Un dels punts importants del
passat Sitges 2017 va ser la inclusió de la nova secció
oficial Samsung Sitges Cocoon, una secció que va incloure fins
a 27 curtmetratges rodats en Realitat Virtual (VR). Aquest
format cinematogràfic ofereix a l'espectador un camp de visió
de 360°, i és un sistema que, tot i ser molt embrionari
encara, podria arribar a possibilitar als realitzadors a treballar
noves tècniques narratives que impliquin directament a l'espectador,
i per tant fer-li sentir partícip dels esdeveniments que ocorren.
Però no només és una eina purament per potenciar la interacció
amb l'espectador, sinó que a més el VR pot resultar un
enriquiment cinematogràfic, i en especial en el cinema de terror a
l'hora de treballar el fora de camp, que és precisament el que
moltes vegades nodreix a les escenes de por en el gènere. Insisteixo
que de moment VR és un sistema que ara mateix està més a
prop de ser una atracció de fira que a una altra cosa, però és
innegable que posseeix un gran potencial.
D'entre totes les
produccions que es van presentar en Samsung Sitges Cocoon, va
destacar Campfire Creepers: The Skull of Sam, una
pel·lícula de 15 minuts escrita i dirigida pel francès
Alexandre Ajá, i que té com a protagonista a l'actor
Robert Englund. Comentava precisament Englund en una
entrevista a un altre mitjà, que si va acceptar el paper va ser
perquè li va semblar al VR com una cosa pròxima a Malson
a Elm Street, ja que la realitat virtual submergeix a
l'espectador en un somni, i en aquest cas en un malson .
L'argument
de Campfire Creepers: The Skull of Sam
és simple: un grup de nens en un campament d'estiu conversen sobre
una història de por al voltant d'una foguera. La història en
qüestió tracta sobre dos joves que són capturats per un maníac
que els farà patir una mort horrible.
El curtmetratge té una
història molt simple, però amb molt gust dels vuitanta, a
força d'influències diverses que tampoc cal recordar. És una
producció curta, però segons Alexandre Ajá va ser
dificilíssima de fer tècnicament, ja que es van utilitzar fins a 10
càmeres i sempre es van tenir en compte infinitat de detalls per a
cada pla. El resultat final acaba sent una experiència divertida per
a l'espectador, en convertir-lo en un personatge més
de Campfire Creepers: The Skull of Sam.
La
qualitat de VR és, com indicava, encara molt bàsica. La
resolució del curtmetratge és baixíssima, i a més
hi ha problemes amb la part inferior dels 360° d'imatge a
l'hora d'unificar-se amb la resta de l'angular. També, la
utilització d'uns FX alguna cosa pobres, com és en les
escenes que apareixen una legió de formigues assassines que semblen
creades amb el CGI dels noranta, evidencien que la
producció posseeix una desigualtat considerable respecte al cinema
d'avui. Però bé, el que hem comentat abans, no es tracta d'una obra
cinematogràfica valorable pel seu contingut, sinó que és valorable
com a exemple del que podria arribar a ser el futur de cinema de
terror. I aquest futur podria implicar molts canvis a l'hora de
concebre el cinema, i no només tecnològics, sinó per exemple que
en cada visionament de la pel·lícula l'espectador pot
descobrir detalls nous, així com alhora fer-li pagar diverses
vegades una mateixa entrada de cinema.
A mi l'experiència em
va agradar, potser no ho veig com una cosa aplicable al 100%
en sales cinematogràfiques, però si més no pot ser un estímul a
la indústria a determinada època per reviure el gènere a força
d'experiències noves.
0 Comentaris