L'actriu Charlotte Vega recentment està
en boca de tots per interpretar a Danielle, la protagonista de
l'anunci de la Loteria de Nadal. Sense ànim d'entrar a valorar un
espot televisiu, aquesta jove actriu d'origen espanyol als seus tan
sols 23 anys (1994) ja pot presumir d'acumular
nombrosos projectes cinematogràfics i televisius, no només d'origen
espanyol, sinó també d'àmbit internacional. Ha treballat amb
Isabel Coixet, i fins i tot va participar de coprotagonista en
el film de terror Los Inocentes (2013) -que va ser presentada a
Sitges en el seu moment-, sent més activa en el present 2017 a
l'haver participat en tres produccions més. I ella és, més enllà
de la loteria i els seus anteriors treballs, la protagonista d'una
pel·lícula de gènere de terror destinada a deixar la
seva empremta: The Lodgers (2017), un film irlandès dirigit pel
també irlandès Brian O'Malley (Let Us Prey,
2014).
The Lodgers va ser el film de cloenda de
l'edició número 50 del Festival de Sitges, i ara més
recentment ha estat escollida pel jurat d'un festival tan prestigiós
i longeu com el de TerrorMolins com la pel·lícula guanyadora de
l'edició. Sens dubte, tot això és un just reconeixement a un bon
fer de la producció, tant davant com darrere de les càmeres. Per la
seva banda, Charlotte Vega aconsegueix satisfactòriament la
interpretació d'un personatge femení de gran fortalesa mental que
serveix per portar les regnes de la pel·lícula, evidenciant que com
a actriu ha madurat el seu treball i que li augura un futur
prometedor (tant de bo dins el gènere de terror).
A
continuació podeu llegir l'entrevista que vam poder fer-li a
Charlotte Vega en el passat Festival de Sitges. En ella vam poder
conèixer la seva relació personal amb el gènere de terror, la seva
experiència en el rodatge de The Lodgers, i també el que
suposa per a una dona treballar d'actriu.
-Felicitats per la pel·lícula. Igual
com li vaig dir a Brian O'Malley crec que vau fer un molt bon treball
tot l'equip.
Moltes gràcies, de veritat.
-"The Lodgers" no suposa la teva primera producció a
l'estranger, no?
Vaig fer una coproducció amb
Isabel Coixet fa cinc anys, i després vaig fer
"Provenance" (2017), que és una pel·lícula anglesa que
vaig fer just abans de "The Lodgers".
-Has
notat una gran diferència entre treballar a l'estranger i fer-ho a
Espanya?
Sí, depèn una mica de la cultura.
Irlanda ["The Lodgers"] per exemple és molt
diferent d'Anglaterra ["Provenance"], i la veritat és
que el rodatge que vaig fer a Irlanda ho vaig gaudir moltíssim. Però
sobretot em quedo amb la idea de viatjar i conèixer els països i
diferents cultures, que això implica també una manera de treballar
diferent. També és cert que cal tenir en compte el tipus de
producció, la temàtica i el pressupost, perquè pots fer una
pel·lícula amb molts diners invertits a Espanya (implicant un equip
tècnic i artístic enorme) i pots fer una pel·lícula molt petita
als Estats Units . Per posar-te un exemple, a més de les
pel·lícules que et vaig comentar que he participat, em vaig veure
implicada en una producció americana titulada "American Assassin"
(2017), i allà als Estats Units és com treballar en un altre
planeta, perquè no arribes a conèixer ni a la meitat de l'equip. És
per això que l'important per a mi sempre és el projecte i el
personatge.
-"The Lodgers" podem considerar-la
com la teva segona pel·lícula lligada al gènere de
terror, però aquesta vegada tens un protagonisme absolut. Què tenia
el guió de "The Lodgers" que et va convèncer per
implicar-te en la pel·lícula?
El guió és preciós. Quan ho
llegeixes sembla que t'estiguis llegint una novel·la de principi a
fi sense aixecar els ulls, ficant de ple en la història. És molt
captivador el guió. Però el que més em va atrapar va ser el
personatge de Rachel, perquè em va semblar tan lluitadora i tan
valent, amb un perfil de dona tan complex que penso que com ella no
solen haver-hi molts. Jo almenys sempre em canso una mica
de llegir sobre personatges femenins que s'han de salvar pel nuvi de
torn. En el guió de "The Lodgers" em va agradar que
ella fos el personatge fort, i encara que sembli que de vegades
necessiti que algú l'ajudi la veritat és que sempre se salva
dels perills estant sola. Això és el que més em va
agradar del guió.
-Abans has parlat de les
diferents maneres de fer que tenen les cultures combinades amb
determinats pressupostos. Que tal va ser el rodatge de "The Lodgers"?
¿Ho recordes especialment dur i complicat?
Doncs una mica la
veritat (riu). Però també divertit, per què tant Brian, com el
repartiment i l'equip van ser meravellosos tots. Sí que és
cert que vam passar tots molt fred, i especialment recordo que estava
mullada en moltes escenes, però no passa malament quan la gent et
cuida, el projecte t'entusiasma, i a la fi les dificultats són
elements tècnics que cal fer i ja està. Però si sents que t'estan
deixant aïllada mentre estàs mullada i freda, o apartada de la
resta, a la fi et sents malament, perquè notes que ningú et cuida
ni es preocupa pel teu estat físic i
anímic. Però insisteixo que en "The Lodgers"
la gent estava sempre pendent d'això i els moments més durs es em
van passar de pressa. A més, fins i tot aquells moments que em
van fer durs considero que sumaven a la meva interpretació, perquè
si la casa és freda i no té calefacció, el meu estat físic real
va ajudar a perfilar la interpretació adequada. També el mateix a
altres escenes com quan Rachel arriba al poble i
està mullada, un moment que està passant fred, i llavors el meu
estat físic real el vaig poder fer servir per interpretar
adequadament a Rachel per a aquesta escena.
-Brian
ens ha comentat abans l'experiència del rodatge de les
escenes sota l'aigua. Comentava les dificultats que suposava el fet
de comunicar-se amb els actors en aquestes condicions, però més
enllà de detalls tècnics, tu com a actriu vas ser la que va viure
en primera persona aquestes escenes. Des de la distància, sembla que
ha de ser molt complicat interpretar en aquestes condicions...
Em
va encantar rodar aquestes escenes (rialles). El primer és que adoro
l'aigua, i el segon és que m'encanta provar coses noves. M'encanta
provar com em pengen d'un arnès sota el sostre i que m'hagin de
ficar a l'aigua amb un equip de busseig, i treballar durant una
setmana específicament amb aquest equip, és tot una cosa nova per a
mi. Em va encantar l'experiència, de sentir aquesta tranquil·litat
que hi ha sota d'aigua, i a més ho vaig fer durant moltes
hores seguides. Brian ho tenia claríssim (com comentava abans ell és
molt clar explicant-), em va dir que jo entrés a la piscina i que ja
sabia el que havia de fer, i l'únic que m'anava demanant estant allí
eren coses específiques de moure per aquí i cap allà, i
a rodar! Va ser molt divertit. No sé si et va
explicar que per sota de l'aigua van portar un micro i d'allí sortia
la veu que es comunicava amb mi, una veu que només podia sentir jo
sota de l'aigua. Per a mi va ser fantàstic rodar així, amb aquesta
tranquil·litat, i sense la bogeria habitual de les presses. Jo no em
vaig adonar de res del que passava fora de l'aigua.
-En
l'anterior pel·lícula de Brian O'Malley, "Let Us Prey",
també apareix un personatge femení fort que està interpretat
per Pollyanna McIntosh. Ell et va exigir una fortalesa
física i mental a l'hora de brodar el personatge de Rachel?
