Plagi, homenatge o pura coincidència?
10 pòsters de pel·lícules de gènere de terror i fantàstic que
posseeixen semblants notables amb altres cartells de cinema.
1) El cartell de
Dràcula torna
de la tomba és sensual i minimalista, i només se li dóna
un punt de color a l'element de la imatge que transmet una subtil
dosi d'humor i horror. Tot en el seu conjunt es nota avançat per
tractar-se d'una pel·lícula de terror dels anys seixanta i
que a més forma part d'una saga de pel·lícules de terror clàssic,
com són les de
Dràcula de l'Hammer Films. Sens dubte és
un pòster meravellós. Pel que fa al
cartell de
The Sins of Dracula és
un bonic homenatge en forma de teaser pòster que només va
servir per promocionar la pel·lícula, res més.
2) Separades per només un any en el seu
llançament a mercat, tant Canaries com Alien Domicile 2:
Lot 24 són produccions indie de gènere de terror que com podem
veure comparteixen una certa semblança conceptual en els dos
pòsters. Val a dir que Alien Domicile 2: Lot 24
no va utilitzar com a pòster final el que mostrem a la imatge, però
sí que ho va utilitzar com teaser per cridar l'atenció a
inversors i distribuïdors. No sabem si li va funcionar molt bé, ja
que la pel·lícula va acabar directa al mercat del
DVD. Canaries va poder veure al Sant Cugat Fantàstic
2018 amb una bona acceptació de públic, i el director va prometre
una seqüela. De moment seguim esperant.
3) Tots dos cartells parteixen d'una
mateixa idea conceptual: Jeepers Creepers. Tant The Breed
(titulada en castellà "Aullidos") com Creature 3D
no poden presumir d'originalitat en haver-se inspirat en els
cartells de l'exitosa pel·lícula dirigida per Víctor Salva, tot i
tenir cada un d'ells una personalitat artística que els distingeix.
4) Poc tenen a
veure Your say Go in the House i The Sleeper,
però els seus cartells tenen una semblança considerable. El motiu
és que en el seu concepte utilitzen un clixé molt recorregut
infinitat de vegades en els cartells de cinema de terror, com és
l'ús d'una mirada inquietant a la part superior del cartell i
sota posar l'element més rellevant de la pel·lícula (en aquest
cas, una casa mostrada des d'una mateixa perspectiva). Recordem
pòsters de pel·lícules com El Cap de la Por, Humanoides de
l'abisme, Deathwatch, Christine, Ojos sin
rostros..., un recurs habitual en el cinema de terror dels 70,
80 i 90, però que com veiem amb l'exemple exposat també ha estat
utilitzat bé passats l'any 2000.
5) Si parlem de plagis creiem que no
aniríem equivocats del tot amb aquest exemple que mostrem.
ILL: Final Contagium, una antologia de quatre històries de
terror dirigides per quatre directors especialitzats en horror, va
utilitzar com a pòster final el de la imatge, el qual no negarem que
té una semblança considerable amb el de Night Killer.
El que fa a Night Killer, aquest és el cartell
nord-americà de la pel·lícula de terror italiana titulada
Non Aprite quella porta 3, i que va
ser codirigida per Bruno Mattei.
No obstant això,
la cara femenina del cartell de Night Killer ens
remet al Incubo: Sulla Citta 'Contaminata i
al d'Incubus, tal com us mostrem a la imatge número 10
clicant AQUÍ.
6) Turbo Kid és tan gran
que fins va inspirar a Disney per al teaser pòster de Star
Wars: L'últim Jedi. En tractar-se d'un teaser,
artísticament el cartell de Star Wars és minimalista i no es mostra
generós exposant elements de la pel·lícula que puguin estripar
algun detall narratiu, com sí que fa Turbo Kid, però és
evident que la columna vertebral del cartell de Turbo Kid és
utilitzada en el de Star Wars: l'últim Jedi. Fixeu-vos: La
postura de The Kid i la de Rei és la mateixa,
llançant un raig cap a la part superior del cartell (amb flaix
inclòs), i aquest raig separa les cares de dos personatges
transcendents de la trama. La composició és exactament la
mateixa.
Aquest semblant sospitós ha estat alertat
en diferents ocasions pels creadors de Turbo Kid a
través de la pàgina oficial de Facebook de la pel·lícula.
7) Un plagi simpàtic. Star Crash és
només una pel·lícula d'explotació italiana del títol d'èxit
de l'any 1977, com va ser Star Wars. D'aquesta manera de fer
han viscut molts productors italians durant els vuitanta, però
com veiem uns anys abans també ho feien. No l'hi reprotxarem res
a Star Crash, perquè és un gest autoconscient i
vista avui dia es veu simpàtica. Això sí, no negarem que el pòster
és desvergonyit amb totes les forces, i fins i tot el mateix títol.
Observeu les semblances vosaltres mateixos.
8) Molts estarem d'acord que Zombi 3
és un desastre de pel·lícula. Va començar sent una pel·lícula
rodada en 3D per part de Lucio Fulci i la va acabar
Bruno Mattei en format normal. Els motius del desastre són
diversos, i després de conèixer-los fins es fa comprensible que es
voldria acabar la producció com més aviat millor, quedant un
resultat nefast.
Els problemes van començar
quan Lucio Fulci va reconèixer que el guió
de Zombie 3 era un desastre. Ho ha dit
després de rodar-i fer un primer muntatge del film que va
deixar en 70 minuts, i que finalment el va acabar retallant fins a 50
min. Això va generar discussions amb Claudio Fragasso, el
guionista de la pel·lícula, que va acusar Fulci de
simplificar el guió i rodar una pel·lícula lenta. Després
d'aquestes discrepàncies, Lucio Fulci es va
retirar del projecte, tant per la mala sintonia amb el
guionista Fragasso com també amb
Franco Gaudenzi (productor de Zombi 3). També es
diu que Fulci tenia problemes de salut. Per
suplir Fulci, Gaudenzi va optar per Bruno Mattei,
que fins aleshores s'havia ocupat de dirigir la segona unitat de la
pel·lícula. Segons les dades oficials, Mattei va rodar el
40% del metratge de Zombi 3, encara que hi ha una part
d'aquest percentatge que també va rodar el productor
Franco Gaudenzi... En fi, que un merder.
Amb
aquestes dificultats en el procés de creació de Zombi 3
poques coses bones podien sortir. Més enllà de la qualitat del
film, el que veiem en aquest cartell és un exemple de la manca de
vergonya d'alguns productors i distribuïdors italians a l'hora de
plagiar pel·lícules. Com a curiositat, l'anterior pel·lícula de
Bruno Mattei va ser Terminator 2...
9) Están Dentro és
una telemovie de l'any 2000 que va agafar força
popularitat i fins i tot va arribar a ser distribuïda a casa nostra
en DVD a través de Filmax. Creiem que poques coses més
repugnants pot patir una persona que el fet que li surti un escarabat
per la boca, i aquest és el reclam del cartell de
Están
Dentro. L'altre cartell és el teaser de
Brahms: The Boy 2, un cartell que es va
utilitzar en la part inicial de la promoció i que mostra una escena
de la pel·lícula. No sabem si de manera conscient o inconscient,
però hi ha una semblança notable, i per això el vam aprofitar per
reivindicar la qual és una de les pel·lícules més desagradables
que hem vist mai, com és Estan dins.
10) Aquest és un dels clixés més
habituals en els cartells de cinema. No sabem si per herència de
cinema de terror clàssic dels Bela Lugosi, Peter Cushing,
Christopher Lee, Vincent Price i companyia, en què el
terror ho transmetien amb la mirada, o què, però el cinema de
terror té una obsessió amb els ulls en els seus cartells. Fins i
tot podríem estendre a altres gèneres cinematogràfics com veiem en
la imatge inferior amb altres exemples.
0 Comentaris