ANUNNAKI: LOS CAÍDOS DEL CIELO, entrevista a Joan Frank Charansonnet i Rubén Vílchez

Entrevista als directors de Anunnakis: Los caídos del cielo després de la première mundial de la pel·lícula en TerrorMolins

Minuts després de presenciar la premiere mundial de Anunnakis: Los caídos del cielo al festival de cinema TerrorMolins (2018.11.11), vam tenir l'oportunitat de comentar-la amb els seus dos directors: Joan Frank Charansonnet i Rubén Vílchez. L'entrevista, sense límit de temps i amb un to molt distès, va servir per entendre moltes de les decisions que han pres els dos directors. I per a tots els que esteu desitjant veure Anunnakis: Los caídos del cielo, els dos directors també es van referir a això.

I a més de comentar Anunnakis: Los caídos del cielo, Joan Frank Charansonnet, probablement la cara més visible de la cinematografia independent catalana, va tenir temps també per parlar-nos de la seva relació amb l'Acadèmia de Cinema Català i amb TV3 (Televisió de Catalunya) després de l'estrena del seu anterior film: Pàtria, que malgrat obtenir uns excel·lents resultats en taquilla va ser menyspreada per tots ells.

Per cert, ja podeu llegir la nostra CRÍTICA

Joan Frank Charansonnet - Rubén Vílchez

-Abans de tot Joan Frank, aquest matí per xarxes socials vas compartir que la première de Anunnakis: Los caídos del cielo s'estava convertint en la que més nervis t'estava causant d'entre els teus 06:00 llargmetratges. No sé el teu cas Rubén, però ara ja esteu millor?

R: Doncs jo estava pitjor que ell (rialles)

JF: M'he aixecat nerviós, perquè m'he parat a pensar que he fet sis pel·lícules, però aquesta serà la primera presentació d'entre les sis en què també sóc coprotagonista, i per això crec que ha pogut més el tema que sóc actor que el meu treball de director. Però després quan he arribat aquí [TerrorMolins] i he començat a saludar, fer entrevistes i altres, ja estava la mar de tranquil com sempre ho he gaudit. És més, Anunnakis: Los caídos del cielo és l'estrena que més he gaudit al final, i t'ho dic de veritat, m'ho he passat genial veient la pel·li.


-Expliqueume com comença el projecte de fer una pel·lícula sobre els Anunnaki. Era un tema que ja coneixíeu per endavant?

JF: Sóc una persona molt interessada amb tot el tema de les energies i dimensions que ens envolten. Crec que la societat humana ha perdut una cosa, que és la innocència, i quan tu perds la innocència i fas el pas a deixar de ser un nen per ser adult, el 98-99% de la humanitat perd una cosa, que és una connexió que tenim amb altres dimensions que tenim a tocar. Dins d'aquestes dimensions hi ha coses molt bones i coses molt dolentes, i moltes vegades no tenim la capacitat de preveure coses que podran venir ni tampoc de coses que succeeixen. Això moltes vegades l'ull humà el cataloga com fantasmes, paraules estranyes, etc. Jo sempre he estat una persona molt interessada espiritualment, i quan dic espiritualment no em refereixo al religiós, sinó a la vida que ens envolta, i clar, temes com els Anunnakis quan em van arribar farà una dècada perquè intent esbrinar que hi ha més sobre això . Jo no puc dir que la teoria de Zecharia Sitchin, i la teoria després convertida en conspiratòria de David Icke sigui certa, perquè no tenen les proves, però el que sí que és cert és que la ciència tampoc pot provar que no sigui possible, i em refereixo a proves físiques, perquè quàntiques sí que n'hi ha. Són proves reals, proves com ara que tu pots escoltar una psicofonia i tu sents, i d'això parla el cinema fantàstic. És una llàstima que en aquest país estigui tan desprestigiat un cinema que potser no deixa de ser la part més científica del mateix cinema, perquè si féssim més cas al mateix cinema fantàstic i de terror i entréssim més en ell, potser no deixaríem de tenir aquest punt d'infantesa i viuríem una vida millor.


-Combinar el gènere fantàstic amb una teoria mil·lenària, és a dir, amb aquesta part més científica que envolta la mitologia dels Anunnaki, ha estat potser el repte més gran que heu tingut?

JF: Nosaltres teníem clara una cosa, si haguéssim apostat només per plasmar aquesta part científica en la pel·lícula probablement ni s'haguera estrenat. Això ja va passar amb Anunnakis, aquella pel·lícula americana de farà una dècada que va quedar desapareguda al mapa i no es va deixar estrenar, a més que el director va haver d'exiliar d'Estats Units després de fer i film, tot i que també és cert que ara sembla que ha pogut tornar. Va ser tot una cosa raríssima, ja que, segons sembla, Anunnaki entrava de ple en les entranyes d'aquesta part científica de tot el tema Anunnakis. I és que, no ens enganyem, aquest tema si fos veritat podria desmuntar una civilització sencera. Si les teories d'aquestes persones són certes, no ha existit Déu i Jesucrist, sinó que va ser algú caigut de cel. Insisteixo que si això fos veritat se'n va a la merda mig món tal com el coneixem. El meu objectiu amb la pel·lícula va ser la d'intentar donar als neòfits dels Anunnaki una pel·lícula que comencés, tal com has pogut veure abans, amb l'arribada d'aquests éssers a la Terra, a més de donar una petita gamma d'informació, i això ho vull remarcar, que el que hem volgut donar a l'espectador és una primera informació sobre el tema. És a dir, que el que busquem és que després de veure la pel·lícula la gent pugui entendre qui són els Anunnaki. Si haguéssim volgut aprofundir en la teoria no ens hagueren deixat fer o ensenyar la pel·lícula, estic gairebé segur. Crec que encara hi ha coses que són molt sagrades en aquest món, també per a la indústria de cinema. Algunes pel·lícules comercials com Prometheus, aconsegueixen incloure aquest missatge dissimuladament, però crec que encara no és possible en la indústria de cinema entrar completament en el tema. Per això et comentava que, en Anunnaki: Los cíados del cielo, hem volgut donar a l'espectador una petita dosi d'informació sobre el tema, i d'altra banda ens hem centrat en dos personatges anunnas, que formen part d'una lluita entre clans amb la que ens hem volgut divertir en clau de gènere fantàstic. En la pel·lícula hem homenatjat a Tarantino i Robert Rodríguez, amb pel·lícules com Els Immortals o fins i tot aquella pel·lícula russa anomenada Guardians de la Nit, que tenia un ritme brutal, utilitzant el llenguatge de videoclip, donant ritme, etc., i amb tot això que la gent surti de cinema havent vist una pel·lícula que sí, que et dóna un primer acostament al tema Anunnaki, però sobretot també que hagi gaudit amb l'acció i el terror. Vull afegir que si Anunnaki: Los cíados del cielo funciona, ja tinc preparada una segona part, i en ella ens agradaria entrar molt, molt més a la part científica. Veuríem a veure què passa.


-Has comentat l'existència d'una força major que impediria haver fet una pel·lícula amb un major pes de la part científica, però en canvi teniu la intenció de fer-ho en una possible seqüela. ¿Pot ser que hàgiu tingut la sensació que Anunnaki: Los cíados del cielo se us ha quedat una mica curta en aquest aspecte?

JF: A mi m'hauria agradat arribar més enllà, però ho valorem amb Rubén i vam decidir que ara no era el moment. El podíem haver fet, però a la fi la pel·lícula és molt de gènere fantàstic, i hem estat allà asseguts a la sala de cinema, com dues persones més del públic, i estàvem gaudint (rialles). Jo puc entendre que algú que vegi el títol "Anunnakis" pugui esperar una exploració de la teoria conspiratòria, encara que a veure, també està introduït en la pel·lícula, com per exemple quan jo [Uruk] dic en rus en la pel·lícula amb un oncle per col·locar un president a Jordània. Tot això ho hem introduït d'una manera més puntual i subtil. Ens hauria agradat entrar més en tot això? A mi sí, i estic segur que a Rubén no. Per això si hi ha una segona part el que farem és que seguirà l'acció i tot el relacionat amb el gènere fantàstic, però llavors la balança s'equilibrarà més. Això si hi ha segona part, és clar.


-Durant la producció de la pel·lícula heu notat una especial pressió pel fet de tocar un tema tan popular com el dels Anunnaki? En el sentit que se us critiqui pel fet de distorsionar en clau de gènere fantàstic i de terror una teoria que tanta gent creu en ella.

JF: Hi ha gent que creu en ella, i jo no et descarto que també crea en ella. En cap moment volem ferir a ningú, encara diré més, oferim més donant deu minuts d'informació dels 80 totals a aquesta gent del que se'ls ha ofert mai. Ningú els ha ofert ni això, ni 10 minuts. Això sí, jo puc entendre que a un espectador molt ficat en el tema se li pugui quedar una mica curta en l'àmbit científic, i per això ens la vulguin criticar. Però els creadors com nosaltres estem oberts a les crítiques constructives.

R: La pel·lícula és només una ficció, i al cap i a la fi cap de què tracta és que el públic s'ho passi bé, entretenir durant els 80 minuts que dura.

JF: A més, la sinopsi és claríssima, l'hem explicat per activa i per passiva.

R: És un homenatge a la sèrie B i de la sèrie Z.

JF: La qüestió és vendre bé el producte. Dir-li a l'espectador que nosaltres oferirem una petita part d'informació sobre el tema, alguna cosa mai havien vist en una pantalla de cinema, a més d'un divertiment de gènere fantàstic.

-L'enfocament en clau de gènere que aporteu, sobretot amb la part més lligada al vampirisme, crec que li dóna l'oportunitat a la pel·lícula a explorar una idea molt interessant, com és una metàfora carregada de crítica social sobre com les elits empresarials i polítiques sotmeten els més humils. ¿Era una cosa que buscàveu?

JF: Si, volíem que el públic es quedés amb això, que aquests Anunnaki podrien ser avui uns banquers o empresaris. La pel·lícula mostra una metàfora, com és la de xuclar la sang. Quants banquers no han xuclat la sang als desnonats, per exemple? Aquí està la metàfora. El meu personatge per exemple viu també de l'explotació econòmica dels éssers humans. Si, és una cosa que hem intentat.


-Rubén, anteriorment ja havies treballat amb Joan Frank, però d'assistent de direcció. ¿Aquesta vegada, com ha estat la teva aportació com a codirector? O dit d'una altra manera, com us heu repartit la feina?

R: En les sis pel·lícules que ha rodat Joan Frank jo he estat l'editor a més d'assistent en la direcció. Joan Frank és el meu mestre en el món de cinema, però a més d'estar implicat en les seves pel·lícules també em dedico a la realització i edició de videoclips musicals. Per a mi treballar amb ell és fàcil, és com el pa de cada dia, i vam gaudir junts.

JR: En això de cinema tens els més i els menys, però en el fons sempre ens queda això, l'amor. El meu germà va morir fa quatre anys i crec que ara tinc un altre germà, i és ell. De vegades no cal que siguis de sang per notar això.

-Tota la raó. I també us acompanyen en Anunnakis: Los caídos del cielo alguns actors que ja han participat en anteriors pel·lícules vostres, com és el cas de Dani Bernabé, Miquel Sitjar, Susanna Plana, etc. ¿Volia preguntar-vos que és el que us pesa més com a directors, el talent d'un actor o la confiança amb ell?

JF: En el cas de Miquel Sitjar no li he de donar cap oportunitat perquè el seu talent està demostrat fruit d'una excel·lent carrera d'actor. El seu cas és especial perquè vam començar a estudiar interpretació junts, ell tenia setze anys i jo 17, i som els dos únics actors d'aquella promoció que van aconseguir tirar endavant professionalment. Amb els anys ell s'ha convertit en un dels meus millors amics, i a més el considero un dels actors més talentosos de país. Miquel té màgia, i quan treballem junts fem màgia. Però a més d'ell, com apuntaves, hi ha un altre elenc d'actors. Actors com Dani Bernabé, que ha estat en altres projectes meus anteriorment com Pàtria, i també en Pàtria va estar Susanna Plana. També Efren Casas repeteix, però crec que pocs més. La resta dels actors són primeres oportunitats que jo els he volgut donar, però són actors molt ben escollits que van sorgir, en el cas de Anunnakis: Los caídos del cielo, d'un càsting que va durar força temps. Això és una cosa que estic molt content, ja que per exemple avui, a la première mundial de la pel·lícula, una de les coses que m'han agradat més de la pel·lícula ha estat precisament això, el càsting. De vegades en altres pel·lícules meves veus que hi ha algú que està una mica més fluix i es nota un desnivell, i en aquesta ocasió he notat que més o menys tots estan força bé, que compleixen uns mínims. Aquest equilibri és molt difícil d'aconseguir en el cinema català, i cal valorar-lo.


-Com curiositat, els diàlegs dels actors han estat doblats. Per què heu pres aquesta decisió?

JF: Va ser una decisió que vam prendre des d'un principi. Per exemple en Pàtria, primera pel·lícula èpica sobre l'origen de Catalunya, una de les coses que va passar és que la gent no estava acostumada a cert vocabulari. Si jo ara l'embolic amb el so en directe no funcionaria igual Anunnakis: Los caídos del cielo. La gent està acostumada a veure aquest tipus de pel·lícules doblades per dobladors.

R: A més, hi havia escenes d'acció i teníem pocs dies de rodatge, de manera que sabíem que no funcionaria i tampoc volíem posar-nos límits a l'hora de gravar en llocs concrets per falta de temps.

JF: Això els consumidors de gènere fantàstic i terror ho saben, i jo per a aquesta pel·lícula em vaig dir "el públic està acostumat al doblatge i si vam gravar el so en directe no serà acceptat igual", tal com ens va passar en altres treballs. I de fet, per ser més concret sobre el rodatge, la pel·lícula es va gravar amb un 70% dels diàlegs en castellà i un 30% en català, i ara ens estem plantejant si traurem la versió doblada en català mantenint els labials en català. Entens, no? Hem fet una barreja d'idiomes, i per això no descartem una versió en català de la pel·lícula.

-Potser el doblatge en català pot propiciar a què Anunnakis: Los caídos del cielo s'arribi a veure a TV3 algun dia, després del seu recorregut per festivals i sales de cinema.

JF: La veritat, dubto molt que Anunnakis: Los caídos del cielo pugui arribar a veure a TV3.


-Pàtria és una pel·lícula perfectament emitible per TV3, i en canvi la cadena ha rebutjat la seva emissió. Parla'm de la teva relació amb TV3.

JF: També creiem nosaltres que Pàtria es pot emetre perfectament a TV3, fins i tot creiem que és una necessitat de la ciutadania catalana. És un canal que paguem tots, i puc entendre que no emetin Pàtria a Telecinco, perquè és un canal privat, però que TV3 encara avui dia no ens atorgui ni una miserable reunió per parlar del tema Pàtria es gravi. I que l'única reunió per parlar del tema Pàtria hagi hagut de ser per al departament de compres per a l'estranger... En fi. Per ser exactes, aquest departament ens volia comprar Pàtria per només 3.000 €, una xifra que està molt lluny del que es paga per qualsevol altra pel·lícula. Si som sincers, Pàtria és la cinquena pel·lícula catalana més vista en sales de cinema catalanes en els últims deu anys, i davant d'això jo poc més puc afegir. La pregunta se l'has de fer a ells.


-Quan els vas parlar per primera vegada de Pàtria què et van dir?

JF: Jo els vaig presentar el projecte al departament de producció i van riure a la cara. La seva resposta va ser que Pàtria no es podia fer per 250.000 €, ja que finalment la pel·lícula es va fer, i va arribar a estrenar-se a 70-80 sales a tot el país. A partir d'aquí hem tornat a demanar que replantegessin el tema dels drets i no hi ha hagut resposta, només la que et comentava abans, la del departament d'estrangers, com si Pàtria fos una pel·lícula d'Hongria. No ho sé, això s'ho hauries de preguntar al Sr. Vincent Sanchis [director de TV3], o potser li ho hauries de preguntar directament a ERC, que és qui domina TV3, el perquè tenen tanta por que es vegi per televisió com els catalans vam matar moros en una pel·lícula. Però també estic segur que a TV3 aniran canviant les persones que la fan servir i algun dia se li donarà justícia a Pàtria i la població catalana podrà veure la pel·lícula en obert.

-Posteriorment a l'estrena de Pàtria van venir els premis Gaudí, en què Pàtria estava seleccionada, però finalment no va tenir prou suport dels acadèmics per ser candidata a premi en cap categoria. ¿Com s'entén això? ¿Notes també que dins de l'Acadèmia de Cinema Català hi ha algun tipus de rebuig al teu cinema?

JF: La pel·lícula no va tenir ni una miserable nominació. Això es ho has de preguntar a Isona Passola [presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català] o als acadèmics, el perquè van decidir que Pàtria no tenia prou valor per tenir ni tan sols 1 miserable nominació. I mira, vaig a aprofitar per fer una pregunta als meus companys acadèmics: Per què Pàtria no va obtenir una nominació a millor vestuari sent una pel·lícula d'època i en canvi va acabar guanyant el Gaudí una pel·lícula, que m'agrada molt per cert i que es crida Estiu del 93, que està protagonitzada per una nena que vesteix amb unes calces? Aquesta és la pregunta que els faig, i ja de pas també la hi dirigeixo a la mateixa Isona Passola. Que m'ho expliquin.


-No només això, sinó que Boris Ruiz, amb la seva llarga trajectòria com a actor acaba fent una de les millors interpretacions que li recordo, i ni tan sols va estar nominat!

