charansonnet - Rubén Vílchez |
-Abans de tot Joan Frank, aquest
matí per xarxes socials vas compartir que la première de Anunnakis:
Los caídos del cielo s'estava convertint en la que més
nervis t'estava causant d'entre els teus 06:00
llargmetratges. No sé el teu cas Rubén, però ara ja esteu
millor?
R: Doncs jo estava pitjor que ell (rialles)
JF:
M'he aixecat nerviós, perquè m'he parat a pensar que he fet sis
pel·lícules, però aquesta serà la primera presentació d'entre
les sis en què també sóc coprotagonista, i per això crec que ha
pogut més el tema que sóc actor que el meu treball de director.
Però després quan he arribat aquí [TerrorMolins] i he començat a
saludar, fer entrevistes i altres, ja estava la mar de tranquil com
sempre ho he gaudit. És més, Anunnakis: Los caídos del
cielo és l'estrena que més he gaudit al final, i t'ho dic
de veritat, m'ho he passat genial veient la pel·li.
-Expliqueume com
comença el projecte de fer una pel·lícula sobre els Anunnaki.
Era un tema que ja coneixíeu per endavant?
JF: Sóc una
persona molt interessada amb tot el tema de les energies i dimensions
que ens envolten. Crec que la societat humana ha perdut una cosa, que
és la innocència, i quan tu perds la innocència i fas el pas a
deixar de ser un nen per ser adult, el 98-99% de la humanitat perd
una cosa, que és una connexió que tenim amb altres dimensions que
tenim a tocar. Dins d'aquestes dimensions hi ha coses molt bones i
coses molt dolentes, i moltes vegades no tenim la capacitat de
preveure coses que podran venir ni tampoc de coses que succeeixen.
Això moltes vegades l'ull humà el cataloga com fantasmes, paraules
estranyes, etc. Jo sempre he estat una persona molt interessada
espiritualment, i quan dic espiritualment no em refereixo al
religiós, sinó a la vida que ens envolta, i clar, temes com
els Anunnakis quan em van arribar farà una
dècada perquè intent esbrinar que hi ha més sobre
això . Jo no puc dir que la teoria de Zecharia Sitchin,
i la teoria després convertida en conspiratòria de
David Icke sigui certa, perquè no tenen les proves, però
el que sí que és cert és que la ciència tampoc pot
provar que no sigui possible, i em refereixo a proves físiques,
perquè quàntiques sí que n'hi ha. Són proves reals, proves com
ara que tu pots escoltar una psicofonia i tu sents, i d'això parla
el cinema fantàstic. És una llàstima que en aquest país estigui
tan desprestigiat un cinema que potser no deixa de ser la part més
científica del mateix cinema, perquè si féssim més
cas al mateix cinema fantàstic i de terror i
entréssim més en ell, potser no deixaríem de tenir aquest punt
d'infantesa i viuríem una vida millor.
-Combinar el gènere
fantàstic amb una teoria mil·lenària, és a dir, amb aquesta part
més científica que envolta la mitologia dels Anunnaki, ha
estat potser el repte més gran que heu tingut?
JF:
Nosaltres teníem clara una cosa, si haguéssim apostat només per
plasmar aquesta part científica en la pel·lícula probablement ni
s'haguera estrenat. Això ja va passar amb Anunnakis,
aquella pel·lícula americana de farà una dècada que va
quedar desapareguda al mapa i no es va deixar estrenar, a més que el
director va haver d'exiliar d'Estats Units després de fer i
film, tot i que també és cert que ara sembla que ha pogut
tornar. Va ser tot una cosa raríssima, ja que, segons
sembla, Anunnaki entrava de ple en les entranyes d'aquesta
part científica de tot el tema Anunnakis. I és que, no ens
enganyem, aquest tema si fos veritat podria desmuntar una
civilització sencera. Si les teories d'aquestes persones són
certes, no ha existit Déu i Jesucrist, sinó que va ser algú caigut
de cel. Insisteixo que si això fos veritat se'n va a la
merda mig món tal com el coneixem. El meu objectiu amb la pel·lícula
va ser la d'intentar donar als neòfits dels Anunnaki una
pel·lícula que comencés, tal com has pogut veure abans, amb
l'arribada d'aquests éssers a la Terra, a més de donar una petita
gamma d'informació, i això ho vull remarcar, que el que hem volgut
donar a l'espectador és una primera informació sobre el
tema. És a dir, que el que busquem és que després de veure la
pel·lícula la gent pugui entendre qui són els Anunnaki. Si
