-DIRECCIÓ: Larry Fessenden
D'adaptacions a la gran
pantalla de la novel·la Frankenstein de Mary Shelley n'hi ha
hagut de tota mena. Realitzades per la Universal, després per
la Hammer Films, o la sèrie B dels 70 i 80, amb
pel·lícules tan allunyades del relat original com en
Re-Animator o Frankenputa, o fins i tot la mirada de
l'infame de Jesús Franco. Totes elles sota la dictadura de les
tendències artístiques i les preferències del públic,
que han acabat tornant a imaginar un relat original que, vist en
perspectiva després de presenciar Depraved, ja gairebé no ens
recordem.
En efecte, Depraved és l'última adaptació de
la novel·la Frankenstein. Dirigida per Larry Fessenden (Escalofrío),
la pel·lícula altera per sobre de tot context i situacions respecte
a la història original, però aconsegueix preservar el debat ètic i
moral de la novel·la, així com la idea del mad-doctor, els
personatges que fan la feina bruta com Igor, i
l'evolució dramàtica del monstre basada en la incomprensió de
la criatura per part de la societat. Depraved és una
versió més, actualitzada en context, però decebedora en conjunt
pel seu ritme tediós i per ser incapaç d'extreure el potencial
dramàtic d'una criatura que, per cert, està magistralment
interpretada per Alex Breaux.
A Depraved és tot més
dramàtic que terrorífic, més reflexiu que agressiu, i per tant
menys de gènere del qual molts haguessin volgut. No és una mala
pel·lícula, però Fessenden, més conegut per la seva faceta
d'actor i de productor, ens avorreix amb un relat de gairebé dues
hores on passen molt poques coses. Se'ns parla de moral en medicina,
i de la incomprensió d'un monstre que només vol sentir-se viu. Tot
això sense aportar res de nou ni extreure força dramàtica
suficient al personatge, tot i tenir moments brillants, com
quan el monstre surt al carrer i descobreix el món, que fins i tot
emociona amb la companyia d'una banda musical que harmonitza la
situació. Posteriorment, succeeixen algunes escenes que capten
l'atenció del públic, especialment quan es desenvolupa el
desig sexual del monstre, una cosa que el porta a una espiral de
morts.
Depraved té un títol molt engrescador, però és
sobretot un drama de fantasia amb poc nou a explicar. És una
adaptació de la novel·la de Mary Shelley a la contemporaneïtat, on
els neons de la nit, la droga i les prostitutes, caçadores de cuir i
partits de tenis de taula, personalitzen la proposta
moderna de Fessenden. Tornem a posar damunt de la taula el debat
de sempre, i es desenvolupa en la quotidianitat, però sense
novetats. Tot fa olor ha vist, i encara que la criatura
genialment caracteritzada i interpretada tingui una presència
terrorífica, la pel·lícula demanava més agressivitat i més
identitat. Potser, el guió necessitava que li regalés una núvia al
monstre ... Ja sabeu.
0 Comentaris