Quan ens hem d'enfrontar a una
pel·lícula com Meatball Machine hem de tenir clara
una cosa: el Japó juga sempre a una lliga a part. A partir d'aquí,
cal mentalitzar-se a poder trobar qualsevol bogeria desenfrenada
carregada d'excessos, frikisme, perversió o idees
estrambòtiques, i que tot en conjunt es pot materialitzar en cinema
gairebé alienígena, un cinema que només els japonesos
aconsegueixen entendre. No obstant això, aquesta autenticitat marca
de la casa, és per mi el que dóna valor a pel·lícules
com Meatball Machine, en què multitud d'influències que
van des de l'hentai d'Urotsukidoji fins al gore casolà gairebé
de plastilina, configuren un tipus de cinema sense complexos,
pringós, bèstia, i que collons!, que convida a obrir-se unes
cerveses i gaudir de la pel·lícula.
La història presenta
dos joves: un noi molt tímid que desitjaria tenir relacions sexuals
amb dones però no es veu capaç i, d'altra banda, una noia
acomplexada pels abusos que va tenir a la seva infància per part del
seu pare i que van acabar provocant-li cicatrius per tot el cos.
Meatball Machine parla sobre les dificultats a superar aquests
complexos, i com que voldríem solucionar-los la lluita és dura,
llarga i esgotadora, però també possible guanyar-la. Sobre
això, uns paràsits alienígenes converteixen en màquines de matar
els dos nois protagonistes, que s'hauran d'enfrontar l'un contra
l'altre a un duel de mort.
Meatball Machine és una
pel·lícula produïda el 2005 i que va ser dirigida pel tàndem
Yûdai Yamaguchi i Jun'ichi Yamamoto, que no és més que un
remake millorat d'una pel·lícula d'homònim títol que el 1999 va
dirigir el mateix Jun'ichi Yamamoto. Tot i aquest detall,
el que destaca precisament en aquest remake són els impressionants
efectes especials creats per Yoshihiro Nishimura, quan aquest encara
no havia dirigit cap pel·lícula. Meatball Machine és Nishimura
en estat pur, una pel·lícula en què a cada escena podem veure el
seu treball a base de maquillatges impossibles, explosions de sang,
criatures de l'altre món, i un acabat cyberpunk on el
metall i la carn semblen fusionats. Tot això configura una
pel·lícula d'acció plena de baralles ultra-sagnants per part
de dos joves convertits en uns guerrers meitat alienígenes i
meitat metal·litzats, però que guarden la seva humanitat a
l'interior, elaborant així una nova carn que acaba mutant els joves
en una espècie de Mutronics curiosos.
A més del
gran treball de Nishimura, val la pena destacar la direcció
de Yûdai Yamaguchi i Jun'ichi Yamamoto, que aporten a la
narrativa una direcció molt bruta, utilitzant angulars tant a
interiors com a exteriors, i que juntament
amb tràvelings vertiginosos i tremolors abruptes , recorda
moltíssim a l'obra de Shinha Tsukamoto Tetsuo. De
fet, totes dues tenen molts paral·lelismes estètics i narratius,
fins i tot escenogràfics, situats sempre en una ciutat plena de
cables elèctrics i telefònics, amb els carrers buits de gent, i en
general provocant una sensació de tristesa constant.
Com a
punt més negatiu d'aquest espectacle de Sèrie B, m'he de situar
precisament en l'escenogràfic. Es nota una falta de connexió
escenogràfica dels carrers amb els maquillatges dels protagonistes,
que per exemple, a Tetsuo, es veia més ben resolt. Si bé els
carrers tenen cables i la sensació gairebé de deshumanització, no
acaba de connectar amb aquesta nova carn que presenta Meatball
Machine, que decepciona, i fa la sensació en algunes escenes de
lluites en exteriors d'estar veient una cosa barata, pobra, gairebé
amateur.
En fi, una cosa no treu l'altra, i cal reconèixer
que estem davant d'un gran espectacle de Sèrie B, amb grans
maquillatges i FX casolans que al·lucinarà tot
aquell que s'animi a veure-la. Un cinema de pur entreteniment que
posseeix diferents influències, com els tentacles violadors
d'Urotsukidoji, la carn i el metall, els ultracossos i una
direcció molt influenciada per Shinha Tsukamoto que
farà les delícies de tot aquell que busqui una pel·lícula on
malbaratar sang i trossos de carn per terra sigui el que és
prioritari. Això sí, sempre cuidant al màxim tot l'estètic.
0 Comentaris