haguéssim volgut aprofundir en la teoria no ens hagueren deixat
fer o ensenyar la pel·lícula, estic gairebé segur. Crec que encara
hi ha coses que són molt sagrades en aquest món, també per a la
indústria de cinema. Algunes pel·lícules comercials
com Prometheus, aconsegueixen incloure aquest missatge
dissimuladament, però crec que encara no és possible en la
indústria de cinema entrar completament en el tema. Per això et
comentava que, en Anunnaki: Los cíados del cielo, hem volgut donar
a l'espectador una petita dosi d'informació sobre el tema, i d'altra
banda ens hem centrat en dos personatges anunnas, que formen
part d'una lluita entre clans amb la que ens hem volgut divertir en
clau de gènere fantàstic. En la pel·lícula hem homenatjat
a Tarantino i Robert Rodríguez, amb pel·lícules com Els
Immortals o fins i tot aquella pel·lícula russa anomenada Guardians
de la Nit, que tenia un ritme brutal, utilitzant el llenguatge de
videoclip, donant ritme, etc., i amb tot això que la gent surti de
cinema havent vist una pel·lícula que sí, que et dóna un primer
acostament al tema Anunnaki, però sobretot també que hagi
gaudit amb l'acció i el terror. Vull afegir que si Anunnaki: Los cíados del cielo funciona, ja tinc preparada una segona
part, i en ella ens agradaria entrar molt, molt més a la part
científica. Veuríem a veure què passa.
-Has comentat
l'existència d'una força major que impediria haver fet una
pel·lícula amb un major pes de la part científica, però en canvi
teniu la intenció de fer-ho en una possible seqüela. ¿Pot ser
que hàgiu tingut la sensació que Anunnaki: Los cíados del cielo se us ha quedat una mica curta en aquest
aspecte?
JF: A mi m'hauria agradat arribar més enllà,
però ho valorem amb Rubén i vam decidir que ara no era el
moment. El podíem haver fet, però a la fi la pel·lícula és molt
de gènere fantàstic, i hem estat allà asseguts a la sala de
cinema, com dues persones més del públic, i estàvem
gaudint (rialles). Jo puc entendre que algú que vegi el títol
"Anunnakis" pugui esperar una exploració de la
teoria conspiratòria, encara que a veure, també està
introduït en la pel·lícula, com per exemple quan jo [Uruk] dic en
rus en la pel·lícula amb un oncle per col·locar un president a
Jordània. Tot això ho hem introduït d'una manera més puntual i
subtil. Ens hauria agradat entrar més en tot això? A mi sí, i
estic segur que a Rubén no. Per això si hi ha una segona
part el que farem és que seguirà l'acció i tot el relacionat amb
el gènere fantàstic, però llavors la balança s'equilibrarà més.
Això si hi ha segona part, és clar.
-Durant la producció de
la pel·lícula heu notat una especial pressió pel fet de tocar un
tema tan popular com el dels Anunnaki? En el sentit que se us
critiqui pel fet de distorsionar en clau de gènere fantàstic i de
terror una teoria que tanta gent creu en ella.
JF: Hi ha gent
que creu en ella, i jo no et descarto que també crea en ella. En cap
moment volem ferir a ningú, encara diré més, oferim més donant
deu minuts d'informació dels 80 totals a aquesta gent del que se'ls
ha ofert mai. Ningú els ha ofert ni això, ni 10 minuts. Això sí,
jo puc entendre que a un espectador molt ficat en el tema se li pugui
quedar una mica curta en l'àmbit científic, i per això ens la
vulguin criticar. Però els creadors com nosaltres estem oberts a les
crítiques constructives.
R: La pel·lícula és només una
ficció, i al cap i a la fi cap de què tracta és que
el públic s'ho passi bé, entretenir durant els 80 minuts que
dura.
JF: A més, la sinopsi és claríssima, l'hem explicat
per activa i per passiva.
R: És un homenatge a la sèrie B i
de la sèrie Z.
JF: La qüestió és vendre bé el producte.
Dir-li a l'espectador que nosaltres oferirem una petita part
d'informació sobre el tema, alguna cosa mai havien vist en
una pantalla de cinema, a més d'un divertiment de gènere fantàstic.
-L'enfocament en clau de gènere
que aporteu, sobretot amb la part més lligada al vampirisme, crec
que li dóna l'oportunitat a la pel·lícula a explorar una idea molt
interessant, com és una metàfora carregada de crítica social sobre
com les elits empresarials i polítiques sotmeten els més humils.
¿Era una cosa que buscàveu?
JF: Si, volíem que el públic
es quedés amb això, que aquests Anunnaki podrien ser avui
uns banquers o empresaris. La pel·lícula mostra una metàfora, com
és la de xuclar la sang. Quants banquers no han xuclat la sang als
desnonats, per exemple? Aquí està la metàfora. El meu personatge
per exemple viu també de l'explotació econòmica dels éssers
humans. Si, és una cosa que hem intentat.
-Rubén,
anteriorment ja havies treballat amb Joan Frank, però
d'assistent de direcció. ¿Aquesta vegada, com ha estat la teva
aportació com a codirector? O dit d'una altra manera, com us heu
repartit la feina?
R: En les sis pel·lícules que ha rodat
Joan Frank jo he estat l'editor a més d'assistent en la
direcció. Joan Frank és el meu mestre en el món de
cinema, però a més d'estar implicat en les seves pel·lícules
també em dedico a la realització i edició de videoclips musicals.
Per a mi treballar amb ell és fàcil, és com el pa de cada dia, i
vam gaudir junts.
JR: En això de cinema tens els més i els
menys, però en el fons sempre ens queda això, l'amor. El meu germà
va morir fa quatre anys i crec que ara tinc un altre germà, i és
ell. De vegades no cal que siguis de sang per notar això.
-Tota la raó. I també us acompanyen
en Anunnakis: Los caídos del cielo alguns actors que ja
han participat en anteriors pel·lícules vostres, com és el cas de
Dani Bernabé, Miquel Sitjar, Susanna Plana, etc. ¿Volia
preguntar-vos que és el que us pesa més com a directors, el talent
d'un actor o la confiança amb ell?
JF: En el cas de Miquel
Sitjar no li he de donar cap oportunitat perquè el seu talent està
demostrat fruit d'una excel·lent carrera d'actor. El seu cas és
especial perquè vam començar a estudiar interpretació junts, ell
tenia setze anys i jo 17, i som els dos únics actors
d'aquella promoció que van aconseguir tirar endavant
professionalment. Amb els anys ell s'ha convertit en un dels meus
millors amics, i a més el considero un dels actors més
talentosos de país. Miquel té màgia, i quan treballem junts fem
màgia. Però a més d'ell, com apuntaves, hi ha un altre elenc
d'actors. Actors com Dani Bernabé, que ha estat en altres projectes
meus anteriorment com Pàtria, i també en Pàtria va estar Susanna
Plana. També Efren Casas repeteix, però crec que pocs
més. La resta dels actors són primeres oportunitats que jo els he
volgut donar, però són actors molt ben escollits que van sorgir, en
el cas de Anunnakis: Los caídos del cielo, d'un càsting
que va durar força temps. Això és una cosa que estic molt content,
ja que per exemple avui, a la première mundial de la
pel·lícula, una de les coses que m'han agradat més de la
pel·lícula ha estat precisament això, el càsting. De vegades en
altres pel·lícules meves veus que hi ha algú que està una mica
més fluix i es nota un desnivell, i en aquesta ocasió he notat que
més o menys tots estan força bé, que compleixen uns mínims.
Aquest equilibri és molt difícil d'aconseguir en el cinema català,
i cal valorar-lo.
-Com curiositat, els diàlegs dels actors
han estat doblats. Per què heu pres aquesta decisió?
JF: Va
ser una decisió que vam prendre des d'un principi. Per exemple en
Pàtria, primera pel·lícula èpica sobre l'origen de Catalunya, una
de les coses que va passar és que la gent no estava acostumada a
cert vocabulari. Si jo ara l'embolic amb el so en directe
no funcionaria igual Anunnakis: Los caídos del cielo.
La gent està acostumada a veure aquest tipus de pel·lícules
doblades per dobladors.
R: A més, hi havia escenes d'acció i
teníem pocs dies de rodatge, de manera que sabíem que no
funcionaria i tampoc volíem posar-nos límits a l'hora de gravar en
llocs concrets per falta de temps.
JF: Això els consumidors
de gènere fantàstic i terror ho saben, i jo per a aquesta
pel·lícula em vaig dir "el públic està acostumat al doblatge
i si vam gravar el so en directe no serà acceptat igual",
tal com ens va passar en altres treballs. I de fet, per ser més
concret sobre el rodatge, la pel·lícula es va gravar amb un 70%
dels diàlegs en castellà i un 30% en català, i ara ens estem
plantejant si traurem la versió doblada en català mantenint els
labials en català. Entens, no? Hem fet una barreja d'idiomes, i per
això no descartem una versió en català de la pel·lícula.
-Potser el doblatge en català pot
propiciar a què Anunnakis: Los caídos del cielo s'arribi
a veure a TV3 algun dia, després del seu recorregut per festivals i
sales de cinema.
JF: La veritat, dubto molt que Anunnakis:
Los caídos del cielo pugui arribar a veure a TV3.
-Pàtria
és una pel·lícula perfectament emitible per TV3, i en
canvi la cadena ha rebutjat la seva emissió. Parla'm de la teva
relació amb TV3.
JF: També creiem nosaltres que Pàtria es
pot emetre perfectament a TV3, fins i tot creiem que és una
necessitat de la ciutadania catalana. És un canal que paguem tots, i
puc entendre que no emetin Pàtria a Telecinco, perquè és un
canal privat, però que TV3 encara avui dia no ens atorgui
ni una miserable reunió per parlar del tema
Pàtria es gravi. I que l'única reunió per parlar del
tema Pàtria hagi hagut de ser per al departament de compres per a
l'estranger... En fi. Per ser exactes, aquest departament
ens volia comprar Pàtria per només 3.000 €, una xifra que està
molt lluny del que es paga per qualsevol altra pel·lícula. Si som
sincers, Pàtria és la cinquena pel·lícula catalana més vista en
sales de cinema catalanes en els últims deu anys, i davant
d'això jo poc més puc afegir. La pregunta se l'has de fer
a ells.
-Quan els vas parlar per primera vegada de Pàtria què
et van dir?
JF: Jo els vaig presentar el projecte al
departament de producció i van riure a la cara. La seva
resposta va ser que Pàtria no es podia fer per 250.000 €, ja que
finalment la pel·lícula es va fer, i va arribar a estrenar-se a
70-80 sales a tot el país. A partir d'aquí hem tornat a demanar que
replantegessin el tema dels drets i no hi ha hagut resposta, només
la que et comentava abans, la del departament d'estrangers,
com si Pàtria fos una pel·lícula d'Hongria. No ho sé,
això s'ho hauries de preguntar al Sr.
Vincent Sanchis [director de TV3], o potser li ho hauries
de preguntar directament a ERC, que és qui domina TV3, el
perquè tenen tanta por que es vegi per televisió com
els catalans vam matar moros en una pel·lícula. Però també estic
segur que a TV3 aniran canviant les persones que la fan servir i
algun dia se li donarà justícia a Pàtria i la població catalana
podrà veure la pel·lícula en obert.
-Posteriorment a l'estrena de Pàtria
van venir els premis Gaudí, en què Pàtria estava seleccionada,
però finalment no va tenir prou suport dels acadèmics
per ser candidata a premi en cap categoria. ¿Com s'entén això?
¿Notes també que dins de l'Acadèmia de Cinema Català hi ha algun
tipus de rebuig al teu cinema?
JF: La pel·lícula no va tenir
ni una miserable nominació. Això es ho has de preguntar a
Isona Passola [presidenta de l'Acadèmia de Cinema
Català] o als acadèmics, el perquè van decidir que
Pàtria no tenia prou valor per tenir ni tan sols 1 miserable
nominació. I mira, vaig a aprofitar per fer una pregunta
als meus companys acadèmics: Per què Pàtria no va obtenir una
nominació a millor vestuari sent una pel·lícula d'època i en
canvi va acabar guanyant el Gaudí una pel·lícula, que m'agrada
molt per cert i que es crida Estiu del 93, que està
protagonitzada per una nena que vesteix amb unes calces? Aquesta és
la pregunta que els faig, i ja de pas també la hi dirigeixo a
la mateixa Isona Passola. Que m'ho expliquin.
-No
només això, sinó que Boris Ruiz, amb la seva llarga trajectòria
com a actor acaba fent una de les millors interpretacions que li
recordo, i ni tan sols va estar nominat!
JF: No només Boris
Ruiz, també Àngels Bassas com a secundària. Com apuntes
no té sentit. Mira, en el cas de Miquel Sitjar, que fa un paper
difícil, amb escenes de lluita i que tendeix cap a la ficció més
pura, fins el podria arribar a entendre, però el cas de Boris? Està
que es surt, igual que Àngels. Suposo que aquestes
preguntes s'aniran resolent amb els anys. Jo crec que nosaltres, com
a país, no hem entès encara que és el cinema
independent, perquè mai hem tingut indústria de cinema independent.
