-DIRECCIÓ: Sylvia soska, Jen soska
-REPARTIMENT: Antonio Cupo, Katharine Isabelle, Maxwell Julia
-ANY: 2012
-DURACIÓ: 100 min.
-PAÍS: Canadà
-GUIÓ: Jen i Sylvia Soska
-MÚSICA: Peter Allen
-PRODUCTORA: Coproducción Canadá-USA
Sens dubte una de les més agradables
sorpreses del Sitges 2012, i no per ser precisament un títol
perfecte, sinó precisament el contrari, per tenir imperfeccions.
Tampoc ha deixat indiferent a ningú la seva actriu protagonista,
una Katharine Isabelle que s'ha convertit sens dubte
en la musa d'aquesta edició de Sitges; també per la
seva agressiva i rocambolesc argument, i sobretot
per fer la sensació que estem abans una d'aquestes
pel·lícules que els fans del gènere que van viure
els noranta segur que conservarien amb afecte en aquelles
prestatgeries de ja vells VHS. Ha donat de què parlar, i potser
ho ha fet per què pel·lícules de terror independents
com American Mary cada vegada semblen més unes
rareses, sinó, poc s'entén com una pel·lícula menyspreada per
festivals com aquesta va acabar omplint les sales a Sitges, la
Meca dels fidels seguidors al cinema de
terror.
La pel·lícula està dirigida
per Jen i Sylvia Soska (a la foto), dues
germanes bessones canadenques que ja van debutar en el llarg amb
aquesta declaració d'intencions en el seu títol com
és Dead Hooker in a Trunk (2009), una
pel·lícula amb altes dosis de violència en què elles mateixes
apareixien en el repartiment. No seria menys a American Mary,
compte amb aquest espectacular cameo que poc fa pensar que elles
siguin les responsables màximes de la pel·lícula, amb un
bonic petó que acabarà de la pitjor manera, fins i tot
lesbianisme i perversió. En aquesta ocasió amb American Mary,
totes dues han buscat un projecte més centrat en el gènere de
terror, amb un argument molt retorçat i incòmode per al públic,
capbussant-se en el fosc món clandestí de la cirurgia estètica, un
camp que vist des de fora horroritza només d'imaginar tot aquest
carrusel de fantasies macabres que poden suggerir tots aquests
cirurgians desacomplexats en usar el bisturí. En ella
coneixerem Mary, una exemplar estudiant de medicina que vol
centrar la seva carrera en el sector de la cirurgia, però que a
causa de problemes econòmics decidirà buscar feina com stripper en
un club nocturn. Un cop allà, es veurà enmig d'una pallissa que
realitzen uns matons del club a un home, i davant l'extrema
gravetat d'aquest, Mary es veurà obligada a fer una
operació. A partir d'allí, a poc a poc s'anirà introduint en
alguna cosa que li solucionarà els problemes econòmics de cop: la
cirurgia plàstica clandestina. Tot sembla anar-li bé fins que un
dia és convidada a una festa privada amb els seus professors
universitaris i, sense ella imaginar, el seu professor acabarà
violant. A partir d'allí, Mary s'aferrarà més que mai a
la seva nova professió, encara que d'una manera salvatge...
American Mary és una
pel·lícula que intenta explicar una tesi realment interessant, com
és la necessitat de deixar-se portar cap a límits insospitats
davant d'una situació personal complicada. És per això que tot el
ventall de personatges que apareixen al film posseeixen un malestar
interior a causa de diferents problemes personals, siguin
econòmics, d'imatge o d'ego, i amb aquesta situació la nostra
amfitriona participarà en aquests límits insospitats, fins i tot
ella mateixa es veurà immersa. És per això que American Mary té un
argument rocambolesc com és el d'entrar en un món de distopia
cirurgiana tal com altres pel·lícules de la mateixa dècada han
fet, i que fins a cert punt li deuen les gràcies, com El Dentista de
Brian Yuzna. Però lluny d'incomodar com ho va fer la pel·lícula
de Yuzna, les germanes Soska realitzen un exercici més
aviat ranci pel que fa a expectatives, provocant reminiscències a
una dècada com els noranta en què el cinema de terror va
canviar al deixar apartat un tipus de plantejaments agressius,
incòmodes i repulsius per altres més lleugers pel que fa
a explicitud. I d'aquesta manera, malgrat que la present
pel·lícula posseeix moments sàdics -amb mutilacions, extraccions i
modificacions corporals-, mai s'acaba de fer visible
aquest torture porn que tant buscaven els espectadors.
