Les expectatives amb Apostle eren
moltes, sobretot perquè venia signada per Gareth Evans,
responsable de la saga The Raid. Apostle és una
pel·lícula distribuïda per Netflix, i que sobre una base
argumental pròpia de telefilm de tarda es recrea en la violència,
en la fantasia, en treballar en clau de gènere sentiments com la fe,
la por o desconfiança, però crec que de res serveix posar les peces
d'escacs en el tauler i no calcular bé els moviments. Apostle és
una pel·lícula sense estratègia, que no sap per on tirar en les
seves dues hores de metratge, i només es dedica a moure les peces
d'una banda a l'altra, per finalment atacar precipitadament i
malament. Com deia aquella, "amb menys hagués estat
més".
L'argument de la pel·lícula tracta sobre un noi
que rep una nota de la seva germana, que diu que està segrestada en
un remot llogaret en una illa indeterminada. Un cop allà, la
població del llogaret viu submergida en un culte sectari liderat per
un pastor, i que resen perquè la terra deixi de ser tòxica i pugui
germinar més vida per així fer créixer els cultius. També, perquè
la vida mamífera pugui desenvolupar-se. Tot això és degut a una
força sobrenatural que habita a l'illa, i que el noi protagonista,
un cop allà, a més d'intentar salvar la seva germana,
intentarà desvelar el misteri.
Se'm fa fins i tot
complicat explicar de què va Apostle, però
recorda The Wicker Man. El problema que té és
l'embalum que porta a la seva esquena durant les dues hores de
metratge, que la satura de pes i el distreu a on hauria d'anar. Que
ningú esperi una altra The Raid. Apostle és una
altra cosa, és una pel·lícula de tarda, amb intrigues i emoció
sobre l'alliberament d'una germana, i amb un desenllaç que tendeix
cap al fantàstic, que no terror. Aquest rerefons, que s'intueix,
però no es revela fins a l'últim terç del metratge, es manté
hermètic massa temps i demanava molta més exploració. Penso
que Evans es distreu i perd el rumb, fent creure a
l'espectador durant massa temps que es guarda les cartes per a una
explosió reveladora per al tram final, i no és del tot
així. Aquí l'explosió és pausada, sempre sense perdre de vista
les relacions humanes d'un càsting de secundaris excessiu, i a la fi
el que de veritat justifica tot el que veiem en pantalla queda mal
explicat, generant molts dubtes i amb un ritme narratiu irregular que
provoca cert avorriment puntual. Dit així ràpid, Apostle es
fa llarga. Avorreix perquè no troba la manera de connectar amb
l'espectador, simplement perquè no sap simplificar el fil
narratiu.
Pel que fa a la posada en escena Apostle té
els mitjans suficients per aconseguir qualsevol cosa. En la
pel·lícula veiem un escenari que emula una vila remota en una illa
del Regne Unit de principis de la S. XX, poblada per ignorants
fidels a un culte sectari, amb vestuari mig trencat que encaixa,
habitatges de fusta i brutícia per tot arreu. I el que l'espectador
s'acaba trobant en el tram final és amb una mitologia pròpia a
l'illa, amb éssers estranys que propicien assassinats brutals amb
moments sagnants, una sang que és la peça bàsica en Apostle.
Tot això s'implica en una trama principal digna de telefilm i
que se li dóna voltes i voltes gairebé sense avançar, deixant de
banda el fantàstic, com si sobrés fins i tot. Per a
mi Gareth Evans treballa amb devoció el pitjor de la
història, i es perd, sense trobar-se mai.
Sincerament, sento
pena pel resultat final, més que res perquè el plantejament
de Gareth Evan parteix d'una idea molt interessant que
no acaba de concloure com hauria. Hi ha molts caps, mal lligats
i d'altres que es tanquen, però s'interessen poc. Li sobra més
molta palla i demana centrar-se en el veritablement interessant de la
història.
0 Comentaris