Però és que vam començar a tenir-la, aconseguint estrenar
pel·lícules en les sales de cinema i obtenint resposta
positiva del públic, i tenim a grans creadors que sense
subvencions tirem endavant aconseguint que la gent pagui entrades de
cinema. I Pàtria va ser una fita històrica. Et posaré un exemple:
l'estrena de Pàtria va fer més diners en tres sales de cinema de
Catalunya en un cap de setmana que La Mòmia de Tom Cruise, i estic
parlant de cinema sense subvencions ni ajudes de cap classe. I
tornant al que estàvem, si els acadèmics no em voten doncs ho
hauré d'acceptar, he de saber guanyar i perdre. No obstant
això, voldria dirigir una pregunta als acadèmics: Qui és el comitè
de selecció del Cicle Gaudí? El "Cicle Gaudí" és
una selecció de pel·lícules catalanes destinades a què tornin
a circular per cinemes catalans després de la gala Premis Gaudí,
però, ¿per qui està format el comitè de selecció? No és
transparent, ningú sap qui és. Ho dic més que res perquè Pàtria
no va estar en el Cicle Gaudí després de ser la tercera
pel·lícula catalana més vista d'aquell any per darrere d'Incerta
Glòria i Estiu de 1993. Ningú em respon a això.
-Pot
ser que el cinema subvencionat gaudi un afecte especial de les
institucions?
JF: El cinema independent no ho entenen ni ho
volen entendre. En canvi països com els Estats Units, França i tots
els grans països amb indústries Majors entenen el que significa el
cinema independent. Perquè si un país té cinema
independent acabarà tenint cinema comercial encara més
bèstia, però això no ho entenen. A Isona Passola el que
li interessa és tenir pel·lícules de 3-4-5 milions d'euros, i jo
també vull fer una pel·lícula de 5 milions d'euros, i de fet tinc
el projecte de "Càtars" que està aturat perquè necessito
un gran pressupost i és el meu somni com a director, però
l'Acadèmia de cinema Català no entén l'important paper que pot
arribar a tenir en la indústria de cinema català les produccions
independents. A més hi ha un altre tema, i és que si la
Generalitat no et dóna subvenció llavors TV3 ja no s'interessa per
aquesta pel·lícula, i clar, està sortint gent com jo i molts més
que tirem endavant els nostres projectes, i això els molesta. Perquè
jo demostro que amb 250.000 euros puc fer una pel·lícula que a ells
els costa 4 milions i que acaba arribant a les mateixes sales de
cinema. I jo no vull fer pel·lícules amb 250.000 euros, les vull
fer amb els 4 milions, i puc garantir que amb tot el que he anat
aprenent en aquests anys, amb 4 milions puc fer una pel·lícula que
sembli de 40, i no és fatxenderia, estic convençut.
-Entenc que amb Doctrina no esperes una
resposta positiva dels acadèmics, no? Em refereixo a la
pròxima gal·la Premis Gaudí prevista per al febrer.
JF:
No, però estic molt content amb la candidatura. En uns dies hi haurà
una projecció privada per als acadèmics [21/11] i espero que
companys meus vinguin a veure-la, perquè aquesta és l'altra, per
als Gaudí se sol votar sense veure les pel·lícules. Jo intento
veure el màxim, però ja com a cinèfil, i votar justament. Només
espero que l'interès que jo mostraré amb les seves pel·lícules ho
tinguin també ells amb la meva, i això és al que aspiro ara
mateix, i després que la valorin.
-Per últim, i tornant
a Anunnakis: Los caídos del cielo, per xarxes socials molta
gent de tot el món es pregunta com aconseguir veure la pel·lícula.
Quina resposta els pots donar?
JF: De moment és molt d'hora
per parlar d'estrenes en cinema i de si arribarà a un país o un
altre. El que sí que podem dir és que la pel·lícula
circularà per festivals de cinema, i tot i que encara no podem
confirmar cap sí que és probable que els mesos de gener,
febrer i març la pel·lícula es mostri molt activa. Però el que
sobretot ara estem buscant és que la pel·lícula trobi un agent de
vendes internacional i una distribuïdora perquè Anunnakis: Los
caídos del cielo pugui ser col·locada on creiem que podria
entrar. Avui TerrorMolins ha estat el primer input i veurem
a veure, i a partir d'ara l'anirem enviant a festivals. A Catalunya
sens dubte que es veurà, em preocuparé personalment d'això
(rialles), però crec que la pel·lícula té un altre potencial, que
pot arribar molt més lluny, sobretot també en el
mercat sud-americà, on notem que hi ha molt seguidor
dels Anunnaki.
Moltes gràcies per la vostra atenció. Us
desitjo molts èxits en el futur!
0 Comentaris