-TÍTOL ORIGINAL: Perempuan Tanah Jahanam
-DIRECCIÓ: Joko Anwar
-GUIÓ: Joko Anwar
-ANY: 2019
-DURACIÓ: 106 min.
-PAÍS: Indonesia
-MÚSICA: Bembi Gusti, Tony Merle, Aghi Narottama, Mian Tiara
-FOTOGRAFIA: Ical Tanjung
-REPARTIMENT: Tara Basro, Ario Bayu, Marissa Anita, Christine Hakim, Asmara Abigail, Kiki Narendra, Zidni Hakim, Faradina Mufti, Abdurrahman Arif, Mian Tiara, T. Rifnu Wikana, Aghniny Haque, Muhammad Abe Baasyin, Ahmad Ramadhan, Eka Nusa Pertiwi, Ical Tanjung
-PRODUCCIÓ: Base Entertainment, CJ Entertainment, Ivanhoe Pictures, Rapi Films
Joko Anwar torna a Sitges amb
una pel·lícula de terror sobrenatural que barreja les malediccions
amb el folklore local indonesi. La gran virtut d'Impetigore és
que aquest aire exòtic que manté durant tot el metratge queda ben
integrat en una història de malediccions macabres, amors prohibits,
foscs secrets familiars, i un passat trist i violent en què la seva
major representació van acabar sent uns titelles molt
particulars.
La història la protagonitza Maya (Tara Basro),
que després de sobreviure a l'atac d'un desconegut armat amb un
matxet, decideix buscar respostes a les últimes paraules que li va
dir aquest desconegut. Això la portarà cap a un viatge a la selva
indonèsia on Maya, amb la seva amiga Dini (Marissa Anita),
buscaran respostes, però el que trobaran serà les suspicàcies dels
habitants. Per cert, compte amb l'escena inicial del desconegut amb
el matxet, perquè és terrorífica i misteriosa a parts iguals,
i Impetigore se'n desenvolupa partint.
Joko Anwar es
pren el seu temps per llaurar bé el terreny narratiu abans de
desembocar a un final intens i aterridor. L'experiència
de Maya i Dini en un entorn rural, molt
tradicional i amb creences fins i tot perilloses, descobriran el
perquè tots els nadons del llogaret neixen sense pell. Impetigore de
mica en mica va donant pistes, entremig de nombroses escenes de gran
bellesa estètica i amb un fort sentit exòtic, són retratats amb
una cinematografia amb ambició a lluir. Hi destaquen aquestes
escenes amb ombres i titelles, que són precioses.
Impetigore peca
de sobreexplicació a base de flashbacks, converses i
malsons. Aquest seria el punt més feble de la pel·lícula, ja que
s'allarga el film sense necessitat i afecta conseqüentment el ritme.
El guió és complex, però és clar en missatge. I pel que fa a les
escenes de violència i horror, cal avisar que el títol enganya, ja
que si bé la pel·lícula té moments de forta tensió el terror és
més suggerent que sufocant.
Impetigore és una bona
pel·lícula de malediccions, i com tota història de malediccions
realitzada a orient hi ha un passat dramàtic que determina el
present. Tot per explicar-nos una història de terror sobre nens que
neixen sense pell, que de mica en mica va guanyant en tensió i fins
a arribar a moments de terror més suggerent que físic. I això de
la visió de l'horror de Joko Anwar és admirable. Li
sobra justificació, però Impetigore és bonica, exòtica
i terrorífica. Força bona.
0 Comentaris