-DIRECCIÓ: Gary J. Tunnicliffe
Els malsons no tenen coherència en el
significat, però l'experiència que fan viure a qui els pateix és
incòmoda i desagradable. Hellraiser: Judgment seria
més aviat això, un malson, o si més no alguns dels seus trams. No
negarem que una desena entrega d'una saga que va morir a la segona,
no convida a pensar d'entrada que el que es trobarà l'espectador és
amb el reflot de Hellraiser, a força de
corregir errors cronològics, justificar incoherències i per
què no, ja sent més atrevits, fins i tot aportar alguna cosa nova a
la història ideada per Clive Barker. Un cop vista, la
pel·lícula es queda a l'anècdota per a seguidors friquis de la
saga, tal com un podia imaginar-se des del principi. Però abans
d'entrar en més detall, dit així d'entrada, crec que val la pena
igualment donar una oportunitat a Hellraiser: Judgment.
En
efecte, Hellraiser: Judgment és una
producció direct-to-video que actua de forma
independent amb relació al conjunt de la saga, i que
aposta fort pel vessant més visceral del que significa Hellraiser.
Tot i això, la pel·lícula no arracona el folklore i religió dels
Cenobites, il·lustrant uns particulars judicis que sentencien al
patiment etern als subjectes que s'ho mereixen, tot executat en un
escenari ple de cadenes, ganxos, fluids de tota mena, éssers
repugnants i dones monstruoses amb cossos de pornostar. A més,
a aquest escenari infernal cal sumar-hi un ésser angelical que
enriqueix l'univers Hellraiser, i que deixa entreveure una
mitologia amb una dimensió que va molt més enllà dels Cenobites.
En tot cas Hellraiser: Judgment passa de puntetes a
aquesta expansió, i és una pena, però cal reconèixer que el
director i guionista del film Gary J. Tunnicliffe té certa
cura per complaure els fans amb un bon divertiment que intenta sumar
al conjunt de la saga -una altra cosa és que a Dimension Films
li interessi, però ja seria un debat a part-.
La pel·lícula,
més enllà de tot el que relaciona amb Cenobites, àngels
i judicis, se centra en una investigació policial. Aquesta
investigació la duen a terme tres policies que segueixen la pista a
un assassí en sèrie que els conduirà fins a Pinhead i
els seus particulars judicis. En l'àmbit narratiu, tot el
relacionat amb la investigació és força vergonyós, i si bé
hi ha assassinats molt bruts les deduccions dels policies són
pròpies de gent superdotada. I és que es nota una investigació
estirada, amb poca coherència en la seva continuïtat, amb molt de
farciment a base d'assassinats i converses banals, i sense girs
argumentals que apostin per nous matisos. Tot just
el bodycount regala a l'espectador sang i violència a
mansalva, allargant com un xiclet un metratge que aconsegueix arribar
amb patiment als 80 min.
En el repartiment
destaca Heather Langenkamp, una actriu que la seva
carrera va morta des de fa anys i que a Hellraiser: Judgment sembla
situada al malson equivocat. Tot just uns minuts en pantalla i amb
participació testimonial, actua més de maniquí publicitari que una
altra cosa. I, òbviament, destaca el nou Pinhead, encarnat per
Paul T. Taylor, i que bé, a mi no m'ha decebut del tot, però no
negarem que Doug Bradley amb tant de maquillatge i la
seva posició estàtica no és que deixés el llistó molt elevat ...
I seguint amb Pinhead, és una llàstima que quedi arraconat en
un segon pla exceptuant el tram final de la pel·lícula. Hellraiser en
gran part és Pinhead i la seva filosofia, que només es
presencien al tram final de la pel·lícula.
En
fi, Hellraiser: Judgment és la pornografia que hom
espera trobar-se en una desena part de la saga Hellraiser, una
saga amb regust agre per la seva ja longeva caducitat. Però, almenys
aquesta vegada es deixa de banda Internet (Hellraiser: Hellworld),
és a dir, que podria haver estat pitjor. Recomano mentalitzar-se que
de vegades val més la pena valorar la forma que el fons, deixant
així de banda els defectes narratius i gaudir amb la posada en
escena, i que concretament la de Hellraiser és
possiblement la il·lustració folklòrica més atractiva del cinema
de terror. Recomano que gaudiu amb aquests judicis, amb aquesta
brutalitat, i sobretot -els més fans- fixeu-vos
bé en aquesta ampliació de l'univers Hellraiser que
bé podria ser la porta d'entrada a un nou lliurament de la
saga. Dimension Films segur que signa per no perdre la
llicència.
0 Comentaris