-DIRECCIÓ: Henry Jacobson
Associar a l'actor Sean William
Scott amb un assassí en sèrie fred i calculador, semblava
impossible amb el clixé que ha arrossegat durant anys després del
seu pas per la saga American Pie. Bloodline ha estat
una oportunitat d'or per registrar una interpretació completament
oposada a aquell promiscu i infantil Steven Stiffler, per
passar ara a ser un despietat psicòpata que ho faria tot
per protegir la seva família.
Bloodline, dirigida per un tal
Henry Jacobson en el que és un debut al llargmetratge, ha
ideat una pel·lícula que part d'aquells sagnants thrillers dels
setanta dels De Palma i Argento que tan bé simpatitzaven
amb el cinema de terror. La pel·lícula té un protagonista: Evan,
interpretat per Sean William Scott, un personatge que emula
la poma que es va podrint a poc a poc després de la seva
iniciació a la paternitat, per la seva impotència a l'hora de
col·laborar en les tasques de la mare amb el seu
fill. Evan, només pot protegir-los, a ells i als que considera
importants en la seva vida, i ho farà a força de ganivetades.
Es
tracta d'una pel·lícula que malgrat tenir el segell
de Blumhouse s'allunya completament del perfil de
pel·lícules juvenils de l'empresa de Jason Blum. Bloodline és
un thriller violent completament adult, amb una senzillesa narrativa
absoluta que aporta fredor al personatge d'Evan, així
com, juntament amb una banda sonora impregnada de synthwave,
fa relluir els escassos sentiments del psicòpata. Sens dubte, el
personatge d'Evan és tot un poema, una persona víctima del
seu passat turmentós, del seu entorn i de les seves bones -encara
criminals- decisions. Amb tot això, Bloodline és un
thriller amb alguns girs narratius, molta sang i un final que pocs
podrien imaginar-se.
No obstant això, Henry Jacobson no
aconsegueix una pel·lícula rodona tot i acostar-se. Els primers 45
minuts són tediosos i sense un rumb fix on l'espectador pugui fixar
la seva atenció, a més d'alguna cosa redundant i sense
imaginació tot i el reforç que suposa a la història conèixer el
passat de la mare d'Evan. És a dir, que hi ha una escassa
evolució del personatge d'Evan i també de la
història, més o menys fins al minut 50, moment en què tot canvia a
través d'un gir narratiu interessant.
Bloodline és una
grata sorpresa. Un thriller on es retraten les bones intencions d'un
psicòpata pare de família que ho faria tot, i repeteixo, tot,
perquè mai li passi res dolent a la seva dona i el seu fill. El
passareu bé a força de múltiples assassinats, una banda sonora que
acompanya les sensacions del protagonista, i una narrativa senzilla i
a estones tediosa, però que és d'aquelles que es cou a poc a
poc, oferint pistes i girs narratius, fins a arribar a un
final que inicialment un xic podria esperar-se.
0 Comentaris