Partint de referents cinematogràfics
com Battle Royale o Confessions, s'erigeix
Signal 100, pel·lícula de terror japonesa de sèrie B
basada en el manga original de Miyatsuki Arata. Qui adori aquests dos referents -per déu, hi ha
algú que no ho faci? - gaudirà amb Signal 100.
Es
tracta d'una pel·lícula de terror bastant gore que ens parla de com
uns estudiants d'institut han estat hipnotitzats pel seu mestre. La
seva conducta és aparentment normal, però en cas d'incomplir una
de les 100 senyals establertes pel mestre, ells
mateixos se suïcidaran. Aquests senyals poden ser, per
exemple, parlar pel mòbil, barallar-se, beure aigua d'una ampolla, o
simplement que arribi l'alba i quedi més d'un sol estudiant viu. Els
estudiants desconeixen les 100 senyals, de manera que
sobreviure es convertirà en un joc a l'atzar que el portarà a
barallar-se entre ells.
És un argument salvatge i seductor,
on la voluntat a sobreviure per part dels estudiants els portarà a
emprendre estratègies pròpies, aliances i traïcions, el que
converteix la pel·lícula en un thriller carregat de tensió i ple
de girs narratius. Signal 100 és també una pel·lícula
que ens parla sobre la confiança i l'amistat, i també sobre el que
estaríem disposats a fer per tal de sobreviure. I amb tot això, la
pel·lícula no demana justificacions sobre el perquè són
hipnotitzats els estudiants, d'on treu els poders el professor, o per
què han estat escollits ells i no uns altres alumnes. És igual,
aquí el que val la pena és l'espectacle mortal atzarós, carregat
de litres de sang i de situacions angoixants, a més d'un joc tàctic
on els més espavilats de la classe optaran a la victòria final.
La
directora de la pel·lícula, en efecte, és una dona japonesa, i es
diu Lisa Takeba, que per Signal 100 ha adaptat un guió
escrit per Yusuke Watanabe. És la seva tercera pel·lícula
de gènere fantàstic i de terror, i no podem fer més que
aplaudir-per haver-nos fet gaudir com nans. No obstant això, la
pel·lícula no és rodona, ni de lluny. Trobem a faltar una mica més
d'imaginació i gamberrisme en alguns dels suïcidis, perquè el
plantejament dóna peu a l'originalitat, com per exemple l'escena del
"no toquis òrgans excitats amb la mà", que és
brutal i divertida a parts iguals. Diguem que Signal 100
demanava més escenes d'aquest tipus. També trobem a faltar un ritme
narratiu més tens i continu en el tram final de la pel·lícula, ja
que es trenca en diferents situacions en intentar explorar
aquesta part més dramàtica de la pel·lícula, cosa que reconeixem
que ha d'estar present, però el clímax resulta intermitent i la
pel·lícula no acaba de ser el clau d'una nit que prometia
ser.
En tot cas, Signal 100 és una pel·lícula
molt suportable, arrenca als primers 5 minuts, i regala algunes de
les escenes més bèsties del present Sitges. Traïcions,
aliances, sospites i joc de confiança. Només pot sobreviure un
estudiant de l'aula o sino moriran tots. Què estaries
disposat a fer per tal de sobreviure?
0 Comentaris