Jack l'Esbudellador, l'assassí de Whitechapel

Era un advocat depravat? Un cirurgià sàdic? O un membre de la reialesa? Són moltes les preguntes que ens fem avui en dia sobre aquest famós assassí en sèrie que va traumatitzar a tota la ciutat de Londres i en general Anglaterra.

Aquest assassí en sèrie va actuar a la zona de Whitechapel a partir de l'any 1888, una zona precària de la ciutat on vivien molts jueus immigrants provinents de Polònia i Rússia. Era un barri amb molta brutícia, gent pobra, on es passava gana, hi havia delinqüència i fins i tot assassinats. La prostitució també era abundant, ja que era una zona de gent precària, i que per pagar el lloguer les dones havien de prostituir-se. Aquest barri marginal feia que la policia no volgués intervenir massa, fruit d'una certa por a entrar.

Aquest panorama era perfecte per Jack l'Esbudellador. Ell caminava i vivia sempre molt a prop del lloc del crim, i era algú amb un estat anímic alterat. Al menys això és el que es creu, ja que la realitat és que encara no se sap avui dia la seva veritable identitat, havent-hi així multitud de teories tan distants entre elles que fa la sensació que el mite ja s'ha convertit en llegenda.

El 6 d'agost de 1888 Jack l'Esbudellador actua per primer cop a Whitechapel, matant a Martha traham, una prostituta de la zona, amb 39 punyalades a l'abdomen. La brutalitat de l'assassinat va fer saltar l'alarma a Londres, sobretot entre les prostitutes de la zona, que tenien por de ser les següents, però com ja he dit necessitaven diners per sobreviure i havien d'arriscar-se. Sobre aquesta víctima no hi ha certesa que es tracti de l'esbudellador com a responsable, encara hi ha dubtes, però el que no es pot negar és que aquest acte salvatge va desencadenar la por i alhora va alertar la policia a la zona de Whitechapel.

Al 31 d'agost de 1888 es va creu amb certesa que va assassinar a la seva primera víctima. Es deia Mary Ann Nichols (foto de la dreta), una prostituta també que va desafiar la nit amb el seu nou barret pensant que guanyaria prou diners per poder pagar el lloguer del mes. Malauradament no va poder ser així, es va convertir una víctima de l'esbudellador tallant-li el coll d'una manera rabiosa, amb un tall profund, pràcticament decapitada, i igual que Martha traham, va rebre punyalades a l'abdomen.

Llavors va ser quan el detectiu Friederick George Sutherland va començar a investigar els successos, ja que es començava a tractar d'un maníac sense escrúpols, un maníac amb la mirada fixada a les noies. Tenia vint-i-cinc anys d'experiència el detectiu Sutherland, encara que per desgràcia no li van servir de res per aturar a l'assassí. Llavors la policia va oferir recompenses a qui donés pistes sobre qui podria ser l'assassí, però com ja he dit, aquella zona era molt necessitada de diners i la gent donava pistes falses que no ajudaven a la investigació, provocant la detenció de molta gent inútilment, i que després quedés en llibertat un cop provada la seva innocència.

Mentrestant, l'esbudellador va seguir amb els seus actes macabres i va assassinar a Annie Chapman (foto de l'esquerra) al dissabte 8 de setembre de 1888, que presentava unes condicions horroroses. A la brutalitat de l'assassinat, l'assassí va donar una pista de com actuava, i un primer perfil de com era: a l'Annie se la va trobar amb la cavitat abdominal oberta, l'aparell genital estava sobre la seva esquena, l'úter estripat i desaparegut, i també el coll tallat. Aquest assassinat deia que l'assassí era una persona perversa, obsessionada pel cos femení però amb cert odi cap a les dones, i entès en el cos humà, ja que arrencar l'úter no és una cosa senzilla. Això va fer creure que podia ser un cirurgià o un carnisser.

Es va acusar una persona per aquest assassinat. Es deia John Pizer (foto de la dreta), més conegut amb el nom de "Mandil de cuir". Era un sabater a qui es va veure discutir amb Annie la nit abans de l'assassinat a Hanbury St. Tenia la fama també que robava diners a les prostitutes, i també era jueu, el que va fer que es creguessin encara més la possibilitat que fos l'assassí. Però, la manca de proves i la por que hi hagués una revolta antisemita van fer que se li deixés en llibertat. Llavors la policia va posar al carrer encara més policies, tot i que en teoria anaven camuflats, però van cometre la greu estupidesa de patrullar amb les botes de policia posades, i per tant, era molt fàcil reconèixer-los.

La desesperació de no trobar res, cap pista, ni el nom -ni sobrenom- de l'assassí, van fer que el nerviosisme s'estengués des de la mateixa policia fins a la reialesa. Fins i tot els americans ho van aprofitar per burlar-se dels anglesos. I encara hi hauria més, es va arribar a fotografiar la retina de Chapman per veure si es va quedar gravat l'aspecte de qui li havia assassinat... Una cosa ridícula que evidenciava desesperació.

