[Crítica] See No Evil 2 - Jen Soska, Sylvia Soska, 2014

-DIRECTOR: Jen Soska, Sylvia Soska

-GUIÓ: Nathan Brookes, Bobby Lee Darby

-ANY: 2014

-DURACIÓ: 90 min.

-PAÍS: EUA

-FOTOGRAFIA: Mahlon Todd Williams

-REPARTIMENT: Glenn Jacobs, Danielle Harris, Katharine Isabelle, Kaj-Erik Eriksen, Michael Eklund,Greyston Holt, Chelan Simmons, Reese Alexander, Lee Majdoub

-PRODUCTORA: Lionsgate / WWE Studios

Sempre he cregut que la virtut més gran de l'slasher és que es tracta de l'únic subgènere del cinema de terror que ha tingut clar que el respecte als seus tòpics és el que més valora el seu públic. A partir d'aquí, només es pot esperar trobar en una pel·lícula d'aquest tipus una estètica pròpia, més o menys girs narratius, ensurts, triperia, i en general, un segell personal per part d'un director que ajudi a fer-ne desmarcar obra del bàsic i comú.

See No Evil va ser una obra que es va limitar al bàsic i comú, a sobre té defectes per tot arreu. Plena d'incoherències narratives, i un argument estirat com un xiclet sense cap mena d'imaginació, per mi va ser una obra fallida que no va destacar en res i va acabar sent un rotund -i merescut- fracàs de crítica. Però uns pocs anys després (2014) va arribar una insospitada seqüela: See No Evil 2. LionsGate, productora de la saga, semblava que es va prendre seriosament el projecte i va saber detectar el que fallava a la primera part i el va resoldre a força afecte freak a una seqüela que, sense fer tant de soroll com va ser la primera, va aconseguir un resultat més simpàtic. Per mi, l'elecció de les germanes Soska com a directores van aportar talent darrere de la càmera i com sempre una perspectiva de gènere aplicada a la pel·lícula molt interessant; a més de treballar un guió que si més no era coherent, també molt més rabiós, i que fins i tot es permet el luxe d'aplicar alguna picada d'ullet a clàssics del gènere; i per no parlar d'un repartiment que acollia estrelles de la sèrie B del gènere com són Danielle Harris i Katharine Isabelle -ullet a la seva interpretació-. See No Evil 2 va agafar una forma atractiva.

Insisteixo que el respecte per la primera part existeix, però es millora una mica la idea: un escenari tètric com és un dipòsit de cadàvers acull un grup de joves celebrant un aniversari, que es veurà interromput per l'aparició de l'assassí. Un escenari una altra vegada tètric, passadissos laberíntics, i amb una sortida del recinte que només es troba al final de la pel·lícula: això és See No Evil en estat pur. See No Evil 2 és una altra pel·lícula del gat i el ratolí en un escenari tancat que no absenta la mala llet i violència, una fórmula simple i poc nova, però que sol funcionar bé davant del públic per ser directa quant a idea. Una història que passa de llarg de tot el passat de l'assassí a l'estil Gein -molt vist ja- i es limita a atorgar-li un carisma propi, justificant els seus actes per la seva naturalesa malvada, i això sense oblidar una estètica més atractiva respecte la primera part. El mal ja no es justifica.

Des de direcció es nota que les germanes Soska, malgrat aprofitar un guió que no han escrit, deixen entreveure en diferents escenes la seva particular visió retorçada, també feminista, i com no podia ser altrament, amb un cameo personal d'allò més bizarro just al moment que els seus noms apareixen als crèdits de la pel·lícula. Però també, es nota amb elles una millor fotografia, que potser no tan cuidada quant a escenografia (es nota un pressupost més baix), però si quant a il·luminació. A més, les germanes Soska dominen bé els fora de camp a l'hora de rodar, una cosa imprescindible al cinema de terror per desenvolupar escenes de tensió, i la veritat és que de vegades aconsegueix resultats plausibles com l'escena de l'ascensor, amb Danielle Harris.

See No evil 2 millora l'original, que ja és molt dir quan cal aprofitar el desastre de la primera part. No estem davant d'una bona pel·lícula, i es nota en detalls com que aquesta vegada el guió, malgrat no ser incoherent, torna a ser buit a estar estirat com un xiclet. Hi ha molta pobresa argumental, cap gir narratiu i en general poques idees a l'hora de combatre l'assassí més enllà de persecucions per passadissos i habitacions del dipòsit de cadàvers, i pel mig un abundant bodycount. També es troba a faltar més dinamisme escènic i un objectiu argumental amb més múscul que el de la simple supervivència davant de l'assassí. Tot això en conjunt, són conseqüències de la pobresa del guió. Però compte, això no és sempre del tot dolent, malgrat convertir la pel·lícula en una obra molt pobra artísticament més enllà de l'estètica -que en això hi ha poc a objectar-. Per mi, que en aquesta pel·lícula només hi hagi pura diversió a força de carn i acer, joventut i perversió, i sang i alcohol, no és més que un perfil de pel·lícula que busca aportar al públic unes sensacions concretes. Tot flueix bé a See No Evil 2, i per sort, obres com aquesta existeixen, obres que no demanen invertir neurones a l'espectador, només gaudir d'un dels jocs de cacera humana més directe, visceral i pur dels darrers anys, i per després oblidar el que s'ha vist. És, sens dubte, un producte ideal com a entreteniment, tan sincer amb les seves intencions que qualsevol que gaudeixi amb l'slasher i la sèrie B sabrà valorar.