[Crítica] BLOODLINE - Henry Jacobson, 2019


-DIRECCIÓ: Henry Jacobson
-GUIÓ: Avra Fox-Lerner, Will Honley, Henry Jacobson
-ANY: 2019
-DURACIÓ: 95 min.
-PAÍS: Estats Units
-MÚSICA: Trevor Gureckis
-FOTOGRAFIA: Isaac Bauman
-REPARTIMENT: Seann William Scott, Mariela Garriga, Dale Dickey, Kevin Carroll, Christie Herring, Raymond Alexander Cham Jr., Leith M. Burke, Nick Boraine, Dusty Sorg, Sean H. Scully, Larsen Thompson, Hudson West, Matthew Bellows
-PRODUCTORA: Divide / Conquer / Mind Hive Films / Blumhouse Productions







Associar a l'actor Sean William Scott amb un assassí en sèrie fred i calculador, semblava impossible amb el clixé que ha arrossegat durant anys després del seu pas per la saga American Pie. Bloodline ha estat una oportunitat d'or per registrar una interpretació completament oposada a aquell promiscu i infantil Steven Stiffler, per passar ara a ser un despietat psicòpata que ho faria tot per protegir la seva família.

Bloodline, dirigida per un tal Henry Jacobson en el que és un debut al llargmetratge, ha ideat una pel·lícula que part d'aquells sagnants thrillers dels setanta dels De Palma i Argento que tan bé simpatitzaven amb el cinema de terror. La pel·lícula té un protagonista: Evan, interpretat per Sean William Scott, un personatge que emula la poma que es va podrint a poc a poc després de la seva iniciació a la paternitat, per la seva impotència a l'hora de col·laborar en les tasques de la mare amb el seu fill. Evan, només pot protegir-los, a ells i als que considera importants en la seva vida, i ho farà a força de ganivetades.

Es tracta d'una pel·lícula que malgrat tenir el segell de Blumhouse s'allunya completament del perfil de pel·lícules juvenils de l'empresa de Jason Blum. Bloodline és un thriller violent completament adult, amb una senzillesa narrativa absoluta que aporta fredor al personatge d'Evan, així com, juntament amb una banda sonora impregnada de synthwave, fa relluir els escassos sentiments del psicòpata. Sens dubte, el personatge d'Evan és tot un poema, una persona víctima del seu passat turmentós, del seu entorn i de les seves bones -encara criminals- decisions. Amb tot això, Bloodline és un thriller amb alguns girs narratius, molta sang i un final que pocs podrien imaginar-se.

No obstant això, Henry Jacobson no aconsegueix una pel·lícula rodona tot i acostar-se. Els primers 45 minuts són tediosos i sense un rumb fix on l'espectador pugui fixar la seva atenció, a més d'alguna cosa redundant i sense imaginació tot i el reforç que suposa a la història conèixer el passat de la mare d'Evan. És a dir, que hi ha una escassa evolució del personatge d'Evan i també de la història, més o menys fins al minut 50, moment en què tot canvia a través d'un gir narratiu interessant.

Bloodline és una grata sorpresa. Un thriller on es retraten les bones intencions d'un psicòpata pare de família que ho faria tot, i repeteixo, tot, perquè mai li passi res dolent a la seva dona i el seu fill. El passareu bé a força de múltiples assassinats, una banda sonora que acompanya les sensacions del protagonista, i una narrativa senzilla i a estones tediosa, però que és d'aquelles que es cou a poc a poc, oferint pistes i girs narratius, fins a arribar a un final que inicialment un xic podria esperar-se.  


Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris