-DIRECTOR: Stephen Biro
Si a mi em pregunten per quina
pel·lícula és la més extrema que els meus ulls han vist,
segurament respondria amb la sèrie de pel·lícules Guinea Pig.
El diria jo i ho dirien molts altres, i és que aquesta sèrie de
pel·lícules d'origen nipó que hem de contextualitzar a la segona
meitat dels anys 80, són una autèntica puntada de peu a
l'estómac per a l'espectador, un pervers estudi sobre els límits de
la supervivència humana a força de sàdiques tortures
sanguinolentes. És, la cara fosca de cinema de terror, aquesta cara
que veritablement incomoda, en què les històries que expliquen no
tenen interès a canvi de pura morbositat sobre la plasticitat de
el cos humà.
A això, ja han passat uns trenta anys,
i tot el que envolta a Guinea Pig ha quedat alguna cosa mal
envellit, sobretot pels FX, que denoten el pas dels anys i no
impacten com hi haurien a vista actual per les òbvies
millores que la tecnologia ha anat aportat al cinema. Doncs
bé, la productora i distribuïdora Unearthed Films té
resposta, i és que aquesta empresa americana creada per
Stephen Biro, Paul White i Rhett Rushing, a més de
distribuir al mercat domèstic obres de culte de cinema de
terror més extrem -com les mateixes Guinea Pig -, també
produeixen pel·lícules, com les que ens
ocupa: American Guinea Pig: Bouquet of Guts and Gore.
Un títol que, tal com apunta, és una revisió americana de la sèrie
japonesa original. A més va donar inici a una sèrie de posteriors
obres del mateix estil de les que avui ja podem comptar
fins a 4.
American Guinea Pig: Bouquet of Guts and Gore
maximitza el respecte pel material original i no aporta rellevants
millores tècniques més enllà del gore físic, que torna
a ser d'allò més llardós i allunyat del digital, i demostra una
indiscutible qualitat. El respecte a l'original ho notem per exemple
en la fotografia, rodada a 4: 3 i amb una qualitat de resolució
pròpia de càmeres VHS, a més d'un buscat tractament de la
imatge per a res unitari en entonar diferents etalonatges, com
si es tractés d'una pel·lícula amateur, que és al cap i a la
fi la idea original d'aquelles velles Guinea Pig. Per tant,
la pel·lícula posseeix aquesta imatge lletgista pròpia
de les cintes VHS i una malaptesa en el pla-contraplà que
encaixa molt bé en la idea que pretén buscar el director d'intentar
crear el que bé podria tractar-se d'una autèntica pel·lícula snuff.
Fins i tot també, Stephen Biro cuida els detalls al
màxim possible, com per exemple en el vestuari de les dues
noies protagonistes i l'estètica escenogràfica, molt d'acord amb
l'època en què es va rodar la sèrie original Guinea Pig.
A
partir d'aquí, la pel·lícula mostra com un macarra emmascarat i
sense samarreta segresta a dues noies per després deixar-les
lligades en un garatge i practicar tota classe de tortures,
en uns 60 minuts de pel·lícula. Els FX, com comentava, són
excel·lents, i admeto que les tortures que es veuen en pantalla
conviden a tancar els ulls i a contreure els dits del peu,
sobretot en l'escena de les agulles. A poc a poc la carn humana de
les dues pobres noies es va separant per peces, unes noies que estan
lligades de mans i amb el seu cos completament paralitzat per una
droga que els injecten en vena -però que són conscients i amb els
ulls oberts a tot moment-, només podent així parpellejar i
plorar fins que la pèrdua de sang les faci morir.
Per cert,
convido a l'espectador a ser valent i a acabar de veure la
pel·lícula, perquè l'escena final és completament demolidora -i
sense una gota de sang-. Avisats quedeu.
0 Comentaris