Adolf - Osamu Tezuka (manga)

Osamu Tezuka va consolidar la seva carrera artística amb la seva obra més madura: "Adolf", un manga adult que se situa entre l'aixecament del nazisme després dels Jocs Olímpics de Berlín i el conflicte entre jueus i palestins al futur Estat d'Israel, concretament fins a 1983. La història se centra en 3 homes amb el nom d'Adolf: Adolf Kamil (un jueu resident al Japó), Adolf Kauffmann (un simpatitzant \ militant nazi amic d'Adolf Kamil), i el tercer Adolf: Adolf Hitler, algú que sobren paraules per descriure. En l'obra Tezuka aprofita un dels rumors que van córrer en aquells temps de mentides i violència per narrar una història que gira al voltant d'uns documents que acreditarien a Hitler com a descendent de Jueus, i que si haguessin vist la llum podrien haver destruït el nazisme.

En aquest manga podem trobar una bona mostra dels horrors de la Guerra a Europa amb l'extermini dels jueus, però també a Àsia, amb la destrucció per part de les forces nord-americanes al Japó. Però el que m'interessa és el missatge de Tezuka, ja que si bé es tracta d'una història absolutament fora de qualsevol rigor històric, si transmet la idea de la valor de la propaganda que hi havia en aquells temps on Goebbels va ser el líder, però des d'una perspectiva diferent. I és que Tezuka, a més de deixar clara la seva ideologia, és capaç d'informar sobre la situació política general d'aquells anys a través d'un grapat de drames personals de ficció, encapçalats pel personatge de Toge, que resultarà ser a la fi de l'obra l'encarnació gràfica al còmic per part de l'autor. Fins i tot per a tot lector occidental poques obres tan amenes com aquesta han ofert una visió tan poc eurocèntrica, i és per això que sens dubte la fa una interessantíssima lectura per entendre molt millor què va passar en aquests anys. Per exemple, l'obra destrueix qualsevol "unió" entre nazis i japonesos, ja que simplement podien ser aliats estratègics, però no ideològics. Prova d'això és que Hitler (el personatge) en nombrosos moments parla de com podria aconseguir "embolicar" als japonesos per a una major col·laboració, mentre al mateix temps es riu de la seva condició de "persones de segona", ja que no són aris, raça pura.

També "Adolf" mostra la vida dels jueus refugiats al Japó, un país on podien viure lliures tot i ser vistos amb recel pels ciutadans, ja que el Japó era aliat estratègic d'Alemanya, però en el fons ningú compartia el fanatisme de Hitler . Un fet molt ben representat amb el personatge d'Adolf Kauffmann (algú de pares alemanys i japonesos), que viu una lluita moral durant tota l'obra per intentar entendre el nazisme, una lluita que intenta i desitja aconseguir vèncer, però que en el fons no pot , és incapaç. Aquest exemple entre tants altres contrasten molt amb la idea general europea, tal com comentava, d'aliança alemanya-japonesa, un fet que militarment tot just no es va produir encara que Hitler els hagués volgut al seu costat contra els soviètics.

Tres són els aspectes clau per al desenvolupament d'"Adolf": la lluita conjunta contra els governs alemanys i japonesos per un "nou ordre", la importància de la propaganda, i l'holocaust del poble jueu. Per arribar finalment als dos últims capítols, uns capítols que serveixen per veure com Adolf Kauffmann s'adona que és un miserable, que mai ha lluitat per un sentiment sinó per sentir-se fort, perquè era feble i el poble alemany li va fer creure que podia ser fort, també el poble palestí, i que en el fons hagi lluitat pel que hagi lluitat sempre han estat lluites liderades per gent boja. Mai ha odiat als jueus, ni als japonesos, ni ha volgut Alemanya, simplement s'adona un cop ho ha perdut tot que l'odi només comporta odi.

Acabaré aquesta ressenya amb un diàleg d'Adolf Kauffmann a la fi de l'obra que descriu molt bé el que sent: "Què ha estat de la meva vida? M'he anat unint als que parlaven de justícia en diferents països ... i ho he perdut tot ... Família, amics ... i en mi mateix. Sóc una mala persona. Però és gràcies al fet que hi ha gent com jo que les nacions poden onejar les seves banderes de "justícia"".