[Crítica] Guinea Pig 4: Devil Woman Doctor - Hajime Tabe, 1986


-TÍTOL ORIGINAL: Ginî piggu 4: Pîtâ no akuma no joi-san
-DIRECTOR: Hajime Tabe
-GUIO: Hajime Tabe (Historia: Satoru Ogura)
-ANY: 1986
-DURACIÓ: 52 min.
-PAÍS: Japó
-FOTOGRAFIA: Junichi Baba
-REPARTIMENT: Mitsuru Fukikoshi, Kobuhei Hayashiya, Masami Hisamoto, Nezumi Imamura,Tamio Kageyama, Ivu, Natsumi Ogawa, Oto, Pîtâ, Rie Shibata
-PRODUCTORA: Sai Enterprise







Quan parlem de la sèrie de pel·lícules Guinea Pig solem centrar-nos en les seves dues primeres entregues, que són Devil's ExperimentFlowers of flesh and blood. Ambdues van ser produïdes per Sai Enterprise i distribuïdes per la seva filial Orange Video House, de la mateixa manera que es va fer amb la 3a i 4a entrega de la sèrie, per després passar a mans d'una altra empresa anomenada Japan Home Video. Aquestes quatre primeres entregues, malgrat néixer a la mateixa fàbrica, evidencien una notable transformació conceptual que va portar Guinea Pig a un rentatge de cara que l'allunyava de la simple tortura amb gore extrem en la seva etapa inicial, per convertir-se en una sèrie on el discurs narratiu i l'humor absurd tinguessin més pes.

Devil Woman Doctor va ser el darrer títol que va produir Sai Enterprise. És el que millor evidència que Guinea Pig va quedar aberrada a una cosa molt diferent d'aquelles dues primeres entregues, i molts la consideren avui com el pitjor títol de la saga. La pel·lícula és una successió de curtmetratges que tenen la Doctora Diable com a protagonista, en què es desenvolupen unes historietes amb un denominador comú: uns subjectes que pateixen estranyes malalties són ajudats per la Doctora Diable a curar-se... però a la seva manera.

Devil Woman Doctor no dóna crèdit a creure's que forma per al corpus de pel·lícules de Guinea Pig, i no és tant per l'intent dels productors a aportar certa frescor -i, per tant, accessibilitat a un altre tipus de públic- a una saga ancorada a un concepte bàsic molt radical, ja que altres títols de la sèrie que vindrien a continuació com He Never Dies Mermaid in a Manhole aportarien la mateixa intenció però amb acabats més professionals i conceptualment més interessants. El problema principal és molt simple, i és que la narrativa de la pel·lícula és una mica més complexa que els anteriors films de la sèrie Guinea Pig, i això també ha d'anar d'acord amb la posada en escena, cosa que no passa. D'aquesta manera Devil Woman Doctor es presenta amb un plantejament almenys original en què predomina un humor estrany, d'aquell freak japonès que només ells entenen, a més d'una narrativa més dinàmica i rica en contingut, i tot això sense oblidar la sang i els excessos de violència que caracteritzen la sèrie. Lluny d'aconseguir un resultat positiu, ni fa gràcia el que passa, el gore escasseja, i la irregularitat quant a interès dels fragments és més que notable. En general l'aspecte de Devil Woman Doctor és de producció amateur, gairebé sense actors professionals, sense feina d'il·luminació, amb un gore molt escàs en mitjans, i si bé els maquillatges són passables, el seu conjunt és decebedor.

Curiosament, Devil Woman Doctor suposa el debut (travesti) d'un jove Mitsuru Fukikoshi, un reconegut actor japonès que se'l pot veure en obres com Cold Fish, i que va suposar per a la saga Guinea Pig la primera interpretació professional que va acollir.

Devil Woman Doctor és una 4a entrega, elaborada a base de 9 fragments independents que tenen la Doctora Diable com a protagonista. És el clar exemple de com la saga va apartar el gore explícit i la violència més seca, per un tipus de produccions basades en la comèdia absurda violenta. No necessàriament havia d'acabar sent una cosa dolenta aquest canvi, però el resultat és el que és: un desastre amateur, sense gràcia ni cap talent.  

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris