 |
| La nova escultura de King Kong Sitges |
El Festival de Sitges 2025 tanca la seva 58a edició amb “La hermanastra fea”, d’Emilie Blichfeldt, com a gran guanyadora. És la quarta vegada que una directora s’endú el premi principal. Una edició històrica amb rècord de recaptació (+12%) i un palmarès on el terror cedeix espai a altres gèneres.
El Festival de Sitges 2025 ha tancat la seva 58a edició amb La hermanastra fea (The Ugly Stepsister), de Emilie Blichfeldt, com a gran triomfadora. El film, una reinterpretació feminista i melancòlica del conte de la Ventafocs, s’ha endut el premi a la Millor Pel·lícula de la Secció Oficial Fantàstic Competició (SOFC), patrocinat per Cupra i dotat amb 20.000 €.
El jurat oficial —format per Mary Harron, Peter Chan, Hernán Findling, Jovanka Vuckovic i Laura Pedro— ha justificat la seva decisió destacant “la originalitat del guió i el disseny de producció. És original, reescriu un conte des d’un altre punt de vista. Creiem que està molt aconseguida”.
Més enllà del premi, la victòria té un pes simbòlic: és la quarta vegada en la història del festival que una pel·lícula dirigida per una dona guanya el màxim guardó. Un detall gens menor en un certamen que històricament ha viscut dins d’una òrbita masculinitzada, tant darrere la càmera com en el tipus d’imaginari que celebra.
Rècord de públic, rècord de taquilla
Les xifres acompanyen. Sitges 2025 ha sigut l’edició amb més recaptació de la seva història, amb un 12% més que l’any passat i un 2% més que el 2023, l’últim any amb la sala El Retiro en funcionament. El festival ha crescut en públic i per tant en múscul econòmic (més de 900.000€ de recaptació), tot i les limitacions d’espais i el preu elevats de les entrades.
Però mentre els números pugen, la discussió sobre quin tipus de festival vol ser Sitges torna a aparèixer.
El terror, gran absent del palmarès
Per segon any consecutiu, els grans premis no han anat a parar a pel·lícules de terror. La hermanastra fea és un drama subversiu, No Other Choice de Park Chan-wook (Millor Direcció) juga més amb la tragèdia que amb el malson, Un fantasma útil (Millor Guió) és un drama sobrenatural tailandès, i les millors interpretacions —Rose Byrne per Si pudiera, te daría una patada i el repartiment masculí de The Plague— es mouen fora de qualsevol etiqueta de gènere.
És un palmarès impecable en qualitat, però estrany en essència sitgetana. El festival més antic del món dedicat al fantàstic sembla haver deixat el terror —el pur, el visceral, el subversiu— en segon pla. Una tendència que convida a preguntar-se si Sitges està esdevenint un festival de “cinema fantàstic ampliat” o si simplement els films de terror d’enguany no han estat a l’altura.
Premis repartits i missatge global
El Premi Especial del Jurat, ex aequo, ha anat a The Furious de Kenji Tanigaki i Obsession de Curry Barker —aquesta última, també Premi del Públic—, confirmant la bona connexió entre Barker i l’audiència. Per a molts, Obsession, és la gran triomfadora de l'edició d'enguany; aquesta si, més lligada al gènere de terror.
El Citizen Kane al millor director revelació ha reconegut Ratchapoom Boonbunchachoke per Un fantasma útil, mentre que el Méliès d’Or ha estat per Mr. K de Tallulah Hazekamp Schwab, reafirmant la presència europea i femenina al palmarès.
També ha brillat la secció Noves Visions, amb una doble victòria per Lesbian Space Princess (que tindrà distribució a Espanya gràcies a Selecta Visión) i The True Beauty of Being Bitten by a Tick, dues propostes radicals i lliures que connecten amb l’esperit més outsider del festival.
Un Sitges que es transforma
L’èxit econòmic i la pluralitat del palmarès evidencien que Sitges no és el mateix festival d'anys enrere. El cinema fantàstic no és només terror, ni el terror només és sang i monstres. La selecció de pel·lícules és molt ample, abraçant títols de dubtosa qualitat i altres que no encaixen en un festival de cinema fantàstic i terror o, si més no, que justeja molt la seva presència.
Dit això, volem deixar clar que si el públic respon és comprensible mantenir el camí. La qüestió i repte de cara els pròxims anys és no morir d'èxit.
0 Comentaris