[Crítica] ELIZABETH HARVEST - Sebastián Gutiérrez, 2018

-DIRECCIÓ: Sebastián Gutiérrez
-GUIÓ: Sebastián Gutiérrez

-ANY: 2018
-DURACIÓ: 105 min.
-PAÍS: Estats Units
-MÚSICA: Rachel Zeffira
-FOTOGRAFIA: Cale Finot
-REPARTIMENT: Abbey Lee, Ciarán Hinds, Carla Gugino, Matthew Beard, Dylan Baker
-PRODUCTORA: Automatik Entertainment / Motion Picture Capital / Voltage Pictures. Distribuida por IFC Films

Elizabeth Harvest és una producció nord-americana realitzada pel director veneçolà Sebastià Gutiérrez. Tracta sobre un matrimoni entre un home ric i un gerro de vint anys que marxen a viure a la mansió d'ell, una llar que es troba allunyat de la societat enmig de bosc. La vida a la casa sembla idíl·lica, però hi ha una norma que la noia no pot transgredir: anar a una habitació de la casa on només el marit pot accedir. Òbviament, la noia acabarà entrant promoguda per la seva curiositat i descobrirà una cosa que li canviarà la vida.

La força la proposta resideix en el maneig magistral que demostra el també guionista Sebastià Gutiérrez del control de les diferents realitats que es manegen en la pel·lícula, esperant els misteris i que, dosificadament, van rebel·lant-se. Elizabeth Harvest és cinema de què es cou lentament, i no tant pel seu ritme narratiu, que és intens i mai decau, sinó per la història que es desenvolupa a força de contínues sospites sobre coses que després no són el que semblen, viatjant pel temps puntualment per conèixer més sobre certs detalls, i finalment arribar a un últim tram on es filen els caps per lligar i rebenta tot, encara que és aquí on falla especialment la pel·lícula.

Elizabeth Harvest no és una pel·lícula fàcil, i no tant pel que planteja, que és assimilable, sinó per com és capaç de filar encara més prim innecessàriament, quan el que l'espectador espera veure és una mica més d'acció i explotar el filó de ciència-ficció que hi ha després d'ella. I és que la pel·lícula pretén generar debat sobre els límits de la ciència, però el batibull d'idees que planteja muntades amb cert desordre per les el·lipsis, fa que les idees de fons que motiven la pel·lícula quedin massa desdibuixades i l'espectador no aconsegueixi veure-les amb claredat.

Protagonitzada per Abbey Lee, una actriu i model que ja va participar a The Neon Demon, es llueix interpretant diferents rols en la pel·lícula, evolucionant com a personatge i enfrontant-se a tota mena de desafiaments. Uns reptes que la uneixen a una resta de repartiment també excel·lent, i que tots ells oferiran a l'espectador sang, morts, baralles i carreres per un espai tancat com la casa.

Crec que Sebastián Gutiérrez ha plantejat bé la idea que vol explicar, però no tant el seu desenvolupament en el guió, sobretot en el caòtic tram final. La sensació que deixa Elizabeth Harvest és que s'ha complicat amb balls de noms i identitats, i el·lipsis que descol·loquen. Una pena que una pel·lícula amb tan bona premissa i que avança rebel·lant detalls a força de girs narratius, es perdi en ella mateixa i que el missatge de ciència-ficció no hi hagi per on agafar-ho. No obstant això, la pel·lícula es deixa veure, ja que hi ha fantasia, sorpreses i morts, també sexe i violència, i un escenari idíl·lic, però llàstima, jo almenys vaig acabar saturat i em vaig perdre..