[Crítica] BELLE - Mamoru Hosoda, 2021

 

-ANY: 2021

-DURACIÓ: 122 min.

-PAÍS: Japó

-DIRECCIÓ: Mamoru Hosoda

-GUIÓ: Mamoru Hosoda

-MÚSICA: Taisei Iwasaki

-PRODUCTORA: Studio Chizu, Dentsu Inc, Kadokawa, Nippon TV, Toho

 


 

 

 

Vivim en un món interconnectats els uns amb els altres a través de les xarxes socials. Qui som allà dins? Nosaltres, o el nostre perfil virtual? La majoria de vegades no podem canviar qui som en realitat, però a les xarxes socials si. Això és el que passa a “U”, un espai virtual on milions de persones de tot el món hi guarden el seu alter ego per a socialitzar-se amb altres persones.


A “U” s'hi acabarà unint Suzu, una adolescent gens popular a la seva escola per no destacar en bellesa i capacitats per l'estudi o l'esport. És només, una noia més. També és algú que va perdre la seva mare de petita i viu amb el cor trencat. El seu perfil a “U” li dóna una altra personalitat, una d'anomenada Belle, que li serveix per deixar anar els seus impulsos i cantar, que és la seva passió. Sense adonar-se, ràpidament s'acaba convertint amb algú amb milions de seguidors, i una estrella musical mundial.


Belle és la pel·lícula que va fer aplaudir al públic de Canes durant nombrosos minuts. No ens estranya, i és que el seu director Mamoru Hosoda ha aconseguit indubtablement el seu millor film. Aquest és una obra que, partint de la seva Summer Wars i el conte La Bella i la Bèstia, configura una pel·lícula que ens parla sobre la identitat, l'esperança, i l'amor. És un exercici fresc, actual i visualment elegant. Una obra mestra de l'animació que ofereix una visió salvatge del trastorn d'identitat en l'era d'Internet, partint d'una revisió 2.0 del citat conte de fades.


Les seves imatges són espectaculars. Una experiència immersiva construïda amb una fusió d'estils de dibuixos fets a mà i digital, que porten a l'espectador a conèixer una història amb una forta càrrega dramàtica i també emocionant. És, tot plegat, un exercici de frescor, però també de pedagogia cap als joves en aquests temps que vivim de gairebé dependència a les xarxes socials. Belle parla d'identitat i del pes de la fama, de la soledat, de l'amistat, l'amor, i l'esperança, amb una història a mig camí entre el drama d'institut i els perills d'un regne en línia on tothom amaga qui és en realitat.


Mamoru Hosoda és ja sense cap mena de dubte el director japonès d'animació més important del moment. Belle és un film colossal, amb moltes idees tractades. És un film social, musical, d'acció, romàntic, pedagògic, dramàtic... Un film existencialista 2.0 que ens parla d'una manera crítica però pedagògica, així com preciosista sobre el nostre lloc al món i, precisament, lo maco que és i pot arribar a ser.

 

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris