Entrevista a Charlotte Vega, protagonista de THE LODGERS


L'actriu Charlotte Vega recentment estĂ  en boca de tots per interpretar a Danielle, la protagonista de l'anunci de la Loteria de Nadal. Sense Ă nim d'entrar a valorar un espot televisiu, aquesta jove actriu d'origen espanyol als seus tan sols 23 anys (1994) ja pot presumir d'acumular nombrosos projectes cinematogrĂ fics i televisius, no nomĂ©s d'origen espanyol, sinĂł tambĂ© d'Ă mbit internacional. Ha treballat amb Isabel Coixet, i fins i tot va participar de coprotagonista en el film de terror Los Inocentes (2013) -que va ser presentada a Sitges en el seu moment-, sent mĂ©s activa en el present 2017 a l'haver participat en tres produccions mĂ©s. I ella Ă©s, mĂ©s enllĂ  de la loteria i els seus anteriors treballs, la protagonista d'una pel·lĂ­cula de gènere de terror destinada a deixar la seva empremta: The Lodgers (2017), un film irlandès dirigit pel tambĂ© irlandès Brian O'Malley (Let Us Prey, 2014).

The Lodgers va ser el film de cloenda de l'ediciĂł nĂşmero 50 del Festival de Sitges, i ara mĂ©s recentment ha estat escollida pel jurat d'un festival tan prestigiĂłs i longeu com el de TerrorMolins com la pel·lĂ­cula guanyadora de l'ediciĂł. Sens dubte, tot això Ă©s un just reconeixement a un bon fer de la producciĂł, tant davant com darrere de les cĂ meres. Per la seva banda, Charlotte Vega aconsegueix satisfactòriament la interpretaciĂł d'un personatge femenĂ­ de gran fortalesa mental que serveix per portar les regnes de la pel·lĂ­cula, evidenciant que com a actriu ha madurat el seu treball i que li augura un futur prometedor (tant de bo dins el gènere de terror).

A continuaciĂł podeu llegir l'entrevista que vam poder fer-li a Charlotte Vega en el passat Festival de Sitges. En ella vam poder conèixer la seva relaciĂł personal amb el gènere de terror, la seva experiència en el rodatge de The Lodgers, i tambĂ© el que suposa per a una dona treballar d'actriu.



-Felicitats per la pel·lĂ­cula. Igual com li vaig dir a Brian O'Malley crec que vau fer un molt bon treball tot l'equip.

Moltes grĂ cies, de veritat.


-"The Lodgers" no suposa la teva primera producciĂł a l'estranger, no?

Vaig fer una coproducciĂł amb Isabel Coixet fa cinc anys, i desprĂ©s vaig fer "Provenance" (2017), que Ă©s una pel·lĂ­cula anglesa que vaig fer just abans de "The Lodgers".


-Has notat una gran diferència entre treballar a l'estranger i fer-ho a Espanya?

SĂ­, depèn una mica de la cultura. Irlanda ["The Lodgers"] per exemple Ă©s molt diferent d'Anglaterra ["Provenance"], i la veritat Ă©s que el rodatge que vaig fer a Irlanda ho vaig gaudir moltĂ­ssim. Però sobretot em quedo amb la idea de viatjar i conèixer els paĂŻsos i diferents cultures, que això implica tambĂ© una manera de treballar diferent. TambĂ© Ă©s cert que cal tenir en compte el tipus de producciĂł, la temĂ tica i el pressupost, perquè pots fer una pel·lĂ­cula amb molts diners invertits a Espanya (implicant un equip tècnic i artĂ­stic enorme) i pots fer una pel·lĂ­cula molt petita als Estats Units . Per posar-te un exemple, a mĂ©s de les pel·lĂ­cules que et vaig comentar que he participat, em vaig veure implicada en una producciĂł americana titulada "American Assassin" (2017), i allĂ  als Estats Units Ă©s com treballar en un altre planeta, perquè no arribes a conèixer ni a la meitat de l'equip. És per això que l'important per a mi sempre Ă©s el projecte i el personatge.


-"The Lodgers" podem considerar-la com la teva segona pel·lĂ­cula lligada al gènere de terror, però aquesta vegada tens un protagonisme absolut. Què tenia el guiĂł de "The Lodgers" que et va convèncer per implicar-te en la pel·lĂ­cula?

El guiĂł Ă©s preciĂłs. Quan ho llegeixes sembla que t'estiguis llegint una novel·la de principi a fi sense aixecar els ulls, ficant de ple en la història. És molt captivador el guiĂł. Però el que mĂ©s em va atrapar va ser el personatge de Rachel, perquè em va semblar tan lluitadora i tan valent, amb un perfil de dona tan complex que penso que com ella no solen haver-hi molts. Jo almenys sempre em canso una mica de llegir sobre personatges femenins que s'han de salvar pel nuvi de torn. En el guiĂł de "The Lodgers" em va agradar que ella fos el personatge fort, i encara que sembli que de vegades necessiti que algĂş l'ajudi la veritat Ă©s que sempre se salva dels perills estant sola. Això Ă©s el que mĂ©s em va agradar del guiĂł.


-Abans has parlat de les diferents maneres de fer que tenen les cultures combinades amb determinats pressupostos. Que tal va ser el rodatge de "The Lodgers"? ¿Ho recordes especialment dur i complicat?

Doncs una mica la veritat (riu). Però tambĂ© divertit, per què tant Brian, com el repartiment i l'equip van ser meravellosos tots. SĂ­ que Ă©s cert que vam passar tots molt fred, i especialment recordo que estava mullada en moltes escenes, però no passa malament quan la gent et cuida, el projecte t'entusiasma, i a la fi les dificultats sĂłn elements tècnics que cal fer i ja estĂ . Però si sents que t'estan deixant aĂŻllada mentre estĂ s mullada i freda, o apartada de la resta, a la fi et sents malament, perquè notes que ningĂş et cuida ni es preocupa pel teu estat fĂ­sic i anĂ­mic. Però insisteixo que en "The Lodgers" la gent estava sempre pendent d'això i els moments mĂ©s durs es em van passar de pressa. A mĂ©s, fins i tot aquells moments que em van fer durs considero que sumaven a la meva interpretaciĂł, perquè si la casa Ă©s freda i no tĂ© calefacciĂł, el meu estat fĂ­sic real va ajudar a perfilar la interpretaciĂł adequada. TambĂ© el mateix a altres escenes com quan Rachel arriba al poble i estĂ  mullada, un moment que estĂ  passant fred, i llavors el meu estat fĂ­sic real el vaig poder fer servir per interpretar adequadament a Rachel per a aquesta escena.


-Brian ens ha comentat abans l'experiència del rodatge de les escenes sota l'aigua. Comentava les dificultats que suposava el fet de comunicar-se amb els actors en aquestes condicions, però mĂ©s enllĂ  de detalls tècnics, tu com a actriu vas ser la que va viure en primera persona aquestes escenes. Des de la distĂ ncia, sembla que ha de ser molt complicat interpretar en aquestes condicions...

Em va encantar rodar aquestes escenes (rialles). El primer Ă©s que adoro l'aigua, i el segon Ă©s que m'encanta provar coses noves. M'encanta provar com em pengen d'un arnès sota el sostre i que m'hagin de ficar a l'aigua amb un equip de busseig, i treballar durant una setmana especĂ­ficament amb aquest equip, Ă©s tot una cosa nova per a mi. Em va encantar l'experiència, de sentir aquesta tranquil·litat que hi ha sota d'aigua, i a mĂ©s ho vaig fer durant moltes hores seguides. Brian ho tenia clarĂ­ssim (com comentava abans ell Ă©s molt clar explicant-), em va dir que jo entrĂ©s a la piscina i que ja sabia el que havia de fer, i l'Ăşnic que m'anava demanant estant allĂ­ eren coses especĂ­fiques de moure per aquĂ­ i cap allĂ , i a rodar! Va ser molt divertit. No sĂ© si et va explicar que per sota de l'aigua van portar un micro i d'allĂ­ sortia la veu que es comunicava amb mi, una veu que nomĂ©s podia sentir jo sota de l'aigua. Per a mi va ser fantĂ stic rodar aixĂ­, amb aquesta tranquil·litat, i sense la bogeria habitual de les presses. Jo no em vaig adonar de res del que passava fora de l'aigua.


-En l'anterior pel·lĂ­cula de Brian O'Malley, "Let Us Prey", tambĂ© apareix un personatge femenĂ­ fort que estĂ  interpretat per Pollyanna McIntosh. Ell et va exigir una fortalesa fĂ­sica i mental a l'hora de brodar el personatge de Rachel?

