[Crítica] COHERENCE - James Ward Byrkit, 2013

-DIRECTOR: James Ward Byrkit

-GUIÓ: James Ward Byrkit, Alex Manugian

-ANY: 2013 

-DURACIÓ: 89 min.

-PAÍS: Estats Units

-MÚSICA: Kristin Øhrn Dyrud

-FOTOGRAFIA: Nic Sadler, Arlene Muller

-REPARTIMENT: Nicholas Brendon, Maury Sterling, Emily Baldoni, Lorene Scafaria, Hugo Armstrong, Lauren Maher, Elizabeth Gracen

-PRODUCTORA: Bellanova Films / Ugly Duckling Films

És possible que els estels puguin alterar la nostra percepció de la realitat? La coherència de les coses? És curiós, però el món del tarot i l'astrologia sempre ha defensat la possibilitat que tots aquests asteroides i estrelles que inunden l'espai exterior tinguin una influència en nosaltres, que afectin el caràcter, humor, o fins i tot les fecundacions de les persones. La veritat és que sempre m'ha semblat una mica enganyabadocs tot això, però qui sap, la coherència del les coses no deixa de ser física, i igual que hi ha coherència també pot haver-hi decoherència ... I això que carai és? Doncs Coherence és una pel·lícula que va de "decoherència quàntica", segons diu el seu director James Ward Byrkit. ¿Però qui pot saber que és això? De fet és una cosa irrellevant per entendre la pel·lícula, però per als estudiants de física, Coherence neix després d'un estudi a la feina de Stephen Hawking i el seu gat de Schrödinger. Per a la resta, tant és, Coherence és un intel·ligentíssim trencaclosques on res sembla el que és.

Tot comença durant un sopar, on un grup de 8 persones (4 parelles) es troben a la taula xerrant i comentant el fet que en aquesta mateixa nit està passant molt a prop de la Terra un famós cometa. Una de les noies comenta que, el 1923, aquest mateix estel va passar per la Terra originant un curiós succés a Finlàndia, on els habitants d'un poble van quedar completament desorientats, fins al punt que una dona va trucar a la policia alertant que l'home que estava a casa seva no era el seu marit, ja que aquesta mateixa nit "li havia matat". No era possible, però ella va insistir a la policia. Avui, aquest grup de joves veuran com la seva tranquil·la i agradable sopar es complicarà amb diferents successos estranys.

Coherence és el debut en la direcció de James Ward Byrkit, una pel·lícula a cavall entre la ciència-ficció i el terror on es demostra com una bona idea pot arribar a ser més emocionant que els efectes especials. Així de simple, Coherence pot presumir de 2 coses: 1) de ser la pel·lícula més humil de la present edició de Festival de Sitges, i 2) de ser el clar exemple que el més important en una pel·lícula és tenir una història ben escrita i amb força. Per tant, que ningú s'esperi amb Coherence una pel·lícula amb efectes especials, sorolls de l'altre món, ultracossos i altres elements de l'univers Syfy, però si un puzle a força de diàlegs en què des del minut un l'espectador ha de concentrar-se per així anar a poc a poc enganxant les seves peces. D'aquesta manera s'aniran revelant detalls que en unir-los a la fi de la pel·lícula l'espectador descobrirà un final sorpresa molt ben resolt.

Byrkit ha dirigit, i escrit al costat d'Alex Manugian, una pel·lícula on predomina la improvisació en els diàlegs tal com han comentat en diferents ocasions, a més els actors actuaven a cegues sense saber exactament que passaria. Això ha fet que els impulsos naturals dels actors en determinades escenes d'ensurts, moments d'ira, tensió, etc., fossin impulsos naturals, i això al mateix temps ha conduït la pel·lícula cap a una estètica naturalista. Dit d'una altra manera, l'espontaneïtat ha aconseguit la frescor suficient perquè l'espectador se senti còmode veient Coherence, i d'aquesta manera ajudar-lo a enganxar-se a una història complexa, però que atrapa, i de quina manera! Qui entri a la pel·lícula no aconseguirà escapar fins que acabi, ho asseguro.

Coherence és fins ara "la pel·lícula" de festival, així de clar, que el públic ha acollit perfectament i la crítica comparteix opinions molt positives. I realment Coherence és una història amb molta força, intel·ligent, coherent, que aconsegueix atrapar i entretenir, però també inquietar, i en si es tracta de la prova més evident que una bona història és el més important en una pel·lícula. I tot va néixer després d'un experiment cinematogràfic entre amics on es volia explicar la feble línia que separa la coherència de la incoherència, i que va acabar sent un rodatge cinematogràfic durant unes escasses 5 nits a la casa del mateix director. 5 nits només ...


EL MILLOR: El guió atrapa de tal manera que l'espectador no es desenganxarà fins al desenllaç. Coherence és la prova més evident que una bona història enganxa més que qualsevol espectacle visual.

EL PITJOR: Res.