Ja ho presagiava la bona recepció de
crítica i públic que va tenir El Hoyo després de ser
projectada en dos dels festivals de cinema de gènere fantàstic més
importants de món, com va ser el d'Austin i Toronto -aquest últim
obtenint el premi de públic en la secció midnight Madness-.
No anaven desencaminats, El Hoyo és una excel·lent
pel·lícula de ciència-ficció que ens parla sobre
l'individualisme, l'avarícia i la irracionalitat humana en moments
de desesperació. Potser res de nou en aquests temps que vivim de
sobrepoblació i de recursos limitats, però El Clot ens ho explica
utilitzant la ciència-ficció amb una història atractiva,
crua i emocionant.
El responsable de la criatura és el
debutant al llargmetratge Galder Gaztelo-Urrutia, basc de
pàtria, per a una coproducció catalana-basca i, a més, rodada
en castellà. Val a dir que el guió és escrit per David Desola i
Pedro Rivero, en què es planteja una mena de presó
estructurada en més de 200 nivells, cada un és una cel·la, i
posicionades una damunt de l'altra, connectades totes elles per un
forat d'on baixa una plataforma plena d'aliments. Hi ha
aliments suficients per a totes les persones dels nivells, però
l'avarícia i el malbaratament dels presoners provoquen que, en els
últims nivells, no arribi mai aliments. Això provoca que com més
baix siguis, la supervivència sigui una prioritat.
Per a tots
aquells que van gaudir amb Cube, El Hoyo és una excel·lent
alternativa. El plantejament evita preguntes que puguin despistar,
centrant-se a fer relluir aquesta imatge humana incapaç de
viure en comunitat. No per això, descuida el seu apartat visual i
narratiu, i és que els seus 90 minuts són hipnotitzants, perquè
l'espectador avança al mateix temps que el
protagonista del film, Goreng, que anirà sent
testimoni de la part més aberrada de la humanitat, veient
com les persones són capaços de matar i menjar-se, abusar i fins i
tot fotre als altres per simple plaer, només per la por a perdre el
control del seu futur. Tot en el seu conjunt és una sàtira social
molt crua.
El personatge de Goreng està interpretat
per un irreconeixible Ivan Massagué, no tant pel seu aspecte,
sinó pel fet de situar-lo en una producció tan allunyada d'aquelles
pel·lícules d'humor espanyol que només entenen els espanyols, per
centrar-se ara en una pel·lícula autènticament de gènere
fantàstic que li exigeix físic, però també aquest punt de
calma i raciocino que desprèn el seu rostre. Se'l veu genial, molt
còmode i convenç.
Per cert, per als que dubtin de si El Hoyo és una pel·lícula de gènere fantàstic, sens dubte ho
és. Un film de ciència-ficció que utilitza el gènere
per parlar-nos d'una situació remota i com reaccionaríem a ella.
Òbviament té com a referent a Cube de Vincenzo Natali,
però també l'humanisme de L'Experiment. Aquí tot flueix sense
decaure, i amb cada diàleg ben ric en sàtira social.
![A Baroque House presenta THE SATANIC WORKS OF JASMINE amb Rebecca Vanguard [Tràiler]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaKwkaXWc1p-8d1eMLQGv67tcPqL_eB0OOjLmDB1-5tiG4EtgWc77awhL89Vwb-OtSl21vXBUZg2FRzPPO_f69XUvpk6iSchvjFf_b4FmBL55XbvniRAVoRuKhow3yc0PkIn1l5D0L8vQ_/w100/satanic-works-rebecca-vanguard.jpg)
0 Comentaris