Si, ho parlem tots. Vam fer una reuniĂł amb David Turpin, el guionista de "The Lodgers", que va acollir a tot el repartiment juntament amb Brian. En aquesta reuniĂł vam llegir conjuntament el guiĂł i desprĂ©s ho comentem durant hores per aixĂ­ treballar la missiĂł interpretativa de cadascun de nosaltres, i a partir de les conclusions a què vam arribar, Brian va voler que cada un de nosaltres donĂ©s una mica de si mateix. La veritat Ă©s que Brian no Ă©s d'aquests directors que et diu exactament el que has de fer, no Ă©s per res exigent amb això. És molt clar parlant i s'explica molt bĂ© argumentant el que vol, però tambĂ© ta dĂłna molta llibertat, et sap guiar. Per això crec que en "The Lodgers" vaig viure un rodatge en què els actors i el director van aconseguir trobar un punt en comĂş, i això em va agradar molt, perquè de vegades com a actriu et sents com una nina que et diuen exactament el que has de fer, on anar, i sense llibertat per crear. Lluny de ser aixĂ­, amb Brian vaig poder opinar, donar propostes i en general el millor d'ell Ă©s el clar que Ă©s, que tu entres al set de rodatge i saps exactament a on vol arribar.



-Sóc dels que pensa que el cinema de terror és una eina ideal per reivindicar que la dona no és el sexe feble. No sé si tu ho comparteixes.

SĂ­, totalment, i a mesura que ho vaig coneixent estic mĂ©s convençuda. No Ă©s un gènere que hagi seguit molt perquè la meva idea de "terror" era el slasher, amb molta sang i molt gore, que sĂłn un tipus de pel·lĂ­cules que no m'agraden perquè ho passo fatal, però amb "The Lodgers", juntament amb altres pel·lĂ­cules que em van passar de l'estil perquè les fora veient, la veritat Ă©s que he anat descobrint tants subgèneres dins del cinema de terror que m'estĂ  encantant. Un d'ells Ă©s el terror gòtic, que m'encanta. Però en tots ells Ă©s cert el que dius, normalment en el gènere de terror el personatge fort Ă©s la dona i sol agafar sempre les regnes de l'evoluciĂł de la història, i en aquest sentit penso que no es valora prou aquest gènere.


-Que Ă©s el que mĂ©s valores d'una pel·lĂ­cula de terror? Has comentat que el slasher no t'acabava d'agradar per l'abĂşs de la sang i que ho passaves malament, però vist des d'una perspectiva mĂ©s objectiva, quins elements consideres mĂ©s valuosos en una pel·lĂ­cula de terror perquè funcioni bĂ©?

Per a mi el cinema de terror ha de tenir tensiĂł, ha d'aconseguir fer passar una mala estona a l'espectador, a mĂ©s de la intriga conseqĂĽent del no saber què passarĂ , o ensurts incòmodes. M'agrada entrar en un altre mĂłn durant una hora i mitja o dues hores i sentir-te que estĂ s allĂ , però que et voldries aixecar i no pots. És com quan fas una escena d'acciĂł com a actor, que ho passes malament però bĂ© alhora.


-Et veus en el futur seguint en el cinema de terror mĂ©s enllĂ  del gòtic? Els fans del gènere ho valorem molt en una actriu / actor...

Sí, com et comentava a mi m'agrada provar de tot i voldria també provar altres subgèneres. Em crida l'atenció alguna cosa amb més acció i punts de comèdia.


-Ens pots explicar alguna cosa sobre els teus propers projectes?

Doncs ara he vingut a les entrevistes, però acabo d'arribar de gravar alguna cosa que Ă©s completament confidencial, però sortirĂ  molt aviat. És una cosa petita, però molt mĂ gica, molt especial, i que sortirĂ  d'aquĂ­ a res [ACT: espot de Loteria de Nadal]


-Ahir precisament vaig poder entrevistar Yoshihiro Nishimura i a una de les actrius de "Meatball Machine Kudoku", a Yurisa, i ella em va comentar que per aconseguir un paper en la pel·lĂ­cula els productors li van exigir que els mostrĂ©s el seu cos. Ella va accedir perquè necessitava els diners. És evident que el JapĂł estĂ  situada en una altra part de la planeta, amb una altra cultura i una altra manera de treballar, però en occident tambĂ© s'han sentit coses terribles en aquest aspecte, i mĂ©s ara amb l'escĂ ndol de Harvey Weinstein. Tu ets bastant jove encara, però ja t'has trobat amb alguna situaciĂł desagradable d'aquest tipus?

