 |
| Scott Haze |
Una pel·lícula dirigida per Barnaby Clay en temps de pandèmia, que explica com un fotògraf perdut al desert cau en el parany d'uns nens salvatges.
Nens salvatges al desert
Un fotògraf es desplaça a una zona desèrtica dels EUA per a fotografia un eclipsi solar. Feta la fotografia decideix tornar, però es perd, i acaba trobant refugi en mig del no-res una casa on viu sola una dona. El que no sap el fotògraf és que aquella casa és una trampa de la qual no podrà escapar en molt de temps.
The Seeding és una pel·lícula independent de baix pressupost que remet a obres com Els Nens de les Panotxes i Eden Lake, uns referents on l'horror el transmeten nens assilvestrats incapaços de distingir el bé del mal. Ara bé, aquests dos referents estan bolcats de ple al gènere de terror buscant la nafra a través d'acció brutal i sang; per contra, The Seeding busca incidir en la condició humana, en una perspectiva més psicològica sobre el comportament de les persones, entre caçador i presa, en la pèrdua d'esperança, fins i tot l'orgull propi i en general la resiliència a viure una vida situada en l'esglaó més baix de la cadena humana. En efecte, The Seeding no és un splatter, malgrat la seva enganyosa escena inicial amb un infant llepant un dit humà com si fos una llaminadura.
Rodada en temps de pandèmia i pràcticament en una única localització, aquest exercici de supervivència entre presa i captor ofereix a través de nombrosos capítols com el fotògraf protagonista evoluciona psicològicament amb el pas del temps retingut en el forat en què es troba. Els captors, nens abandonats del desert, i la dona (la protagonista de She Dies Tomorrow), són personatges poc definits que el director Barnaby Clay , que no concreta mai la seva procedència i prefereix suggerir-la, a més també de la procedència dels aliments que els nens donen per sobreviure als dos protagonistes. Moltes preguntes sense respostes per un film on passen poques coses durant massa estona, malgrat els esforços de l'actor Scott Haze amb una interpretació brillant que destil·la una càrrega dramàtica enorme fent evolucionar el personatge d'ésser esperançat a criatura animal amb instints primaris, fent-lo viure situacions exigents amb el seu físic. Un film que suggereix més mostra, que és brutal, també brut i incòmode, pervers, i que no dóna peu a què l'espectador es confiï a l'esperança. Però la idea del film germina i germina fins a la impaciència de l'espectador, fent-se tot lent. Avorrit i previsible. Quan arriba l'últim tram, malgrat l'escena final que és un cop de puny a l'estómac de l'espectador, succeeix precipitadament i alhora tard.
The Seeding deixa mal cos a l'espectador per com juga amb les esperances d'un protagonista que somia en escapar del seu captiveri, situat en un espai tancat i brut on es respira un ambient salvatge. El director Barnaby Clay treballa bé l'evolució dramàtica del protagonista gràcies en part d'una brillant interpretació de Scott Haze oferint un film amb poder i evolutiu, malgrat que el missatge carregat psicologia és ben conegut. La pel·lícula requereix molt més. No convida a tornar-la a veure pel seu ritme tediós, amb falta d'acció, respostes, i en general rock'n'roll, fent-se tot plegat avorrit. Un drama més que horror, tot i que el drama aquí també és horrorós.
0 Comentaris