Un dels mites vivents de cinema exploitation dels anys setanta és Dyanne Thorne, coneguda pel fandom del gènere de terror per la seva mítica interpretació de Ilsa en la saga iniciada per Don Edmonds el 1974 amb Ilsa: She wolf of the SS. En aquest primer lliurament de la saga Dyanne va interpretar un paper que la faria ser recordada per sempre, Ilsa, una implacable oficial nazi que vol demostrar a Hitler que la dona també està preparada per defensar el tercer Reich en el camp de batalla, sota l'argument que elles suporten millor el dolor. Aquesta teoria la portarà a experimentar despietadament amb dones presoneres d'un camp de concentració. En posteriors seqüeles també faria experiments semblants en gulags i en dictadures africanes.
Dyanne Thorne, la mítica Ilsa "la lloba de les SS", la vam poder entrevistar durant el Festival de Sitges 2018
Després de dècades de silenci en el
món de cinema, Dyanne Thorne va decidir fa uns anys
tornar a través de breus papers en
pel·lícules de gènere de terror independent, sempre acompanyada
del seu marit: Howard Maurer, amb qui ja va treballar en algunes
entregues de la saga Ilsa. Els dos actors van venir a Festival
de Sitges 2018 per a participar, dins del programa
d'activitats de la secció Brigadoon, a una conferència davant
del públic sobre la pel·lícula Greta - Haus ohne Männer,
l'aportació personal [i sense llicència] de Jesús Franco a la saga
d'Ilsa, en què tant Dyanne Thorne com
Howard Maurer van ser protagonistes.
Per la nostra
part, abans d'això, vam poder entaular una entrevista amb els dos
actors. Ho vam fer acompanyats dels companys de Febre de Cabina, i la
sensació que ens van deixar a tots dos mitjans és que Dyanne i
Howard són un entranyable matrimoni, molt afable i amb moltes ganes
d'explicar a les noves generacions la seva experiència.
A
continuació, teniu disponible la breu entrevista que vam poder
fer-los. Totes les declaracions
que Dyanne Thorne i Howard Maurer van
testimoniar en la seva conferència a Brigadoon el passat 12
d'octubre sobre la saga de Ilsa, i més concretament sobre Greta
- Haus ohne Manne, la polèmica falsa seqüela dirigida per
Jesús Franco. Gaudiu-ho, això és or pur.
-Han passat molts anys des de
l'estrena de Ilsa: She Wolf of the SS.
Què sents avui en dia quan la gent et parla sobre la pel·lícula? Creus que la teva pel·lícula encara es veuen
actuals?
Howard Maurer: Primer de tot, quan algú ens
parla sobre la pel·lícula nosaltres els estem molt agraïts, i
alhora sorpresos. Han passat quaranta anys i crec que la
pel·lícula encara es veu actual. Molts dels que la comparteixen amb
nosaltres ens ho diuen, que hi ha molts efectes especials, i tot i
que avui hi ha noves coses la pel·lícula encara es veu
bé.
Dyanne Thorne: La majoria de el públic
creu que prenem partit en temes polítics, però la política no és
la feina d'un actor. No obstant això, si que és cert que algunes
coses horribles que han ocorregut en el món són mostrades en
aquestes pel·lícules, amb les seves diferències respecte a la
realitat, com són el nazisme, comunisme, o el tràfic de dones en
vaixells petroliers. Són històries basades en fets reals.
HM.
Si la pel·lícula es fes avui estic segur que seria
molt diferent del que és, amb més violència, amb més
efectes especials, més explosions, etc.
DT: Així és. Jo puc
fer broma amb la gent que li agradaria ser com Ilsa, i que
aplaudeix les morts que provoca en les pel·lícules. Jo estimo les
pel·lícules però odia l'Ilsa. I una cosa que la gent també se
sorprèn és que al conèixer en persona l'Ilsa, és a dir a mi,
descobreixen que és simpàtica, que no és europea sinó americana,
i que avui dia es dedica professionalment a casar a gent. Això per a
mi és bo, que se'm distingeixi del que va ser Ilsa.
-Tinc entès que el rodatge de
Ilsa: She Wolf of the SS va ser complicat
per l'escassetat de temps, pressupost, i a més amb mal
ambient entre companys. ¿Que en recordes? Hi va haver alguna
escena que et neguessis a rodar?
DT: Van haver-hi algunes
escenes que no vaig voler prendre part, unes escenes que qualsevol
dona mai hagués volgut fer. De totes maneres prefereixo quedar-me
amb el costat positiu del rodatge, que va ser de baix pressupost, és
cert. I encara que això sembli contradictori, recordo que als actors
ens portaven un excel·lent menjar, tant per dinar com per sopar.
Però un dia a la nit vaig sortir del tràiler on m'allotjava i vaig
veure un McDonnalds, un foodtruck concretament, i que
servia menjar als extres, que per cert van haver molts durant
el rodatge. Tots ells s'alineaven al llarg de la foodtruck per
comprar hamburgueses i beguda. Jo també volia el mateix que menjaven
els extres, i l'endemà ja em van donar tiquets per poder
menjar al McDonnalds (rialles), i aquesta és la veritat. I
així, la resta del rodatge el vaig acabar menjant cada dia
a McDonnalds.
HM: Fins i tot ara encara sols anar
al McDonnalds (rialles).
-En els teus inicis
professionals vas començar treballant com a model pin-up. Com et
senties en despullar-te, en el sentit que avui les actrius
controlen completament la seva imatge en els mitjans de
comunicació.
DT: Jo no vaig ser una model pin-up. Totes
les fotos pin-up les tinc guardades, que són amb nus, però res
a veure amb la pornografia. Les primeres interpretacions en
pel·lícules que vaig fer amb nus connectaven amb les fotografies
que havia fet. I és que, per a això, la gent jove com jo en aquella
època, amb poca experiència, utilitzava aquestes fotografies per
promocionar-se, i també amb imatges extretes de les seves
pel·lícules anteriors, perquè no teníem agent representant. La
primera oportunitat de treball ferma que vaig tenir va ser
en Encounter (1965), que la vaig fer amb una estrella de
Hollywood actual [Robert de Niro].
-Quan us va venir Jesús Franco a
proposar-vos treballar en Greta - Haus ohne Männer, com us
planteja la pel·lícula? És conegut que finalment va acabar sent
una falsa seqüela de la saga Ilsa, i que a més estava basada
en fets reals.
DT: És cert, la pel·lícula estava basada en
uns segrestos que van ocórrer en un sanatori de Paloma, a
Portugal. Howard i jo havíem de co-protagonitzar-la. La
pel·lícula no havia de tenir res a veure amb Ilsa, i el seu
primer títol era "No man 's land", i tractava
sobre una periodista que s'endinsa a aquest sanatori per intentar
alliberar a la seva germana i escriure posteriorment la veritat del
que passa a aquest lloc. El que connecta la pel·lícula amb la
saga Ilsa és que també té una base argumental verídica,
tal com he dit abans, i en aquest cas sobre noies universitàries
segrestades. Abans van ser les massacres de Hitler, les propiciades
per Lenin, etc. Amb Jesús Franco havia de ser diferent. Ens van
vendre la idea que faríem una pel·lícula titulada No man's
land amb un guió que co-protagonitzaríem.
HM: Va ser
ridícul, ens van enganyar.
DT: Es van rodar escenes que no
estaven en el guió, i quan vam veure la pel·lícula completada ens
vam adonar que aquell primer guió no tenia res a veure amb el que va
acabar sent, es va convertir en una altra cosa. A més, quan em va
contractar Jesús Franco, em va dir que a la pel·lícula no hi
haurien nus per sota de la cintura (rialles). La veritat és que
era molt bon home, i amb la seva dona, Lina Romay, va ser
meravellós treballar. Al final, mai vam saber com va ser el títol
correcte, si Wanda, Greta, Ilsa o No man's land,
i per desgràcia avui ja no queda ningú perquè ens doni cap
explicació.
-Què sentiu al veure
que quaranta anys després el públic segueix mostrant
interès per Ilsa?
HM: aquestes pel·lícules es van fer
fa més de quaranta anys i se segueixen veient, fins i tot
a la Xina i el Japó. És una meravella veure com segueixen
funcionant bé aquestes pel·lícules, que segueix
l'interès del públic, uns més grans i altres més
joves. Dyanne rep emails de totes les parts de món. Però
nosaltres avui en dies tenim un negoci en què vam casar a la
gent. Dyanne és doctora en filosofia i religions, a més
d'actriu, igual que jo, però igualment ens dediquem a casar a gent a
Las Vegas, i allí ve gent de tot el món que es casa
amb Dyanne disfressada de Ilsa. Encara li queda bé el
vestit (rialles). Quan la gent coneix Dyanne en
persona se sorprenen, perquè ella no té res a veure
amb Ilsa.
-Tant la política com els successos reals en
base argumental sempre han estat presents en la saga de Ilsa.
¿Que ens podeu dir d'això?
DT: La primera pel·lícula de la
saga que vaig fer va ser Ilsa: She Wolf of the SS,
i la vaig fer just abans que ens caséssim. Ell va pensar que una
noia com aquesta que sortia en el pòster, tan dolenta,
però atractiva, havia de ser per a ell. La pel·lícula és
molt interessant, però després de fer-la em van dir que no tornaria
a treballar mai més com a actriu al cinema i em van aconsellar que
comencés a dedicar-me a una altra cosa, que me n'anés a casa a
tenir nadons. Curiosament, a la setmana següent de
fer Ilsa: She Wolf of the SS em van
cridar per treballar i no he deixat de fer-ho al llarg
de quaranta anys. També vull afegir que, a més de
Ilsa: She Wolf of the SS, també Ilsa,
Harem Keeper of the Oil Sheiks i Ilsa the Tigress of Sibèria
estan basades en fets reals. La primera amb successos de quan estava
Hitler i la segona amb segrestos de noies que les convertien en
esclaves. La dona d'un amic de Howard li va passar una cosa
semblant, ja que va ser segrestada i per això coneixen la història
de primera mà: es veu que mentre estava segrestada juntament amb
altres, hi havia moments que anaven tots junts de compres, i va ser
en aquest moment quan ella va poder escapar. Per això, posteriorment
va poder fer vida. La tercera part de la
saga, Ilsa the Tigress of Sibèria, també
està basada en fets reals, més relacionats amb Lenin, amb tortures,
presoners, temes polítics, etc. Moltes vegades se'ns ha relacionat
tant a Howard com a mi amb la política, i nosaltres no tenim res a
veure amb ella. Nosaltres no jutgem a ningú, només om actor i
més el que volem inspirar és pau i democràcia.
-Què recordeu de l'estrena a
cinemes de Ilsa: She Wolf of the SS?
HM:
Un cop es va estrenar Ilsa: She Wolf of the SS
en cinemes, Dyanne i jo ja estàvem promesos, i va ser quan
vaig convidar a la meva mare al cinema per veure
l'estrena. Al cap de pocs minuts de començar la pel·lícula
ella va sortir de la sala, igual que alguns amics nostres que ens van
acompanyar, i fins i tot una estrella de cinema amiga de Dyanne que
també es va venir a veure-la. Molts li van dir a Dyanne que
després d'aquesta pel·lícula mai més la cridarien, i ironies de
la vida, a la setmana i a la van cridar per treballar. Així
que mai se sap, i a Dyanne, qui li havia de dir
que quaranta anys després estaria fent conferències i
entrevistes per tot el món comentant la pel·lícula.
-¿Dyanne,
has estat seguidora de cinema naziexploitation sorgit
posteriorment a Ilsa: She Wolf of the SS?
DT:
Durant molts anys vaig ser actriu de teatre de comèdia, i la
violència és una cosa que mai m'ha agradat. Però crec que va ser
una meravellosa oportunitat fer-les, perquè durant anys vaig estar
fent el mateix tipus de treball, que és la comèdia, i amb Ilsa vaig
poder fer el contrari. Poder canviar la rutina de treball va ser un
desafiament laboral i alhora una cosa molt positiva per a mi. En la
pel·lícula, la gent que és molt dolenta no sap realment que ho
són, simplement actuen així per què sí. I no, no he estat
una seguidora d'aquest tipus de pel·lícules, però les que he fet
les he gaudit.
-I de Greta - Haus ohne Männer el
record és positiu? ¿Com era treballar amb Jesús
Franco?
HM: Pel que fa a aquesta pel·lícula, Dyanne es
penedeix d'algunes coses que a ella no li hagués agradat fer. A més,
el guió que nosaltres teníem no és el guió que realment es va
utilitzar per a la pel·lícula, ens ho van canviar, fins i tot a
ella, en algunes escenes que havia rodat, després en el muntatge les
feien encaixar amb altres, com una mena de Photoshop alterant
descaradament el que havia escrit en el guió, per no
parlar del consentiment de Dyanne. La pel·lícula no
l'arribem a veure fins fa poc.
DT: Jesús Franco era un
director meravellós i a més un bon director, el que passa
és que era molt atent amb les noies i buscava molt els nus femenins,
però en Greta - Haus ohne Männer en realitat tracta
un fet real que va succeir a Portugal. Es veu que la germana d'un
periodista va ser segrestada i abusada brutalment. Durant la
pel·lícula, Jesús Franco parlava set idiomes, i com hi
havia actors de tot el món Jesús els parlava a cada un en el
seu idioma. Llavors, entre nosaltres, no podíem parlar perquè no
ens enteníem la majoria, i això era difícil perquè no hi havia
comunicació entre els actors. Només ell podia parlar amb cada un
d'ells.
HM: A causa de la diferència d'idiomes que es
parlaven en la pel·lícula, després Greta -
Haus ohne Männer due doblegada, i clar, quan la
vam veure, no fa molts anys per cert, se'ns va fer estrany, perquè
moltes de les coses que havíem dit havien canviat. A més,
sentir aquestes veus diferents de les nostres se'ns va fer
raríssim. Llavors, vam voler demanar explicacions per això, però ja
no quedava ningú: Jesús Franco ja no hi era, la seva dona Lina
tampoc, ni tan sols el productor... Nosaltres érem els únics
que quedàvem.
DT: Igualment sempre cal mantenir el
somriure i el sentit de l'humor, és molt important. Cal fer les
coses amb interès, i si us voleu dedicar al cinema
sempre és bo sentir els consells dels quals en
saben més.
HM: Jesús Franco, a part de ser un bon director,
era un gran músic. Tocava la trompeta en un grup de jazz, si no
recordo malament. Recordo que quan rodava les pel·lícules feia
alguna cosa que mai li vaig veure fer a cap altre director, que és
que agafava a tot el repartiment i l'hi portava a menjar marisc amb
bon vi. Era meravellós. I durant el rodatge, ja que com hi havia
molts idiomes va ser força complicat. Nosaltres ens dedicàvem a
obeir ordres, "tu aquí, tu allà", no hi havia cap
comunicació, i per això, en aquest sentit, el rodatge no va ser
molt divertit. Però sens dubte va ser molt més divertit fer la
pel·lícula que després veure-la, simplement perquè el que van fer
no tenia res a veure amb el que pensàvem que acabaria sent.
DT:
Voldria destacar que el principi de Greta - Haus ohne Männer és
molt bonic, sembla fins i tot una pel·lícula de Disney, amb
localitzacions en una ciutat de Suïssa. També afegeixo que el títol
de la pel·lícula autèntic no és "Ilsa", i per tant no
és una seqüela de la saga Ilsa. Amb el temps el títol va anar
canviant de nom, i de fet, inicialment la pel·lícula havia de
dir-se "No man's land", però va ser canviant a
altres diferents títols.
-Que hi ha de veritable en tota la
polèmica sobre aquest projecte titulat Ilsa Meets Bruce
Lee In The Devil 's Triangle"?
Igual
com Greta - Haus ohne Männer no té res a veure
amb Ilsa, també vull aclarir, perquè m'ho pregunten sempre,
que mai hi ha hagut una pel·lícula amb Bruce Lee. Aquesta
pel·lícula de la qual es parla mai es va arribar a realitzar, ni
tan sols arribem a conèixer a Bruce Lee, encara que sí que és cert
que existia un pla per fer la pel·lícula, fins i tot jo em vaig
arribar a preparar per a ella entrenant arts marcials. Però
curiosament es va arribar a escriure una crítica sobre la
pel·lícula, quan aquesta pel·lícula no existeix, llavors és una
cosa molt curiosa. Jo respecto molt als periodistes, perquè un
dels meus primers somnis de petita era ser periodista, abans fins i
tot de ser actriu, però en aquest cas la crítica que es va escriure
no tenia cap sentit perquè no vaig fer cap pel·lícula amb Bruce
Lee.
-Quina és la vostra pel·lícula
favorita de les tres que componen la saga de Ilsa?
DT: La
meva favorita és la de Sibèria. La primera es va fer amb molt poc
pressupost, però es va fer d'una manera brillant i més ens va donar
la popularitat. El segon lliurament de la saga, que és la de La
hiena del Haren [títol castellà], que està basada en uns
fets reals, la considero també com molt poderosa, però crec
que la de la tigressa de Sibèria [títol espanyol] és la que més
m'agrada per les condicions en què en el seu moment es van
rodar, juntament amb el context polític. També vull destacar la
pel·lícula Reial Men (1987), que vaig gaudir molt el
rodatge, però insisteixo que la meva favorita és la de
Sibèria.
HM: La meva favorita és la que ella digui
(rialles).
DT: Això és un consell per a tots els matrimonis
(rialles)
0 Comentaris