10 pòsters de pel·lícules de terror copiats (Part 7)

Plagi, homenatge o pura coincidència? 10 pòsters de pel·lícules de gènere de terror i fantàstic que posseeixen semblants notables amb altres cartells de cinema.


1) El cartell de Dràcula torna de la tomba és sensual i minimalista, i només se li dóna un punt de color a l'element de la imatge que transmet una subtil dosi d'humor i horror. Tot en el seu conjunt es nota avançat per tractar-se d'una pel·lícula de terror dels anys seixanta i que a més forma part d'una saga de pel·lícules de terror clàssic, com són les de Dràcula de l'Hammer Films. Sens dubte és un pòster meravellós. Pel que fa al cartell de The Sins of Dracula és un bonic homenatge en forma de teaser pòster que només va servir per promocionar la pel·lícula, res més.


2) Separades per només un any en el seu llançament a mercat, tant Canaries com Alien Domicile 2: Lot 24 són produccions indie de gènere de terror que com podem veure comparteixen una certa semblança conceptual en els dos pòsters. Val a dir que Alien Domicile 2: Lot 24 no va utilitzar com a pòster final el que mostrem a la imatge, però sí que ho va utilitzar com teaser per cridar l'atenció a inversors i distribuïdors. No sabem si li va funcionar molt bé, ja que la pel·lícula va acabar directa al mercat del DVD. Canaries va poder veure al Sant Cugat Fantàstic 2018 amb una bona acceptació de públic, i el director va prometre una seqüela. De moment seguim esperant.


3) Tots dos cartells parteixen d'una mateixa idea conceptual: Jeepers Creepers. Tant The Breed (titulada en castellà "Aullidos") com Creature 3D no poden presumir d'originalitat en haver-se inspirat en els cartells de l'exitosa pel·lícula dirigida per Víctor Salva, tot i tenir cada un d'ells una personalitat artística que els distingeix.


4) Poc tenen a veure Your say Go in the House i The Sleeper, però els seus cartells tenen una semblança considerable. El motiu és que en el seu concepte utilitzen un clixé molt recorregut infinitat de vegades en els cartells de cinema de terror, com és l'ús d'una mirada inquietant a la part superior del cartell i sota posar l'element més rellevant de la pel·lícula (en aquest cas, una casa mostrada des d'una mateixa perspectiva). Recordem pòsters de pel·lícules com El Cap de la Por, Humanoides de l'abisme, DeathwatchChristine, Ojos sin rostros..., un recurs habitual en el cinema de terror dels 70, 80 i 90, però que com veiem amb l'exemple exposat també ha estat utilitzat bé passats l'any 2000.


5) Si parlem de plagis creiem que no aniríem equivocats del tot amb aquest exemple que mostrem. ILL: Final Contagium, una antologia de quatre històries de terror dirigides per quatre directors especialitzats en horror, va utilitzar com a pòster final el de la imatge, el qual no negarem que té una semblança considerable amb el de Night Killer. El que fa a Night Killer, aquest és el cartell nord-americà de la pel·lícula de terror italiana titulada Non Aprite quella porta 3, i que va ser codirigida per Bruno Mattei.


No obstant això, la cara femenina del cartell de Night Killer ens remet al Incubo: Sulla Citta 'Contaminata i al d'Incubus, tal com us mostrem a la imatge número 10 clicant AQUÍ.


6) Turbo Kid és tan gran que fins va inspirar a Disney per al teaser pòster de Star Wars: L'últim Jedi. En tractar-se d'un teaser, artísticament el cartell de Star Wars és minimalista i no es mostra generós exposant elements de la pel·lícula que puguin estripar algun detall narratiu, com sí que fa Turbo Kid, però és evident que la columna vertebral del cartell de Turbo Kid és utilitzada en el de Star Wars: l'últim Jedi. Fixeu-vos: La postura de The Kid i la de Rei és la mateixa, llançant un raig cap a la part superior del cartell (amb flaix inclòs), i aquest raig separa les cares de dos personatges transcendents de la trama. La composició és exactament la mateixa.


Aquest semblant sospitós ha estat alertat en diferents ocasions pels creadors de Turbo Kid a través de la pàgina oficial de Facebook de la pel·lícula.



7) Un plagi simpàtic. Star Crash és només una pel·lícula d'explotació italiana del títol d'èxit de l'any 1977, com va ser Star Wars. D'aquesta manera de fer han viscut molts productors italians durant els vuitanta, però com veiem uns anys abans també ho feien. No l'hi reprotxarem res a Star Crash, perquè és un gest autoconscient i vista avui dia es veu simpàtica. Això sí, no negarem que el pòster és desvergonyit amb totes les forces, i fins i tot el mateix títol. Observeu les semblances vosaltres mateixos.


8) Molts estarem d'acord que Zombi 3 és un desastre de pel·lícula. Va començar sent una pel·lícula rodada en 3D per part de Lucio Fulci i la va acabar Bruno Mattei en format normal. Els motius del desastre són diversos, i després de conèixer-los fins es fa comprensible que es voldria acabar la producció com més aviat millor, quedant un resultat nefast.


Els problemes van començar quan Lucio Fulci va reconèixer que el guió de Zombie 3 era un desastre. Ho ha dit després de rodar-i fer un primer muntatge del film que va deixar en 70 minuts, i que finalment el va acabar retallant fins a 50 min. Això va generar discussions amb Claudio Fragasso, el guionista de la pel·lícula, que va acusar Fulci de simplificar el guió i rodar una pel·lícula lenta. Després d'aquestes discrepàncies, Lucio Fulci es va retirar del projecte, tant per la mala sintonia amb el guionista Fragasso com també amb Franco Gaudenzi (productor de Zombi 3). També es diu que Fulci tenia problemes de salut. Per suplir Fulci, Gaudenzi va optar per Bruno Mattei, que fins aleshores s'havia ocupat de dirigir la segona unitat de la pel·lícula. Segons les dades oficials, Mattei va rodar el 40% del metratge de Zombi 3, encara que hi ha una part d'aquest percentatge que també va rodar el productor Franco Gaudenzi... En fi, que un merder.

Amb aquestes dificultats en el procés de creació de Zombi 3 poques coses bones podien sortir. Més enllà de la qualitat del film, el que veiem en aquest cartell és un exemple de la manca de vergonya d'alguns productors i distribuïdors italians a l'hora de plagiar pel·lícules. Com a curiositat, l'anterior pel·lícula de Bruno Mattei va ser Terminator 2...


9) Están Dentro és una telemovie de l'any 2000 que va agafar força popularitat i fins i tot va arribar a ser distribuïda a casa nostra en DVD a través de Filmax. Creiem que poques coses més repugnants pot patir una persona que el fet que li surti un escarabat per la boca, i aquest és el reclam del cartell de Están Dentro. L'altre cartell és el teaser de Brahms: The Boy 2, un cartell que es va utilitzar en la part inicial de la promoció i que mostra una escena de la pel·lícula. No sabem si de manera conscient o inconscient, però hi ha una semblança notable, i per això el vam aprofitar per reivindicar la qual és una de les pel·lícules més desagradables que hem vist mai, com és Estan dins.


10) Aquest és un dels clixés més habituals en els cartells de cinema. No sabem si per herència de cinema de terror clàssic dels Bela Lugosi, Peter Cushing, Christopher Lee, Vincent Price i companyia, en què el terror ho transmetien amb la mirada, o què, però el cinema de terror té una obsessió amb els ulls en els seus cartells. Fins i tot podríem estendre a altres gèneres cinematogràfics com veiem en la imatge inferior amb altres exemples.



PART 6     PART 1

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris