Entre Frank Miller,
Brian Azzarello, Superheroïnes, o cotxes fantàstics, el còmic
espanyol també ha tingut el seu espai al Saló, i ho ha fet amb el
seu autor més aclamat fins ara: Paco Ibáñez. El barceloní, que
acaba de fer vuitanta anys, ha vist com el Saló
Internacional de Còmic de Barcelona li ha reptat un homenatge amb
una enorme exposició plena d'esbossos originals així com un "regal"
d'aniversari realitzat per 80 autors diferents, tants com anys
compleix.
Però més enllà de l'exposició, el Saló també
va organitzar una taula rodona que reunia Carlos Areces,
Josep Solana "Joso", i Kiko Da Silva, a més de
la moderació de Vicent Sanchis. Curiosament Paco Ibáñez, que sap
si per motius d'agenda, no va participar en cap conferència davant
del públic més enllà de les firmes que va fer a l'estand
d'Ediciones B, cosa que vaig trobar molt a faltar. Igualment,
aquesta taula rodona va servir per donar a conèixer al públic
algunes curiositats de l'autor així com algunes de les claus del seu
èxit.
Per a un servidor, la frase més contundent que es va
sentir a la taula rodona va anar a càrrec de Kiko Da Silva
"Ibáñez encara fa 2 còmics per any, amb 80 anys,
i és l'únic autor que encara sobreviu de l'escola de Bruguera".
A més, Kike va reconèixer que si es dedica al món del
còmic és gràcies a Ibáñez i a Bruguera
"Ibáñez es va convertir en mite, un dibuixant famós. Jo
volia fer còmics com Ibáñez", va dir el dibuixant. Per
ell, l'obra d'Ibañez és un ratrat d'Espanya des
d'una perspectiva sociològica, de costums, i fins i tot es podria
fer una anàlisi sociològica de la realitat que va viure el país
durant 60 anys, el temps que porta Ibáñez dibuixant.
Finalment va destacar que el públic no hauria d'oblidar que Ibáñez
segueix viu, i dibuixant, i que és una realitat activa que mereix
una atenció i un respecte per part de les institucions.
Per
part seva, Carlos Areces, també un gran admirador i expert
en l'obra de Francisco Ibáñez, va aportar les pinzellades d'humor i
curiositats de la taula rodona. Va comentar que Ibáñez va saber
renovar l'slapstick (cinema d'humor característic dels anys 20,
habitualment protagonitzat per actors com Buster Keaton
i Charles Chaplin), traslladant el gènere al còmic. A
més, Ibáñez va ser sens dubte una gran influència per a molts
altres dibuixants. També apunto sobre el poc valor que li atorga a
la seva obra el mateix autor "Està viu, però no dóna
importància a la seva obra. Ell és l'autor espanyol més important
de la història del TBO i habitualment no recorda haver
participat en determinades obres de gran valor".
Finalment
van comentar que les històries d'Ibañez posseeixen un humor
espanyol dirigit principalment a espanyols, malgrat que les seves
obres poguessin ser publicades a altres països i fins i tot arribar
a triomfar, com a Alemanya. Els tertulians van comentar que "tenim
un humor molt propi, una manera d'entendre la vida, i que potser fora
d'Espanya és difícil que puguin arribar a entendre".
Areces,
ja a la recta final, va comentar algunes anècdotes sobre la relació
d'Ibañez amb l'editorial Bruguera, errors de l'exposició (es
veu que es va colar algun esbós original de Vázquez), sobre les
adaptacions cinematogràfiques (només va destacar positivament les
de Fesser) , així com un parell de matisos sobre la
censura que va patir l'autor. Comenta respecte a això que, només en
3 ocasions, Ibáñez va patir la censura franquista, i per això li
van arribar a censurar alguns gags. Un va ser sobre el Dr.
Frankenstein, amb els arguments del règim franquista que "només
Déu pot crear vida", a més d'un altre gag sobre uns pops i
la seva descendència...
En fi, una taula rodona molt amena i
plena de curiositats, que complementava a la perfecció una
gran exposició, molt gran, tan gran com el talent d'Ibañez.
0 Comentaris