És conegut per tots que l'actual
Turquia d'Erdogan no és precisament el millor exemple de
transparència i llibertat d'opinió. El gènere fantàstic, sempre
atent a tot el controvertit que passa al seu voltant, ha pres nota i
des de Turquia es presenta The Antenna, opera prima del
cineasta Orçun Behram. Es tracta d'una distopia que ens
parla en clau de gènere sobre el control social de govern turc, tot
des d'un plantejament narratiu i estètic que remet a cineastes com
David Lynch, Shinya Tsukamoto o fins i tot
David Cronenberg.
The Antenna és una
pel·lícula amb un desenvolupament argumental tediós i amb una
realització contemplativa sobre el que va succeint al dia
a dia del protagonista del film, Mehmet, un treballador de
classe mitjana, sense parella i més aviat solitari. Treballa de
conserge en un edifici on recentment s'ha instal·lat una nova antena
per veure la televisió, i a poc a poc, des que s'ha instal·lat
el nou sistema, Mehmet anirà presenciant situacions
difícils d'explicar, així com descobrirà un estrany flux
viscós de color negre que supura per les parets.
El ritme de
la pel·lícula és molt lent i pot arribar a desesperar. No obstant
això, a poc a poc va agafant ritme i van succeint situacions
intrigants que acaben per submergir a l'espectador a un malson, on el
flux negre, els cables de televisió que es barregen amb la carn
humana, antenes televisives per tot arreu, i subjectes sense rostre,
harmonitzar aquest film de terror. Res d'això és gratuït, ja que
tota aquesta parafernàlia infernal és una metàfora sobre el
control de masses a Turquia: mentre que el flux negre remet a la
informació manipulada que sorgeix de qualsevol lloc, la pèrdua de
les cares de les persones és una referència a la manca d'identitat
i criteri de la societat. Intentar lluitar contra la difusió
informativa significa revelar-te, quedar aïllat, i per tant posar-te
en perill. The Antenna és pur simbolisme, però tot
té sentit.
El protagonista del film és Mehmet,
interpretat per un Ihsan Önal que es passa la
pel·lícula amb cara d'estar passant-ho molt bé. Avançarà
pel desolador edifici puntualment acompanyat per un ritme
musical sync, inspirat en l'electrònica industrial que remet a
la tecnologia, i que farà presència en els moments que els cables,
antenes i electricitat es manifesten. The Antenna potser
no és una pel·lícula per a tothom, però és de terror, té
algunes de les imatges més aterridores i fascinants de l'any, i la
personalitat que li dota el film Orçun Behram té un
sentit figurat però també estèticament plausible.
Al menys
jo, poso en dubte aquest ritme inicial tediós i fins somnolent, però
no es pot negar que tot desemboca en alguna cosa fascinant i
aterridor, i crític. The Antenna ens parla de Turquia
en clau de gènere, però també extensible a tot el món sobre
aquests temps d'espionatge i control de la societat en les seves
llars, i això és un problema greu, perquè atempta contra la
llibertat d'opinió i la manipulació dels mitjans. És un
film interessant, no per a tothom, però qui busqui una experiència
atractiva, amb personalitat i de terror, que et submergeixi en un
malson molt desolador, amb The Antenna tens una
bona proposta. És una grata sorpresa que si podeu no hauríeu de
perdre-us.
0 Comentaris