Personalment jo mai he tingut cap mala experiència, però sé de gent que les ha tingut. Em sembla important que la gent parli d'això, i no només les dones, també em sembla important que els homes surtin i parlin del tema explicant les experiències que hagin tingut o presenciat. Sí que és cert que he tingut l'experiència que com a dona de vegades m'han exigit més que a l'home i no hauria de ser així. D'altra banda, he participat en projectes que la nota sexual és important, però no cal que es mostri d'una manera vulgar, perquè pot ser molt bonic, però quan només se li demana a la dona aquest to sexual em sembla estrany i no li veig la lògica.


-Respecte a la teva condició d'actriu jove, i per tant amb una formació professional completament ajustada a les exigències actuals, que és el que ha de fer -i no- una actriu, per esdevenir una bona actriu?

Per convertir-te en una bona actriu has d'intentar aprendre de tot el mĂłn, ser una esponja, i no nomĂ©s amb aquells que consideres el teu Ă­dol, sinĂł de tot l'equip que t'envolta, tant de la resta d'actors com tambĂ© de l'equip tècnic i artĂ­stic. Cal saber observar i sobretot mai deixar de lluitar pel que tu vols. El que mai ha de fer una actriu Ă©s fer coses que la incomodin, perquè sinĂł s'estĂ  defraudant a si mateixa, i una actriu ha de sentir sempre orgullosa del que fa. NomĂ©s aixĂ­ notes que com a professional avances, no t'estanques, i encara que sigui avançar nomĂ©s un passet ja significa avançar. Això no sempre Ă©s possible, però cal tenir-ho al cap per poder aconseguir el que vulguis. TambĂ© de vegades, encara que estiguis lligada a un projecte comercial que no t'acabi de satisfer, potser aquest projecte pot servir perquè desprĂ©s posteriorment puguis accedir a altres projectes de menor envergadura, però mĂ©s ajustats al que t'agrada. Cal saber veure el que et permet avançar i ser feliç al mateix temps. I vull afegir tambĂ© una altra cosa que mai ha de fer una actriu, i que ja comentĂ vem, que Ă©s que cap actriu ha de deixar-se abusar per ningĂş. És important creure en una mateixa, prendre les teves pròpies decisions, tenir un bon equip, i ser fort.



-Has treballat a Espanya, però has acabat sortint a l'exterior a la recerca de produccions a Europa i Estats Units. Per a un actor / actriu espanyol, Ă©s mĂ©s fĂ cil trobar projectes cinematogrĂ fics fora d'Espanya?

Cadascú té els seus objectius, però per a mi ha estat una molt bona decisió sortir fora i l'hi recomanaria a qualsevol. Més que res per poder provar coses diferents, treballar amb gent diferent, poder viatjar si és el que t'agrada a la Xina, Hongria, Estats Units o per Espanya. Sortir fora t'obre moltes portes en aquest sentit.


-¿Tenir accent anglès no nadiu, te les tanca?

Et tanca algunes. Jo quan no tenia representant fora, el que li arribava al meu representant a Espanya eren projectes per a altres països però per interpretar a una espanyola, i no em volien perquè no donava l'estereotip. Això em va tancar portes a la meva. Però per contra, si tens l'accent pot obrir-te altres. És una mecànica que sempre serà així.


-I finalment, tens algun referent literari o cinematogrĂ fic de terror que t'agradi especialment?

"The Hunger" (1983). Me la va enviar Brian per "The Lodgers" i ara Ă©s de les meves pel·lĂ­cules favorites.


-I que et va semblar "Let Us Prey" (2014), l'anterior pel·lĂ­cula de Brian O'Malley?

Em va encantar, em va semblar brutal, és una proposta diferent i la veritat és que ho vaig passar fatal. A més, m'agrada molt com perfila Brian als personatges, especialment el femení, que és molt fort i valent.


-Doncs això seria tot. NomĂ©s felicitar-te per la teva magnĂ­fica feina a "The Lodgers", i esperem tornar a coincidir amb tu al Festival de Sitges algun altre any, que seria senyal que segueixes apostant pel millor gènere de tots.

Moltes grĂ cies, em fa il·lusiĂł les teves paraules. Espero tornar un altre any.



Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris