"La paz simulada". Aquest és
el títol de la proposta que plantegen tres catedràtics de diferents
universitats estatals, com són Francisco Veiga, Enrique U. Da Cal
i Àngel Duarte. Tal com el títol indica, aquesta obra ens
conduirà per un viatge d'unes 500 pàgines intentant explicar
no només la situació històrica de la Guerra
Freda existent al ja passat s. XX, sinó explicar el
que va significar per als països implicats, el seu sentit, motius,
objectius, etc. els interessos que van fer desestabilitzar tot un
planeta senzillament per una raó: la por a l'altre.
Això és
el que intenten explicar aquest genial triplet d'historiadors
estatals, d'una manera senzilla i bàsica, perquè un pesat llibre de
500 pàgines es converteixi en un esforç gratificant i plaent. Part
de l'èxit rau en el fet de no plantejar un llibre estrictament
panoràmic, al donar presència a altres conceptes que
possiblement no entrarien tant en espais com el de la història, i sí
més en els de la sociologia -com el cinema o el feminisme per
exemple-, uns camps que poden ajudar a comprendre millor una història
plena d'esdeveniments.
El subtítol de l'obra diu "Una
història de Guerra Freda 1941-1991", amb clares
intencions de sinceritat, i que personalment prefereixo
recordar-ho al lector, ja que, no voldria enganyar a ningú,
estem davant d'un llibre d'història pura. Però és el seu
dinamisme, la seva manca de continuïtat del que li fa passar per
sobre de la majoria de moments històrics importants sense aferrar-se
a ells, i fins i tot fer salts temporals si fos necessari per a
entendre amb major capacitat diferents fets, amb la
intenció d'abastar un major angle de visió sense la
voluntat d'anàlisi profund. Un angle de visió centrada exclusivament
en els conflictes i esdeveniments ocorreguts a Europa i EUA des
del final de la 2a GM fins a la caiguda del mur de Berlín, uns fets
que, segons la visió dels autors s'han produït sota els efectes de
la por i la desconfiança. Per tant, personalment, no criticaré mai
que el llibre no tingui una estructura clara ni tampoc una tesi
d'arribar, només vol demostrar els seus arguments tractant amb
aspectes històrics, sociològics o culturals.
En resum, una
extensa obra dirigida a gent interessada en la matèria més que a un
simple lector curiós. Però que ningú s'espanti, que tot i les 500
pàgines aquests tres historiadors han sabut dotar "La paz
simulada" del difícil atribut de poder llegir un llibre
d'història d'una manera àgil i entenedora, sense tecnicismes, i que
més enllà de voler explicar cronològicament el passat entre 1941 i
1991 el que volen aquests autors és fer-nos entendre a partir de
diferents esdeveniments històrics, que tota aquesta
parafernàlia xulesca que hi havia entre els dos rivals
americans i soviètics de treure pit, neix, per por i desconfiança.
0 Comentaris