JF: No només Boris Ruiz, també Àngels Bassas com a secundària. Com apuntes no té sentit. Mira, en el cas de Miquel Sitjar, que fa un paper difícil, amb escenes de lluita i que tendeix cap a la ficció més pura, fins el podria arribar a entendre, però el cas de Boris? Està que es surt, igual que Àngels. Suposo que aquestes preguntes s'aniran resolent amb els anys. Jo crec que nosaltres, com a país, no hem entès encara que és el cinema independent, perquè mai hem tingut indústria de cinema independent. Però és que vam començar a tenir-la, aconseguint estrenar pel·lícules en les sales de cinema i obtenint resposta positiva del públic, i tenim a grans creadors que sense subvencions tirem endavant aconseguint que la gent pagui entrades de cinema. I Pàtria va ser una fita històrica. Et posaré un exemple: l'estrena de Pàtria va fer més diners en tres sales de cinema de Catalunya en un cap de setmana que La Mòmia de Tom Cruise, i estic parlant de cinema sense subvencions ni ajudes de cap classe. I tornant al que estàvem, si els acadèmics no em voten doncs ho hauré d'acceptar, he de saber guanyar i perdre. No obstant això, voldria dirigir una pregunta als acadèmics: Qui és el comitè de selecció del Cicle Gaudí? El "Cicle Gaudí" és una selecció de pel·lícules catalanes destinades a què tornin a circular per cinemes catalans després de la gala Premis Gaudí, però, ¿per qui està format el comitè de selecció? No és transparent, ningú sap qui és. Ho dic més que res perquè Pàtria no va estar en el Cicle Gaudí després de ser la tercera pel·lícula catalana més vista d'aquell any per darrere d'Incerta Glòria i Estiu de 1993. Ningú em respon a això.


-Pot ser que el cinema subvencionat gaudi un afecte especial de les institucions?

JF: El cinema independent no ho entenen ni ho volen entendre. En canvi països com els Estats Units, França i tots els grans països amb indústries Majors entenen el que significa el cinema independent. Perquè si un país té cinema independent acabarà tenint cinema comercial encara més bèstia, però això no ho entenen. A Isona Passola el que li interessa és tenir pel·lícules de 3-4-5 milions d'euros, i jo també vull fer una pel·lícula de 5 milions d'euros, i de fet tinc el projecte de "Càtars" que està aturat perquè necessito un gran pressupost i és el meu somni com a director, però l'Acadèmia de cinema Català no entén l'important paper que pot arribar a tenir en la indústria de cinema català les produccions independents. A més hi ha un altre tema, i és que si la Generalitat no et dóna subvenció llavors TV3 ja no s'interessa per aquesta pel·lícula, i clar, està sortint gent com jo i molts més que tirem endavant els nostres projectes, i això els molesta. Perquè jo demostro que amb 250.000 euros puc fer una pel·lícula que a ells els costa 4 milions i que acaba arribant a les mateixes sales de cinema. I jo no vull fer pel·lícules amb 250.000 euros, les vull fer amb els 4 milions, i puc garantir que amb tot el que he anat aprenent en aquests anys, amb 4 milions puc fer una pel·lícula que sembli de 40, i no és fatxenderia, estic convençut.

-Entenc que amb Doctrina no esperes una resposta positiva dels acadèmics, no? Em refereixo a la pròxima gal·la Premis Gaudí prevista per al febrer.

JF: No, però estic molt content amb la candidatura. En uns dies hi haurà una projecció privada per als acadèmics [21/11] i espero que companys meus vinguin a veure-la, perquè aquesta és l'altra, per als Gaudí se sol votar sense veure les pel·lícules. Jo intento veure el màxim, però ja com a cinèfil, i votar justament. Només espero que l'interès que jo mostraré amb les seves pel·lícules ho tinguin també ells amb la meva, i això és al que aspiro ara mateix, i després que la valorin.


-Per últim, i tornant a Anunnakis: Los caídos del cielo, per xarxes socials molta gent de tot el món es pregunta com aconseguir veure la pel·lícula. Quina resposta els pots donar?

JF: De moment és molt d'hora per parlar d'estrenes en cinema i de si arribarà a un país o un altre. El que sí que podem dir és que la pel·lícula circularà per festivals de cinema, i tot i que encara no podem confirmar cap sí que és probable que els mesos de gener, febrer i març la pel·lícula es mostri molt activa. Però el que sobretot ara estem buscant és que la pel·lícula trobi un agent de vendes internacional i una distribuïdora perquè Anunnakis: Los caídos del cielo pugui ser col·locada on creiem que podria entrar. Avui TerrorMolins ha estat el primer input i veurem a veure, i a partir d'ara l'anirem enviant a festivals. A Catalunya sens dubte que es veurà, em preocuparé personalment d'això (rialles), però crec que la pel·lícula té un altre potencial, que pot arribar molt més lluny, sobretot també en el mercat sud-americà, on notem que hi ha molt seguidor dels Anunnaki.


Moltes gràcies per la vostra atenció. Us desitjo molts èxits en el futur!