Quin final Hounds of Love!
Crec que és la primera vegada que començo a comentar una pel·lícula
per al final, però és que acabo de veure-la i no aconsegueixo
esborrar del meu cap aquesta escena tan bèstia com la que acabo de
veure. Això és pur cinema, potser una de les pel·lícules de l'any
que a força d'aplicar un brutal talent cinematogràfic a una base
argumental digna de telemovie, el seu director
Ben Young demostra a l'espectador que es pot aconseguir amb
poca cosa veritables proeses fílmiques, en una era en què
predominen els píxels i els escenaris marcians. Hounds of Love no
només és una de les pel·lícules de l'any, és potser una de les
pel·lícules més rodones en tots els aspectes tècnics i artístics
dels darrers anys, capaç de satisfer el públic amb paladar exigent
i també als que només busquin un entreteniment de qualitat.
Es
diu Ben Young el responsable d'aquesta obra d'art, un
australià que debuta en el llargmetratge i que
amb Hounds of Love avisa a tothom que serà algú
de què parlar en el futur. Demostra que amb un simple argument sobre
un segrest que bé podria encaixar en una pel·lícula per passar la
tarde, se li pot aplicar a la trama unes capes de cinefília la mar
d'interessants sense caure en estètiques, muntatges i segones
lectures pròpies de cinema més espès i "cultureta",
com per exemple amb la similar -i genial- Alleluia. La
pel·lícula utilitza el segrest per filar una història sobre un
matrimoni frustrat (segrestadors) en què el marit (Stephen Curry)
és una persona violenta, pervertida i que utilitza la seva dona a la
seva mercè. D'altra banda, la seva dona (Emma Booth), és
algú traumat per la pèrdua dels seus fills i que viu
enamorada del seu marit maltractador, capaç de fer el que
calgui per intentar que el seu matrimoni funcioni. En el seu conjunt
és un amor de gossos, com el títol indica, un amor desesperat,
disposat a segrestar a una jove adolescent per tal d'aconseguir
diners per així poder pagar els deutes que tenen amb un
prestador.
Més enllà de l'argument, Hounds of Love cuida
molt la manera en què exposa el relat. Young enriqueix la
trama amb un ús exquisit de la música, capaç de dotar les imatges
d'emoció, força o deliri a situacions d'intensitat, i que juntament
amb un brutal treball en la fotografia, la pel·lícula té múscul a
cada imatge. És un treball que potser no es veu a simple vista, però
que està allà aplicat, i li provoca a l'espectador la sensació
d'estar sempre veient una mica de qualitat, cosa que té un treball
invisible darrere que evidencia l'afecte que ha aplicat Ben Young a
un guió que també ell mateix ha escrit. Escenes com la del
segrest que finalitza en una mamada de la dona al marit, són de
deliri pur, i aquest deliri es transmet a les imatges sense
necessitat d'efectismes en el muntatge, demostrant així Young un
domini en la transmissió de sensacions en la narració de la
pel·lícula completament efectiu i de gran impacte. A més, com
comentava, la fotografia té cura moltíssim l'espai escènic
(gairebé tota la pel·lícula es desenvolupa a l'interior d'una
casa), utilitzant com a arma el fora de camp per desenvolupar escenes
de suspens tan impactants com la del moment en què la noia
segrestada va al lavabo a orinar acompanyada del segrestador, i no
sabem si la violarà o no. Al lloro amb aquesta escena, amb
la dona allà fora esperant, embogida per si el seu marit li està
posant les banyes. És bruts-tal.
I al final, torno a ell, i
vull insistir que és completament rodó. En ell tot esclata, potser
en alguna cosa més o menys esperada, però tampoc he volgut
enganyar a ningú en cap moment, ja que amb Hounds of Love estem
en una història digna de telemovie. Però cal insistir en el
treball que aplica Ben Young a aquesta base tan bàsica.
Aconsegueix una demostració de pur cinema, de domini perfecte del
suspens, i de ser capaç d'emocionar amb una simple mirada. A això,
cal reconèixer que els seus dos protagonistes segrestadors, una
immensa Emma Booth i Stephen Curry, estan més que
solvents i saben demostrar a través de les imatges aquest
amor tant gos que és seu matrimoni.
Pur
cinema, res falla, tot funciona.
0 Comentaris