Probablement el somni de tota dona és
preservar la bellesa fins a la fi dels seus dies. Això és una cosa
normal, també en els homes, a causa de certs estàndards sociològics
que empenyen a les dones a sentir-se necessàriament guapes. Sigui
la publicitat, modes, o simples enveges, poden ser determinants
a emprendre un viatge físic cap al passat, un viatge que podria
arribar a ser malaltís i fins i tot autodestructiu. Replace,
tot i que aprofita aquesta idea tan pròpia de cinema de terror més
actual, com és el body-horror, prefereix passar de llarg i
submergir-se en el malson que viu una noia jove de poc més
de vint anys que veu com la seva pell envelleix a marxes
forçades i només pot solucionar el problema implantant ella mateixa
la pell d'altres dones, unes dones que assassina i trosseja. D'altra
banda, per trobar una solució definitiva a aquest desagradable
problema físic, la jove serà tractada per una doctora de cirurgia
estètica, una doctora que no és el que sembla.
La trama base
de Replace seria això, però part de la seva gràcia no és
tant el que compta sinó com ho explica. Replace és una
coproducció canadenca i alemanya que ha estat dirigida per
Norbert Keil, un director jove que desprèn cinefília a cada
fotograma per una posada en escena acolorida que es mostra molt
elaborada a cada pla, i que juntament amb els jocs de llums i les
brillantors sorgits de constants neons, li donen a Replace una
personalitat molt interessant. Replace és fantasia, una
fantasia a estones difícil de seguir per les seves intencions més
sensorials que lineals, unes sensacions que pel fet de basar-se en la
necessitat a sentir-se bella d'una dona, el públic femení de bé
segur podrà empatitzar molt més que un home amb el missatge de la
pel·lícula. De fet, el repartiment de la pel·lícula és
estrictament femení, partint de 3 dones de diferents edats.
Un
altre punt important de la pel·lícula és la música. Com comentava
l'estètica en ella és clau a Replace, amb clares influències
d'Itàlia a força de vermells i blaus, però també sap apropiar-se
de l'estètica i reinventar-la aportant una paleta de colors més
gran, també llums de neó violeta, així com aplicar una
realització que demostra que el seu director entén del sector
de la publicitat i el videoclip. Però va més enllà, la música,
clarament influenciada pels Goblin, amb aquest punt psicodèlic,
amb teclats i ritme en percussió, complementa les imatges amb
mestria. Perquè Replace, no és una pel·lícula fàcil, aposta
sobretot per les sensacions com comentava, i la música aporta una
força constant que fa submergir a l'espectador en un clima de
demència, en part aconseguit per l'estranya i a estones futurista
escenografia. Arriba un punt que tant és si connectes o desconnectes
amb els diàlegs o situacions, aquí estem davant una cosa bonica,
una aventura psicodèlica per part d'una dona cap a un sant grial que
no és el que imagina que acabarà sent. Llàstima només de no voler
endinsar-se més la pel·lícula al gore, però vull insistir que,
el que difereix Replace d'altres produccions del
body-horror és la manera com explica aquestes experiències de
la seva protagonista Kira.
El que potser provoca un cert
distanciament a estones del públic, ve produït
precisament per Kira (Rebecca Forsythe). Malgrat que
està correcta la seva interpretació -i més cal reconèixer que no
té una tasca fàcil en haver d'aguantar gran pes de la
pel·lícula ella sola-, la veritat és que se li troba a faltar més
força dramàtica en algunes escenes. Dóna la sensació
que amb Replace és fàcil desconnectar amb el missatge, i
que malgrat que no és un missatge excessivament complex, la força
visual i acústica que té es menja a estones la intensitat dramàtica
de la interpretació de Rebecca Forsythe.
D'altra
banda està Barbara Crampton, interpretant a una cirurgiana
plàstica amb no gaire bones intencions. Està genial, i el seu paper
ve a pèl en el qual podria considerar-se com un homenatge
a Herbert West (Re-Animator), en recórrer a
xeringues i jugar amb la pell dels seus pacients com li dóna la
gana, obrint així la veda a sucoses escenes gore. La seva
interpretació és força puntual a la pel·lícula, però aporta
força interpretativa, carisma si li volem cridar, la força que a
estones Rebecca Forsythe sembla no tenir. A més,
també, espòilers a part, protagonitza algunes de les
millors escenes de la pel·lícula.
En fi, llàstima de faltar
aquest ganxo necessari per fer connectar més al públic,
possiblement per l'escassa força dramàtica de Kira i
l'absència tan necessària per a aquest tipus de films d'un major
abús de marranades gore. En tot cas, Replace no
deixa de ser una exquisidesa visual, amb una posada en escena
envejable per a qualsevol publicista, i que no cal que l'espectador
sigui un erudit de l'art per adonar-se que està davant
d'una peça bella i talentosa.
0 Comentaris