Linnea Quigley: entre el terror i la pornografia

Un repàs a la vessant artística més sexual de Linnea Quigley, la icona femenina del cinema de terror coneguda com "la reina del crit".

ADVERTÈNCIA: Article només per majors de 18 anys.

La indiscutible reina del crit al cinema de terror és Linnea Quigley. Més de quaranta-cinc anys de la seva vida dedicada a la interpretació de personatges que han patit l'atac de monstres i psicòpates a pel·lícules generalment de baix baix pressupost, sempre lluint un aspecte sexy mentre els crits intentaven sense èxit espantar els seus depredadors. En total, la seva carrera aplega més de 150 interpretacions a pel·lícules de culte com Creepozoids o Nit de pau, Nit de mort, i és normal que entre tant títol puguem trobar films allunyats del gènere, com l'eròtic i fins i tot el pornogràfic.

Això no obstant, Linnea Quigley no va ser una actriu porno, però va treballar al cinema per adults. Abans de presentar aquestes produccions XXX creiem necessari comentar els seus inicis professionals com a model eròtica i actriu de pel·lícules amb un alt component sexual. Anem per parts.

Linnea Quigley com a model eròtica

Linnea Quigley va mostrar-se nua en algunes revistes importants com Playboy. Però abans de fer-ho en aquesta revista de prestigi, en va participar en altres que vorejaven la fina línia entre eròtic i pornogràfic, tals com Genesis Magazine, quan just tenia divuit anys d'edat. Aquest seria un exemple gràfic de la citada revista:

Linnea Quigley a la revista Genesis Magazine

Altres participacions a a revistes eròtiques les trobem, per exemple, el juny de 1978, quan va aparèixer nua en una revista adreçada a motards de Harley-Davidson anomenada Easyriders, en la qual se la pot veure en unes fotografies intentant posar calent a un motorista gros i cabellut amb més pits que ella. Aquestes fotos van ocupar quatre pàgines de la revista. També va treballar per a altres revistes menors, i fins i tot com a model eròtica de fotògrafs importants de l'època com Karl Kravats. Tot això abans de convertir-se en un gran nom del cinema.

Fotografia feta per Karl Kravats a Linnea Quigley

Les més pujades de to van ser acompanyada de Brinke Stevens, on les dues actrius va fotografiar-se practicant sexe lèsbic explícit. És a dir, unes fotografies pornogràfiques. Van ser captades pel fotògraf David Schoen, i s'hi veuen a les dues actrius practiquen sexe de forma apassionada, amb actes com el cunnilingus. L'àlbum de fotos '80s Yell Goddess' mostra fotografies com aquesta.

Linnea Quigley a l'esquerra, Brinke Stevens a la dreta

Però no va ser fins al 1985 que l'actriu va aparèixer a la revista Playboy tal com comentàvem, en un article anomenat "B-Movie Bimbos", amb unes fotografies que feien clara referència al grup musical The Skirts (grup de punk-rock en què Quigley era vocal i guitarra) i al cinema de terror. Amb els anys va participar en més articles de la revista, també al costat de les actrius Brinke Stevens i Michelle Bauer.

Ara bé, la relació amb Playboy va iniciar-se dos anys abans, el 1983, quan Linnea Quigley va participar en un vídeo titulat Playboy Video Magazine Vol. 4, en què també va participar l'actriu porno Marilyn Chambers (la protagonista de Ràbia, el film de culte de David Cronenberg) i Brinke Stevens. Les dues actrius han reconegut sempre que participar en el Playboy Video Magazine Vol. 4 va servir d'impuls a les seves carreres per potenciar el fenomen "fan", és a dir, l'aparició de persones anònimes altament interessades a les seves carreres artístiques (fins i tot els va permetre crear el seu particular club de fans). D'aquesta manera van aconseguir un major interès dels productors cap a elles, i conseqüentment més protagonisme en les pel·lícules en què van participar.

Amb els temps totes dues van continuar lligades a la fotografia eròtica enllaçada amb el cinema de terror, modulant les tendències dels consumidors i fent sorgir conseqüentment noves revistes especialitzades en aquest fenomen, com van ser Scream Queens Ilustrated, Scream Beat, Femme Fatales, Legshow o Gorezone, entre altres.

Aquests fotografies eròtiques van servir de palanca per consolidar una carrera lligada al cinema de terror, la sexualitat i en el concepte de “reina del crit”, i conseqüentment catapultar l'actriu com a mite sexual d'una generació. Els productors de cinema porno, sempre atents a les tendències del públic, també van picar la porta de Linnea Quigey.

Despullar-se per entrar al cinema

Com dèiem abans, Linnea Quigley va fer feina en els seus inicis professionals com a model eròtica, i en paral·lel va iniciar-se al món del cinema a través de breus interpretacions a pel·lícules que requerien despullar-se. Va participar en moltes produccions fent breus interpretacions en què s'explotava el perfil de “noia rossa ximple nord-americana”, que li atorgava una presència sensual a la pantalla. Aquest perfil seria constant a la seva carrera.

Entre moltes participacions, va haver-hi un cas polèmic. Va ser amb Auditions, una pel·lícules produïda per Charles Band el 1978 i dirigida per Harry Hurwitz en què, Linnea Quigley, interpreta a una noia que diu tenir a la pel·lícula setze anys. Aquesta noia és una aspirant d'un càsting en el qual s'ha de despullar i fer una performance per optar a aconseguir un paper per una pel·lícula porno. Per tant, una menor d'edat que es despulla per obtenir feina. Això va fer que les autoritats censores dels Estats Units prohibissin el film acusant-lo de “pornografia infantil”. Quigley havia nascut el 1958 i tenia vint anys, per tant, era adulta, però el seu cos petitó i d'aspecte virginal començava a generar un pervers i preocupant atractiu entre els productors de cinema. Finalment, el 1980 va estrenar-se Auditions de forma limitada.

Des de llavors a l'actriu l'hem vist nua en gairebé totes les produccions que va participar, i ha revelat en nombres entrevistes que aquest accés al nu la va ajudar a obrir-li la porta a la indústria. Altres actrius que s'hi negaven ho tenien més complicat. I és que aquesta mercantilització del cos femení en els anys setanta i vuitanta era un fet habitual en el cinema de baix pressupost, tant als Estats Units com a Europa.

Va haver-hi altres actrius considerades “reines del crit” que abans de fer cinema de terror havien treballat a la indústria de cinema per adults, com per exemple Michelle Bauer. Linnea i Michelle es van conèixer en el film eròtic de videoart Nudes in Limbo (1983). Michelle, com comentava, en aquells temps es guanyava la vida sobretot com a model de fotografies eròtiques i pornogràfiques, a més de participar com a actriu porno interpretant alguns papers en produccions com Bad Girls (1981) o Cafè Flesh (1982), on ocultava el seu nom -igual que la majoria d'actrius porno- amb l'avatar de "Pia Snow". També va treballar a revistes com Penthouse i Playboy, i en aquells temps va aprofitar per operar-se el cos amb silicona tal com la coneixem avui dia. La pornografia no li va durar gaire més del 1984, i poc temps després va entrar al cinema de sèrie B.

Altres actrius com Monique Gabrielle, Ashlyn Gere i Samantha Fox van seguir el mateix camí que Michelle Bauer, i fins i tot estrelles mundials del cinema per adults com Traci Lords i Ginger Lynn Allen. Totes elles es van fer un nom a la indústria amb certa facilitat i un culte per part de fans.

Del cinema eròtic al pornogràfic

A la primera meitat dels anys vuitanta, Linnea Quigley va participar en una pel·lícula pornogràfica. Ara bé, en ella no interpreta cap escena de sexe explícit i, de fet, ni tan sols es despulla. El títol en qüestió és Sweethearts, i va ser dirigida per un tal Ken Gibb (també conegut com Kenneth Gibbs o Kenny Gibbs) el 1986, algú que va dirigir durant uns deu anys nombroses pel·lícules d'aquest estil.

La pel·lícula en qüestió s'allunya dels tòpics del porno actual amb noies de quiròfan, situacions inversemblants, postures impossibles i sexe irreal, per donar pas a una pel·lícula que pretén trencar amb tots aquests tòpics que van acabar imposant-se al mercat del porno als posteriors anys noranta. Curiosament, allò que l'espectador pot veure a Sweethearts és una pel·lícula sobre l'amor, l'amor que hi pot haver entre una parella i que pot generar moments de sexe. Aplicat a un exemple, en una de les escenes de sexe es pot veure com una noia fa una fel·lació al seu marit mentre ell li diu "I love you" (t'estimo), alhora que va sonant de fons una música romàntica. Val a dir que Sweethearts és una pel·lícula molt mal dirigida i encara pitjor muntada.

Linnea Quigley a Sweethearts

Què hi ha de Linnea Quigley? Doncs bé, Linnea Quigley, que es va acreditar a la pel·lícula amb el pseudònim de "Pamela Peck", interpreta el cupit, una noia que explica situacions que serviran d'introducció de les diferents escenes de sexe que es poden veure posteriorment. Ho fa vestida amb llenceria eròtica i asseguda a un tamboret. Respecte als actors porno que van desfilant destaca la model i cantant Samantha Fox, una noia citada abans que a més del porno i la música va deixar la seva empremta en el gènere de terror amb algunes pel·lícules casposes, com Una nit per esquarterar (Doris Wichman, 1983). També hi apareix l'arxifamosa a l'"Edat d'or del porno" Hyapatia Lee.

Pocs anys després Linnea Quigley va participar a quatre pel·lícules eròtiques i misògines. Produïdes per California Star Productions, John Howard en va ser el director, el mateix que havia dirigit amb anterioritat la comèdia Party Games for Adult People. Aquestes quatre pel·lícules són Stalked! (coprotagonitzada per l'actriu porno Keli Richards), Scorpion, Avenged (totes tres de 1986) i Flash! de 1987, unes produccions molt semblants en què el bondage i, per tant, la submissió, tenen presència en els seus arguments.

Fins fa uns anys aquestes pel·lícules eren gairebé impossibles de trobar, però recentment han sigut reeditades en DVD i, per tant, són relativament fàcils d'aconseguir. El que mostren tots quatre films és semblant, com són el segrest d'una que acaba lligada i emmordassada, la pèrdua progressiva de la roba, i finalment l'alliberació i venjança. Sempre en format de 55 minuts i amb la finalitat d'aplicar violència contra les dones sense perdre un to altament eròtic. Avui, aquest cinema seria impensable de fer sense aplicar l'etiqueta “X”.

Val a dir que a Flash! Linnea Quigley és la captora, i que a les portades de Scorpion i Avenged hi surt ella lligada i emmordassada.

Portada del DVD 'Avenged'

Aquestes pel·lícules van ser signades per Linnea Quigley amb un pseudònim: "Jessie/Jesse Dalton". Ja se sap que quan un artista utilitza pseudònim és perquè no està orgullós del seu treball.

Ja entrats a la segona meitat dels vuitanta, després de l'èxit d'El Retorn dels Morts Vivents (1985) de Dan O'Bannon i, concretament, del personatge Trash interpretat per Linnea Quigley, la carrera professional de l'actriu va entrar en una nova dimensió. Les productores li oferien més feina i papers amb més rellevància als guions, però gairebé sempre explotant el seu paper de víctima, les seves cordes vocals i el seu cos virginal. Entre 1985 i 1990 van ser els anys més fructífers, professionalment parlant, de l'actriu treballant al cinema de terror, tanmateix a comèdies per adolescents i thrillers policíacs.

Però als anys noranta tot va canviar. La decadència del gènere de terror en aquesta època la va afectar de ple, i l'actriu va començar a participar en produccions mediocres. Per postres, el mercat del videoclub anava desapareixent i la seva edat ja no li feia aparentar l'aspecte virginal que podia tenir als anys vuitanta i que tant interès causava als productors. Aquesta decadència professional la va fer entrar a participar en pel·lícules més allunyades del cinema fantàstic, i algunes ho eren tant d'allunyades que fins i tot l'actriu es va veure embolicada amb una producció pornogràfica en què ella va tenir un paper rellevant. És a dir, que Linnea Quigley havia de tenir escenes de sexe explícit. Un fet semblant passaria un any després amb el film Sex Files: Pleasureville, de la qual us en parlarem més endavant, així com també d'altres films propers a la pornografia. Sens dubte, Linnea Quigley va iniciar la seva etapa més sexual quan tenia quaranta anys, possiblement per intentar realçar la seva carrera en decadència.

La pel·lícula porno en qüestió es titula The curse of the lesbian love goddess, i es va rodar el 1998. Es tracta de cinema porno en tota regla, i va ser dirigida per Ron Jeremy, el llegendari actor i director porno -responsable de dirigir gairebé 200 pel·lícules a la seva carrera-. Això no obstant, per molt que Ron Jeremy estigui darrere de la pel·lícula, òbviament el principal reclam de la pel·lícula és la presència de Linnea Quigley, cosa que no va passar desapercebuda als productors i ho van aprofitar per publicitar l'actriu al pòster del film. Tanmateix, Linnea tampoc va ser del tot ximple i va saber escollir una pel·lícula en què només hi ha escenes lèsbiques, és a dir, que no hi ha cap participació masculina en moments de sexe. D'altra banda, les seves escenes sexuals les realitza sola i, per tant, a les dues escenes en què apareix es limita a masturbar-se. I encara hi ha més parany! Perquè el joc de mans de Linnea a l'hora de masturbar-se sempre tapa la seva vagina.

The curse of the lesbian love goddess

I tampoc va ser pornogràfica la participació de Linnea Quigley a la citada pel·lícula Sex Files: Pleasureville, estrenada l'any 2000. En el film es limita a mantenir un parell de breus escenes de sexe més centrades en l'erotisme que en ser explícites. L'actriu interpreta una noia que manté sexe amb un home, que resulta tot plegat ser la fantasia sexual del mascle protagonista. En aquell moment Linnea Quigley tenia quaranta-tres anys i feia cinema allunyat al gènere de terror.

En aquests temps de fervor sexual Quigley també va estar a un film d'alt contingut sexual sota la batuta direccional de Jesús Franco, amb Mari-Cookie and the killer tarantula with 8 legs to love you. Un títol impossible per a una pel·lícula impossible d'entendre, però d'innegable interès artístic en la seva posada en escena experimental. Escenes com la de la taràntula gegant practicant un cunnilingus a l'actriu Michelle Bauer són inmortals en la memòria de l'espectador. Val a dir que molts cops Linnea Quigley ha declarat que si d'alguna pel·lícula es penedeix d'haver participat és a Mari-Cookie and the killer tarantula with 8 legs to love you.

L'eterna “Reina del Crit”

És innegable que les paraules “erotisme” i “Linnea Quigley” han anat agafades de la mà durant quaranta-cinc anys de carrera de l'actriu. La seva predisposició al nu li va obrir les portes a un model de cinema que es feia als anys setanta i vuitanta pel relaxament de la censura i al moment de gran llibertat de costums socials, i que el mercat del vídeo va conservar en els anys noranta. I tot això, en relació amb el gènere de terror, l'actriu d'Iowa en va ser l'exponent femení més rellevant. El seu aspecte transmetia virginitat amb el prototip de “noia rossa ximple nord-americana”, atorgant una identitat i conseqüentment un públic que seguia la seva carrera.

Però l'èxit i el fracàs d'un actor o actriu sovint es delimita en una fina línia que els separa, i d'això Linnea Quigley ho sap prou bé. El seu cos despullat sempre va ser un reclam pel públic, i participar en produccions pornogràfiques no va servir per a res més que per a realçar la seva carrera en moments de crisi i per a buscar un altre tipus de públic més apartat del gènere de terror. Ho considerem com a estratègia professional. En tot cas, Linnea Quigley mai va ser una actriu que realitzés sexe explícit davant d'una càmera de cinema a excepció de càmeres fotogràfiques, que és on trobem el vessant més sexual de Linnea Quigley. Ella va ser una actriu amb vocació pel cinema de terror i on cridar aterrida era la seva millor arma, perquè ella va ser, és i serà, l'eterna Reina del Crit.