En un món en què es diu que les
persones obrim els telèfons mòbils una mitjana de 200
vegades al dia, les forces del mal ho han sabut
aprofitar per practicar les seves possessions demoníaques a través
d'una aplicació d'Internet. Solament els Nekromancers estan
disposats a combatre'ls amb les seves armes avançades i amb molta,
molta mala hòstia.
L'argument de Nekrotronic,
malgrat estar explicat a cinquena marxa, és fàcil de seguir per la
simplicitat. La pel·lícula és infantil, i recorda a un joc de rol,
amb un protagonista que descobreix ser "l'escollit" per
casualitat, i que té una missió per complir mentre dues dones
guapes el segueixen i observen acaloradament. També un passat trist
per resoldre, amb la seva mare, interpretada per Monica Bellucci, 1
dona posseïda per les forces del mal i ara sent el rival contra
qui lluitar. Això el porta al protagonista a forçar un
empoderament per combatre les forces del malament, però que, no serà
gens fàcil, perquè el protagonista és un titella
peculiar.
Nekrotronic és l'última
pel·lícula del director de la
divertidíssima Wyrmwood (2014), Kiah Roache-Turner,
en què converteix una ciutat anònima en una jungla d'asfalt en què
dos llinatges enfrontats entre ells lluitaran pel futur de la
humanitat al més pur estil Underworld. L'acció
s'escampa d'una manera frenètica, tant que al gust d'un
servidor li satura, i això acaba perjudicant el desenvolupament dels
personatges, les seves relacions entre ells i el desplegament de
la pròpia història. Nekrotronic hi ha qui la
compara amb Spy Kids, i té molta raó. I és que tot i els
dimonis -magníficamente maquillats, per cert- i escenes
d'acció, Nekrotronic és una pel·lícula familiar que no
és gens cruel, tenint a personatges molt ben diferenciats entre bons
i dolents i que no dóna peu a què les situacions de mort
i crueltat s'apoderin del discurs narratiu.
L'aspecte
visual és impecable, es nota un gran treball de postproducció en
haver-se aplicat una important quantitat de píxels, però no seria
just si no li reconeguéssim a Nekrotronic una preocupació
pel físic. I no només en maquillatges demoníacs, sinó també per
l'escenografia futurista, vestimentes estranyes i armes d'un altre
món, que demostren que hi ha milions ficats en la pel·lícula. Els
milions que també haurà costat incloure en el repartiment a una
Monica Bellucci ja en la cinquantena.
Els responsables de la
pel·lícula també han mostrat preocupació a dotar la pel·lícula
de constants picades d'ullet a clàssics del gènere de
terror, com La Resplendor, Hellraiser, Evil Dead,
Re-animator, L'Exorcista... Són molts i molt evidents, però és
que Roache-Turnen ja des del minut un de pel·lícula, en
un pròleg inicial, ja avisa l'espectador que no té manies a anar
al gra amb els continguts que justifiquen la
pel·lícula: acció futurista, lluita de clans, i
referències al gènere de terror.
0 Comentaris