-DIRECTOR: John Gulager
-ANY: 2012
-PAÍS: EUA
-PRODUCTORA: Atmosphere Entertainment MM / Chako Film Company / Dimension Films / Intellectual Properties Worldwide / Neo Art & Logic
-MÚSICA: Elia Cmiral
-REPARTIMENT: Danielle Panabaker, Matt Bush, David Hasselhoff, Ving Rhames, Christopher Lloyd, Katrina Bowden
Un cop ocorregut el desastre del
llac Victòria a Piraña 3D, un any després, aquell
lloc ple de joves promiscus a la recerca de sexe i alcohol barat que
van ser devorats de forma èpica sota el mestratge de la direcció
del francès Alexandre Ajá, s'ha convertit en un indret
desèrtic. I, com recuperar tot aquell turisme desenfrenat del
llac Victòria? Doncs ni més ni menys que muntant un parc
aquàtic anomenat Big Wet, on els joves podran barrejar
tobogans aquàtics i piscines, amb el sexe i l'alcohol. I si a això
li afegim que les piranyes tornen a donar acte de presència és que
la matança està més que assegurada.
Aquest cop
Alexandre Ajá ja no es troba sota la direcció, fins i tot
s'ha desmarcat completament de la producció. Però tranquil·litat,
els encarregats de desenvolupar el projecte són ni més ni menys que
dues persones molt de moda en aquests últims temps, amb gran
quantitat de fans a l'esquena com són el malalt Marcus Dunstan en
el guió (director de l'excel·lent The Collector i
guionista de diferents entregues de la saga Saw), i
John Gulager en la direcció (director
de l'irregular trilogia Feast), encara que la veritat
és que sempre han treballat junts. I què se li pot demanar a una
seqüela d'una bona mala pel·lícula com Piraña 3D? Doncs
senzillament que passi de rosca el que ja ofereix Piraña 3D,
és a dir, que ofereixi més dosis de sexe i gore. L'ofereix?
Doncs pel que fa a nus sembla
que la desinhibició de Gulager s'accentua,
ja que possiblement Piraña 3DD és una de les
pel·lícules de terror amb més quantitat de nus dels últims temps,
el problema és que pel que fa a gore s'ha deixat de costat tota
aquesta immensa orgia casolana de budells i silicona que va ser la
primera part, per uns ridículs FX digitals més aviat
garrepes. Vaja, que si t'agrada la saga d'American Pie, a això
cal afegir-li un parc aquàtic i piranyes amb mala llet, i el
resultat és Piraña 3DD.
Però si l'altra vegada
vaig picar l'ham de la carn femenina escultural amb poca roba
i semideborada per piranyes assassines, aquest cop crec que
m'he quedat amb gana, ja que la present pel·lícula de
John Gulager no funciona tan bé com la de Ajá.
Aquest cop no trobarem ni la frescor ni el factor sorpresa que va
tenir la primera part, una pel·lícula que va saber modernitzar el
concepte que ens va voler oferir Joe Dante amb la
seva Piraña (1978) però portat a l'extrem, permetent així
gamberrisme a manera de carn i sexe barrejats d'una manera gratuïta
i totalment simpàtic per a l'espectador. Així que, aquesta vegada,
simplement el motlle de la primera part s'ha tornat a fer servir,
però desgraciadament sense la fortuna que aquell tenia, fins i tot
amb una història tan i tan incoherent i forçada per més que Mr.
Goodman (Christopher Lloyd) intenti justificar com arriben les
piranyes al parc aquàtic, que acaba obrint la veda a
infinitat d'escenes estranyes i estúpides. Perquè directament estem
davant d'una bestiesa de pel·lícula miri per on es
miri, disfrutable, si, amb algunes escenes memorables com la de
la piranya dins de la vagina, però sobretot cal ressaltar aquest
humor tan exagerat que envolta la pel·lícula fins
a arribar al punt que ja no saps ni com acceptar la
pel·lícula. Com per exemple saníssimes escenes paròdiques bastant
encertades, com les visites als vídeos d'un actualment
caducat Christoppher Lloyd a youtube, o la
constant mofa a l'estupidesa humana en infinitat d'escenes durant la
pel·lícula, sobretot al tram final del film en l'escena
del nen i el mòbil. Fins i tot els diàlegs segueixen sent la
mar de divertits, com algun el pal: "si us plau, fes-me l'amor!
No vull morir sent verge!". I a tot això només ens faltava
veure a David Hasselhoff fent d'ell mateix com
a exvigilant de la platja en la sèrie Baywatch, amb
una aparició estel·lar amb la música de la sèrie que li va donar
l'èxit en els anys noranta. Senzillament memorable veure com
David, amb l'ego pels núvols disposat a passar una jornada de
treball amb la llei del mínim esforç, es mofa de les piranyes,
d'altres personatges que li demanen ajuda, fins i tot del seu físic!,
especialment de les seves mamelles mamàries caigudes.
També Ving Rhames (re) apareix, torna de nou per
delectar-nos amb una aparició tan absurda i gratis que fins fa
gràcia, encara que aquesta vegada sense cames, ja que li van ser
devorades per les piranyes a la primera part. Però que no s'estengui
el pànic! Si l'anterior vegada Rhames va atacar a les
piranyes amb un motor de llanxa aquesta vegada ve armat com
si fos una mena de Terminator de cames per sota (sic), amb
la capacitat de disparar bales pel peu, curiós i divertit.
Per tant, estem davant d'una pel·lícula
que es riu d'ella mateixa i de tot el que l'engloba, buscant la
sàtira a tot aquell cinema dels vuitanta, els seus clixés, les
sèries o ... És igual, a tot el que se li presenta,
amb exageracions tan exagerades que aquesta autoparòdia s'ha
convertit en la seva perdició en semblar més que una
pel·lícula de terror en un altre títol tipus spoof movie,
perdent així el que tan bé li va funcionar a la primera part: la
puresa òbvia de les seves intencions paradoxals a un tipus de cinema
pretèrit. Aquí és tot més exagerat, abusiu, oferint alguns gags
que no funcionen i segurament desesperaran a l'espectador,
però cal reconèixer que alguns altres si, i fins i tot que són
encertadíssims.
Mala direcció, personatges de pena, a sobre
apareixen i desapareixen de la trama sense justificació, manca de
lògica en algunes situacions... i què? Senyores i senyors
això és Piraña 3DD, cinema ridícul desinhibit
per a tots aquells que busquin passar una bona estona veient nus
(bàsicament femenins), cameos divertidíssims i autocrítics, una
mica de mala llet, i gotetes de gore mal fet, i si a sobre la
pel·lícula no dura més de 70 minuts és que no hi ha excusa.
Cinema de consum ràpid per a tots aquells aficionats a la caspa, per
veure, gaudir i oblidar, sense trencar el cap buscant lògica a una
mala dolentíssima pel·lícula molt entretinguda, encara que
tristament sense la frescor ni el gore de la primera part. Jo
vull més!!! I tal com diuen a l'inici de la pel·lícula,
"Podria tornar a passar? On?".
1 Comentaris
Pos això.
ResponElimina