Sens dubte American Mary navega per aquells mars
d'aigua dolça.
Ignorada pel Festival de Toronto, i malgrat
decebre en alguns aspectes American Mary és sens
dubte una de les sorpreses d'any dins el gènere. És com si
estiguéssim dins d'un cinema de terror més teen, on habiten
les bones intencions, però que en el fons els moments explícits
només llueixen a mig gas en ésser amagades a força de
transicions i altres trucs cinematogràfics. Per sobre de
tot American Mary se centra en la nostra protagonista,
una guapíssima Katharine Isabelle potser més
coneguda com la lloba de la saga Ginger Snaps, que
s'apodera de les regnes de la pel·lícula en oferir-nos un
personatge que bé podria ser la germana bonica i salvatge
de Pauline en Excision (Richard bats Jr.,
2012). Mary és algú molt temperamental, algú que pensa
en ella principalment i li costa perdre la calma davant les
adversitats, i que al costat de les pinzellades de comèdia tan
necessàries per al film pel grotesc que suposen certes
escenes, fa que Mary provoqui empatia a l'espectadori fins
i tot que li agafem cert afecte tot i sorprendre'ns en diferents
trams del film per la seva bogeria salvatge.
Potser el
principal i bàsic problema d'American Mary es troba en el
guió i, sobretot, en les intencions de les directores. De fet, fins
al seu tram mitjà la pel·lícula agafa un ritme vertiginós
aconseguint atrapar molt bé a l'espectador, el problema és que el
que havia de semblar una pel·lícula tipus rape & revenge es
converteix en un "no sé què" que no hi ha per on agafar.
És com si en el seu tram mitjà no sabés què fer, com si el punt
de ruta iniciat en el seu començament finalitzés amb el "revenge" i
a partir d'allí no sabés què oferir més, limitant-se a
mostrar diferents escenes de tortures que si bé són agraïdes de
cara a l'espectador no són més que pur morbo. I això
acaba afectant un final improvisat i sense cap mena de
clímax, fins i tot excessivament forçat.
Malgrat aquest
problema, bastant bàsic però greu, American Mary segueix
sent una pel·lícula digna de ser recordada al llarg dels anys,
bàsicament perquè en ella coneixerem una de les més
empàtiques femme fatals que ens ha regalat el cinema en
els últims temps, un buscavides que opta per saltar-se complexos
i moralitat per poder llaurar la seva pròpia llibertat a la recerca
del benestar. És la línia dura d'un sector femení de gran bellesa,
la germana guapa i violenta de Pauline de Excision (una
altra de les grans triomfadores de Sitges), que ens oferirà una
orgia de violència més suggerida que explícita, però que,
si ens atenuem al que vam arribar a patir els
homes amb "la castració" en Hard Candy (David Slade,
2005) -i salvant les distàncies-, és que el suggerit funciona,
i American Mary funciona molt bé. Un divertit
entreteniment amb clares referències noranteres, i que no
hauria de passar per alt, per favor.
EL
MILLOR: Katharine Isabelle i el seu
personatge Mary: sensual, freda, intel·ligent i punyent.
EL
PITJOR: La pel·lícula finalitza en el seu tram mitjà, i llec
li sobren uns 30 min. que són de farciment.
0 Comentaris