Fins que un dia va arribar una carta a la policia, una carta de l'assassí que causa tot aquest pànic social. Aquest 25 de setembre de 1888, es va descobrir alguna cosa d'aquesta persona:

Estimat senyor:

Des de fa dies sento que la policia m'ha detingut, però en realitat encara no m'han trobat. No suporto cert tipus de dones i no deixaré d'esbudellar fins que hagi acabat amb elles. L'últim va ser un magnífic treball, a la dama no va tenir temps ni a cridar. M'agrada la meva feina i estic ansiós per començar de nou. D'hora tindrà notícies meves i del meu graciós joc ... -Signat: Jack l'Esbudellador.

Aquesta carta va ser retocada per la policia, ja que en ella també constava que li tallaria una orella a la següent víctima. A part d'això, també hi havia una pista per completar el perfil de l'assassí. La carta tenia americanismes, el que feia pensar que podia ser una persona provinent del continent americà.

El 30 de setembre de 1888 Elizabeth Stride va ser trobada morta amb el coll tallat. Un testimoni que passava per allà es veu que va espantar l'Esbudellador, evitant així que seguís amb el seu acte macabre, encara que la veritat és que inicialment es va sospitar del testimoni, ja que hi havia tantes ganes de trobar a l'assassí que qualsevol persona servia.

Unes hores més tard va ser trobat el cos d'una altra víctima: el de Catherine Eddowes. Aquesta víctima sí que va ser la que nomenava a la carta. Jack, va atacar la seva víctima als ulls, posteriorment li va fer uns talls en forma de V a les galtes, li va arrencar la punta del nas, un altre tall a la galta, i bona part dels lòbuls de les orelles van ser arrencats, fins i tot va deixar obert tot l'abdomen amb els intestins fora, i per si no n'hi hagués prou de record es va emportar el ronyó esquerre i l'úter. Vaja, una autèntica salvatjada que posava en pràctica el que posava a la carta. Això si, al lloc dels fets es van trobar proves, com un tros de roba que va usar l'Esbudellador per netejar la sang de les seves mans un cop va actuar. També es va trobar un escrit a la paret que deia: "Els jueus seran els que no seran culpats de res" (tot i que hi ha dubtes de si ho va escriure realment l'assassí), així que el detectiu Friederick Sutherland va ordenar que s'esborrés de la paret .

El 16 d'octubre de 1888 va ser rebuda una segona carta, dirigida a George Lusk, president de Comitè de Vigilància de Whitechapel, en ella es deia:

Des de l'Infern:

Senyor Lusk. Senyor, li adjunto la meitat el ronyó que li vaig robar a una dona i que he conservat per a vostè, l'altra part la vaig fregir i me la vaig menjar, estava molt bona. Puc enviar-li el ganivet ple de sang amb el qual va ser extret, si s'espera una mica.
Signat: Atrapam quan puguis, senyor Lusk.

Des de l'infern

El tros de ronyó anava dins d'una caixa que acompanyava la carta. També a la carta es revelava que no va tenir temps de matar la primera víctima, per tant en principi no hauria d'haver mort Catherine Eddowes

Catherine Eddowes 

Mary Jane Kelly

El 9 de novembre de 1888 va haver-hi una altra víctima, Mary Jane Kelly (foto de la dreta), una noia de 25 anys molt més jove que les altres víctimes, ja que la resta es movien entre els 45 anys. Tot i ser jove l'assassí no va escatimar: la van trobar en una habitació amb els òrgans escampats, trossos de carn per la tauleta de nit, profunds talls a les cuixes fins a arribar al fèmur, sense cara (sic), i sense cor. Com ja era de costum, una salvatjada, però potser amb més raó quan es tracta d'una bonica noia jove.

Aquest va ser l'últim assassinat de l'Esbudellador, o almenys en set mesos, ja que es van tornar a cometre assassinats, 2 concretament, encara que en aquesta ocasió amb detalls que el feien diferent i feia pensar en un possible imitador.

Hi ha qui diu que van ser entre 5 i 8 assassinats, altres entre 4 i 6, però el que està clar és que estem parlant de l'assassí en sèrie més intel·ligent mai conegut, i que va portar com bojos a tot un país que mai va saber la seva veritable identitat.

Els investigadors sempre van creure que tenia una bona conducta, a més d'una capacitat innata per barrejar-se entre la nit, i fins i tot van arribar a la conclusió que va ser interrogat segurament per la policia i que va ser descartat pel seu aspecte normal, ja que no delatava a una persona sàdica com la que buscaven.

A més de tenir coneixements d'anatomia, com he dit abans, l'assassí havia de tenir una bona posició social, ja que en l'escena d'un crim es va trobar raïm, que per aquella època era molt cara. Arguments com aquest han donat peu a multitud de teories conspiratives sobre l'autoria dels crims: hi ha qui ho atribueix al metge de la Reina, altres a importants pintors de l'època, o fins i tot a membres de la reialesa britànica.

Així mateix, recentment s'ha donat a conèixer una possible identitat de l'assassí segons documents de Scotland Yard, exposats al Black Museum. El sospitós era un perruquer anomenat Aaron Kosminski (foto inferior).

L'any 2006, van descobrir que una de les seves cartes hi havia ADN de dona, per això alguns pensen que "Jack" va poder tractar-se d'una dona, tot i que en aquest cas hauria de tractar-se d'algú molt fort com per mutilar els cossos de les prostitutes.