[Crítica] CLEOPATRA (Cleopatra: Queen of sex) - Osamu Tezuka i Eiichi Yamamoto, 1970


-TÍTOL ORIGINAL: Kureopatora (Cleopatra: Queen of Sex)
-DIRECTOR: Osamu Tezuka, Eiichi Yamamoto
-GUIÓ: Shigemi Satoyoshi
-ANY: 1970
-DURACIÓ: 112 min.
-PAÍS: Japó
-MÚSICA: Isao Tomita
-FOTOGRAFIA: Animation
-PRODUCTORA: Mushi Productions






Parlar d'Osamu Tezuka és parlar d'orígens del manga, d'AstroBoy, d'Adolf, de crítica social, d'adaptacions japoneses d'obres literàries occidentals, i d'un llegat artístic fascinant ple d'obres commovedores dirigides principalment a un públic infantil, però també amb altres de més aspres i violentes. Precisament d'aquestes més aspres i violentes em vull centrar en aquesta nova ressenya que m'ocupa, concretament en una pel·lícula que forma part d'una trilogia ideada per Tezuka i desenvolupada amb la seva productora Mushi Productions: Animerama.

Animerama, com comentava, està ideada per Osamu Tezuka, i és una trilogia de pel·lícules sense aparent connexió entre elles més enllà que totes dues tenen el mateix to adult i format cinematogràfic. A més, aquestes pel·lícules adapten obres literàries i cinematogràfiques famoses d'occident, i és que cal no oblidar que Tezuka sempre ha estat molt influenciat per occident, tant en moltes de les seves històries com en el seu estil artístic proper a l'univers Walt Disney. La trilogia d'Animerama es compon de Les mil i una nits (Senya Ichiya Monogatari, 1969), Cleòpatra: Queen of sex (Kureopatora, 1970), i Belladonna (Kanashimi no Beradonna, 1973). Aquesta darrera explica la història de Joana d'Arc.

El que més destaca quan parlem de Animerama, és que, per primera vegada, apareixeria una qualificació X en una pel·lícula de dibuixos animats, i això passa concretament amb Cleòpatra: Queen of sex, en uns temps on l'hentai encara era una fantasia eròtica per als més friquis de l'època. Vista avui dia, tot sigui dit, fa gràcia pensar que els censors la retiressin de les pantalles de cinema (anava dirigida a l'estrena a cinemes) per a penes mostrar alguns nus tant masculins com femenins, i que, a més, amb el tipus d'animació de Tezuka allunyada del realisme que el manga d'avui pot oferir, és força risible que això pogués passar.

La pel·lícula va ser dirigida a 4 mans, entre Osamu Tezuka i Eiichi Yamamoto, i la seva història no pretén ser fidel ni als fets històrics ni tampoc a anteriors obres cinematogràfiques occidentals. Per tant, la pel·lícula explica d'una manera distorsionada i en clau eròtica la relació entre Cleòpatra amb Juli Cèsar, i el seu amor per Marc Antoni, intercalant elements fantasiosos, però sempre mantenint la idea base que han mantingut totes les adaptacions de Cleòpatra, com és el domini de l'home a través del poder de la seducció femenina.

Vista avui dia sens dubte es nota que el seu 45è aniversari potser un hàndicap a l'hora de veure-la un espectador simplement curiós. I és que el cinema d'animació deu gairebé tota la força a aspectes tècnics més que als artístics, però igualment penso que no és excusa per veure-la i gaudir-la per a qualsevol amant neòfit d'aquest gènere, i sobretot de Tezuka. De totes maneres, per mi, Cleòpatra: Queen of sex està lluny de les grans obres del sensei, més que res per allunyar-se d'aquesta doble moral que acostumen a tenir la majoria de les principals obres mestres. No sempre, ho sé, però crec que tots estem d'acord que després de l'aparença infantil d'AstroBoy hi ha una mirada crítica al capitalisme molt interessant, o fins i tot amb Adolf pel que fa a la manipulació de les masses a través dels mitjans de comunicació. Cleòpatra: Queen of sex, i en si el conjunt d'Animerama, no són més que meres curiositats de l'autor on el simple entreteniment superficial predomina al costat de l'innocent ridiculesa artística de l'època. Jo la recomano, és una pel·lícula de Tezuka, amb l'inconfusible estil gràfic de Tezuka, plena d'acció, sexe, nus, i una banda sonora molt treballada, que converteixen aquesta pel·lícula en una obra que mereix ser vista. De totes maneres, al meu gust, Cleòpatra: Queen of sex queda lluny de la profunditat i capaç de fer reflexionar l'espectador que tenen altres obres del mestre Tezuka. I jo em quedo amb l'altre Tezuka.  



Publica un comentari a l'entrada

2 Comentaris

  1. Yo la recomiendo, es una película de Tezuka, con el inconfundible estilo gráfico de Tezuka, repleta de acción, sexo, desnudos, y una banda sonora muy trabajada, que convierten a la presente película en una obra que merece ser vista. De todos modos, a mi gusto, Cleopatra: Queen of sex queda lejos de la profundidad y capaciad de hacer reflexionar al espectador que tienen otras obras del maestro Tezuka. Y yo me quedo con el otro Tezuka.
    Read more at trung rung tinh yeu

    ResponElimina