Si,
ho parlem tots. Vam fer una reunió amb David Turpin, el
guionista de "The Lodgers", que va acollir a tot el
repartiment juntament amb Brian. En aquesta reunió vam llegir
conjuntament el guió i després ho comentem durant hores per així
treballar la missió interpretativa de cadascun de nosaltres, i a
partir de les conclusions a què vam arribar, Brian va voler que cada
un de nosaltres donés una mica de si mateix. La veritat és que
Brian no és d'aquests directors que et diu exactament el que has de
fer, no és per res exigent amb això. És molt clar parlant i
s'explica molt bé argumentant el que vol, però també ta dóna
molta llibertat, et sap guiar. Per això crec que en "The Lodgers"
vaig viure un rodatge en què els actors i el director van aconseguir
trobar un punt en comú, i això em va agradar molt, perquè de
vegades com a actriu et sents com una nina que et diuen exactament el
que has de fer, on anar, i sense llibertat per crear. Lluny de ser
així, amb Brian vaig poder opinar, donar propostes i en general el
millor d'ell és el clar que és, que tu entres al set de
rodatge i saps exactament a on vol arribar.
-Sóc dels que pensa que el cinema de
terror és una eina ideal per reivindicar que la dona no és el sexe
feble. No sé si tu ho comparteixes.
Sí, totalment, i a
mesura que ho vaig coneixent estic més convençuda. No és un
gènere que hagi seguit molt perquè la meva idea de "terror"
era el slasher, amb molta sang i molt gore, que són un tipus de
pel·lícules que no m'agraden perquè ho passo fatal, però amb
"The Lodgers", juntament amb altres pel·lícules que
em van passar de l'estil perquè les fora veient, la veritat és que
he anat descobrint tants subgèneres dins del cinema de
terror que m'està encantant. Un d'ells és el terror gòtic, que
m'encanta. Però en tots ells és cert el que dius, normalment en el
gènere de terror el personatge fort és la dona i sol agafar sempre
les regnes de l'evolució de la història, i en aquest sentit penso
que no es valora prou aquest gènere.
-Que és el que més
valores d'una pel·lícula de terror? Has comentat que
el slasher no t'acabava d'agradar per l'abús de
la sang i que ho passaves malament, però vist des d'una perspectiva
més objectiva, quins elements consideres més valuosos en una
pel·lícula de terror perquè funcioni bé?
Per a mi el
cinema de terror ha de tenir tensió, ha d'aconseguir fer passar una
mala estona a l'espectador, a més de la intriga conseqüent del no
saber què passarà, o ensurts incòmodes. M'agrada entrar en un
altre món durant una hora i mitja o dues hores i sentir-te que estàs
allà, però que et voldries aixecar i no pots. És com quan fas una
escena d'acció com a actor, que ho passes malament però bé
alhora.
-Et veus en el futur seguint en el cinema de terror
més enllà del gòtic? Els fans del gènere ho
valorem molt en una actriu / actor...
Sí, com et comentava a
mi m'agrada provar de tot i voldria també provar altres subgèneres.
Em crida l'atenció alguna cosa amb més acció i punts de
comèdia.
-Ens pots explicar alguna cosa sobre els teus
propers projectes?
Doncs ara he vingut a les entrevistes, però
acabo d'arribar de gravar alguna cosa que és completament
confidencial, però sortirà molt aviat. És una cosa petita,
però molt màgica, molt especial, i que sortirà d'aquí a res
[ACT: espot de Loteria de Nadal]
-Ahir precisament vaig poder
entrevistar Yoshihiro Nishimura i a una de les actrius
de "Meatball Machine Kudoku", a Yurisa, i
ella em va comentar que per aconseguir un paper en la pel·lícula
els productors li van exigir que els mostrés el seu cos. Ella va
accedir perquè necessitava els diners. És evident que el Japó està
situada en una altra part de la planeta, amb una altra cultura i una
altra manera de treballar, però en occident també s'han sentit
coses terribles en aquest aspecte, i més ara amb l'escàndol de
Harvey Weinstein. Tu ets bastant jove encara, però ja t'has
trobat amb alguna situació desagradable d'aquest
tipus?
Personalment jo mai he tingut cap mala experiència,
però sé de gent que les ha tingut. Em sembla important que la gent
parli d'això, i no només les dones, també em sembla important que
els homes surtin i parlin del tema explicant les experiències que
hagin tingut o presenciat. Sí que és cert que he tingut
l'experiència que com a dona de vegades m'han exigit més que a
l'home i no hauria de ser així. D'altra banda, he participat en
projectes que la nota sexual és important, però no cal que es
mostri d'una manera vulgar, perquè pot ser molt bonic, però quan
només se li demana a la dona aquest to sexual em sembla estrany i no
li veig la lògica.
-Respecte a la teva condició d'actriu
jove, i per tant amb una formació professional completament ajustada
a les exigències actuals, que és el que ha de fer -i no- una
actriu, per esdevenir una bona actriu?
Per convertir-te en una
bona actriu has d'intentar aprendre de tot el món, ser una esponja,
i no només amb aquells que consideres el teu ídol, sinó de tot
l'equip que t'envolta, tant de la resta d'actors com també de
l'equip tècnic i artístic. Cal saber observar i sobretot mai deixar
de lluitar pel que tu vols. El que mai ha de fer una actriu és fer
coses que la incomodin, perquè sinó s'està defraudant a
si mateixa, i una actriu ha de sentir sempre orgullosa del que fa.
Només així notes que com a professional avances, no t'estanques,
i encara que sigui avançar només un passet ja significa avançar.
Això no sempre és possible, però cal tenir-ho al cap per
poder aconseguir el que vulguis. També de vegades, encara que
estiguis lligada a un projecte comercial que no t'acabi de
satisfer, potser aquest projecte pot servir perquè després
posteriorment puguis accedir a altres projectes de menor envergadura,
però més ajustats al que t'agrada. Cal saber veure el que et
permet avançar i ser feliç al mateix temps. I vull afegir
també una altra cosa que mai ha de fer una actriu, i que ja
comentàvem, que és que cap actriu ha de deixar-se abusar per ningú.
És important creure en una mateixa, prendre les teves pròpies
decisions, tenir un bon equip, i ser fort.
-Has treballat a Espanya, però has
acabat sortint a l'exterior a la recerca de produccions a Europa i Estats Units. Per a un actor / actriu espanyol, és més fàcil
trobar projectes cinematogràfics fora d'Espanya?
Cadascú té
els seus objectius, però per a mi ha estat una molt bona decisió
sortir fora i l'hi recomanaria a qualsevol. Més que res per poder
provar coses diferents, treballar amb gent diferent, poder viatjar si
és el que t'agrada a la Xina, Hongria, Estats Units o per Espanya.
Sortir fora t'obre moltes portes en aquest sentit.
-¿Tenir
accent anglès no nadiu, te les tanca?
Et tanca algunes. Jo
quan no tenia representant fora, el que li arribava al meu
representant a Espanya eren projectes per a altres països però per
interpretar a una espanyola, i no em volien perquè no donava
l'estereotip. Això em va tancar portes a la meva. Però per contra,
si tens l'accent pot obrir-te altres. És una mecànica que sempre
serà així.
-I finalment, tens algun referent literari o
cinematogràfic de terror que t'agradi especialment?
"The Hunger"
(1983). Me la va enviar Brian per "The Lodgers" i ara
és de les meves pel·lícules favorites.
-I que et va semblar
"Let Us Prey" (2014), l'anterior pel·lícula de
Brian O'Malley?
Em va encantar, em va semblar brutal, és una
proposta diferent i la veritat és que ho vaig passar fatal. A més,
m'agrada molt com perfila Brian als personatges, especialment el
femení, que és molt fort i valent.
-Doncs això seria tot.
Només felicitar-te per la teva magnífica feina a "The Lodgers",
i esperem tornar a coincidir amb tu al Festival de Sitges algun altre
any, que seria senyal que segueixes apostant pel millor gènere de
tots.
Moltes gràcies, em fa il·lusió les teves paraules.
Espero tornar un altre any.
0 Comentaris