Infección és la primera pel·lícula veneçolana de terror presentada al Festival de Sitges, després de 52 edicions de l'esdeveniment.
Infección s'ha convertit en la primera
pel·lícula veneçolana de gènere de terror que ha estat presentada
al Festival de Sitges. I no estem parlant d'un festival menor, estem
parlant d'un festival de cinema que acumula 52 aniversari, de manera
que l'arribada de Infección a Sitges és una fita important per al
cinema llatinoamericà i més concretament per a Veneçuela. El seu
director és Flavio Pedota, un cineasta jove, apassionat del
gènere fantàstic, i que ha fet de Infección seva opera
prima.
La presentació de Infección a Sitges es va poder veure
inclosa en una marató nocturna, acompanyada d'altres títols
com Rabid de les
germanes Soska, Blood Quantum i Shed of the Dead.
Una marató de pel·lícules de zombis i infectats que es va
realitzar en la jornada més popular de tot el festival, pel fet que
pels carrers de Sitges imperaven els zombis per l'emblemàtica Sitges
Zombie Walk. L'endemà, i amb poques hores de son, vam poder
entrevistar el director de Infección, a Flavio Pedota.
 |
| Flavio Pedota |
-A la presentació de Infección a Sitges
hi va haver una mica de confusió per si la pel·lícula és
veneçolana o mexicana. ¿Com hem de considerar-la?
La
pel·lícula és feta enterament a Veneçuela, però quan havia
de fer el muntatge em va afectar de ple la crisi de país i no tenia
els recursos per acabar-la. Per sort, el fotògraf de la pel·lícula
era mexicà i em va dir que coneixia a un productor a Mèxic que em
podria ajudar a fer la postproducció. Vaig decidir migrar a Mèxic i
allà vaig poder acabar-la. Per això l'equip de postproducció és
mexicà i després hi ha l'equip de producció i realització que és
veneçolà.
-La informació que ens arriba de Veneçuela és
que el país està immersa en una forta crisi econòmica i
social. Explica com va ser l'experiència de rodar una
pel·lícula en l'actual Veneçuela?
Més enllà d'això que
comentes, i de la inseguretat, els talls elèctrics i els
desabastiments, ja que van sorgir unes dificultats extres. Vam rodar
en carreteres alternes i en un radi d'uns 25 km, és a dir, que vam
tenir un ambient "controlat" de la situació i ens vam
poder enfocar en la realització de la pel·lícula. Jo crec que el
repte més gran que vam tenir va ser la veracitat dels
infectats, per què tractar de fer una pel·lícula d'aquest tipus hi
ha una línia molt prima que creua a la sàtira i a la
comèdia.
-George Romero ens va dir que els zombis havien de
servir per a parlar-nos d'altres temes. Això era una cosa important
per a tu a l'hora d'escriure la pel·lícula, que la gent pogués
extreure idees sobre l'actual situació sociopolítica de país?
Si,
és que els que coneixem el gènere sabem que els zombis signifiquen
alguna cosa. Jo simplement el que vaig fer va ser donar-li un context
a l'epidèmia en un país que té moltíssims problemes. Partint
d'aquí, hi ha una història molt important que uns metges tracten de
resoldre i més d'intentar salvar els seus familiars, però tot en
una situació de país molt complexa, on no hi ha informació, no hi
ha mitjans de comunicació, no hi ha Internet, etc. . Això
posa damunt la taula altres temes que ho fa tot més difícil per als
protagonistes. Jo no volia ometre-, perquè perdria l'essència dels
zombis en la pel·lícula.
-De fet, abans de veure la
pel·lícula em preguntava si Infección tindria una postura a favor o
en contra de Maduro, però a la fi la pel·lícula deixa clar
que se centra en les persones, en la crisi humanitària. La teva
intenció era aquesta?
Jo sóc opositor a Maduro, no hi
ha un os del meu cos que sigui afí a Maduro (rialles). El
que vaig fer a la pel·lícula va ser mostrar en una situació
hipotètica que és el que passaria si passés una situació com la
que plantejo. Portem 20 anys de chavisme, i jo no conec una
altra Veneçuela que no sigui la del chavisme, llavors, què
passaria si hi hagués zombis a Veneçuela? Què farien ells? El
primer que farien és desmentir, dir que l'imperi ens està tractant
d'envair, que els Estats Units ens està atacant, i tot aquests
discursos que sempre repeteixen. Llavors, jo simplement ho vaig
posar aquí com una hipòtesi del que pogués passar i és un reflex
de la ineficiència per la crisi.
-En Infección participa
l'actriu Genna Chanelle Hayes, d'origen australià.
¿Quan li vas proposar un rodatge a Veneçuela quina va ser
la seva resposta?
Ella és aventurera. Jo la vaig conèixer
quan estudiava a Los Angeles el 2012 i allà vam fer una bona
amistat. Allà li vaig dir que el dia que gravés la meva pel·lícula
li avisaria, que potser no tindria diners, però que
jo l'avisaria igualment. Ella em va dir que sí, que volia
participar (rialles), i res, tot es va desenvolupar sense problemes
en el rodatge. Només es molestava una mica perquè no podia sortir
de la casa on s'allotjava perquè era perillós, ja que no parlava
espanyol, i estàvem en una zona retirada que era preferible
prevenir. Però va ser divertit. A més el seu personatge és molt
divertit també, per què per a la gent que viu a Veneçuela
ella representa moltíssim, ja que la crisi al país porta tant
de temps activa que els veneçolans sempre pensem que algun dia
vindrà l'ONU, els Cascos Blaus o algú que ens salvarà.
-M'imagino
que no vau tenir cap classe de suport institucional,
no?
Per a res, Infección és una pel·lícula independent i
també volíem que fos així. Bé, quan vaig sol·licitar
indumentària militar a l'exèrcit em van dir "els militars
guanyen o perden?", I jo els vaig dir "no, els militars
perden", i la seva resposta va ser que els militars no poden
perdre. Saps, aquest tipus de coses em van respondre. Coses
polítiques, nefastes. Jo només volia que em prestessin una tenda de
campanya i un camió, però no, era massa, ho vam fer en 3D i ens
alleugem molt. Vam resoldre la pel·lícula amb molta creativitat tot
i els pocs diners de què disposàvem.
-¿Finalment Infección serà estrenada a Veneçuela?
No, abans-d'ahir [03/10/19]
ja vam anunciar que la pel·lícula va ser censurada, no li van donar
el registre per ser exhibida en cinemes. Nosaltres ho vam intentar,
però bé, igualment serà estrenada en vuit països de
Llatinoamèrica.
-I quina reacció creus que tindrà el públic
veneçolà el dia que vegi Infección?
Jo crec que la va a
gaudir molt. Primer perquè és un gènere que allà ningú ha
explorat, i segon perquè ja era hora. Ja era hora d'una història
emocionant així, de veure alguna cosa d'aquest tipus a la nostra
terra i amb els nostres paisatges. Perquè que bonic és veure les
muntanyes amb totes aquestes coses fictícies, i sentir aquesta
emoció del "que passaria...", "que por...", de
com reaccionaria cada un en posar-te a pensar en la hipòtesi
del que succeiria amb una invasió d'infectats a Veneçuela.
Jo m'amagaria a casa meva i després pujaria al
sostre i els mataria des de dalt, i això és el divertit dels
zombis. I els pocs veneçolans que han vist Infección en festivals
seva resposta ha estat genial, tothom surt molt feliç de la
sala.
-Es nota que ets fan dels zombis.
Jo si, quan
vaig veure la meva primera pel·lícula de zombis em vaig dir "Déu
meu, que és això tan increïble" (rialles). Crec que va ser la
de Tom Savini, el remake de La Nit dels Morts Vivents, la qual
s'amaguen en la casa, i no sé, els zombis tenen alguna cosa
fascinant que la veritat és que és difícil no fascinar-se amb
ells.
-Ja que has retrocedit al passat, em
pregunto com ha estat l'escena de cinema de terror a Veneçuela amb
el chavisme. Voldria saber si hi ha festivals de cinema, si la
censura s'ha consolidat, o simplement es limiten les estrenes en
sales comercials com ha passat amb Infección.
No, no hi ha
festivals de gènere. Amb la crisi ha afectat tot, però en tot cas
ara hi ha una nova onada de cineastes i m'ha tocat estar en festivals
amb una altra pel·lícula veneçolana, que es titula El Silvón,
i també hi ha una altra que es diu El Vampiro del Lago. Aquestes
dues pel·lícules al costat de la meva es van produir en només dos
anys de diferència. En total tres pel·lícules de gènere fantàstic
i de terror veneçolanes que han estat en festivals i s'han estat
movent, i això és una cosa que m'enorgulleix molt perquè aquesta
generació nova de cineastes de 30-35 anys està fent un cinema
fantàstic que no s'havia explorat a Veneçuela. Abans també va
sortir La Casa del fin de los Tiempos, però bé, jo crec que en
el futur sortiran molts altres cineastes veneçolans que
exploraran el gènere. Concretament des del 2000 en endavant no
havíem vist mai res de semblant. De fet, Infección és la primera
pel·lícula veneçolana que ha estat presentada a Sitges, i això
està molt bé.
-I de cara al futur teva idea és
seguir amb el gènere fantàstic o potser prefereixes explorar altres
gèneres?
Si, tinc una pel·lícula de ciència-ficció que
acaba en horror psicològic, perquè jo penso que
tota ciència-ficció bona ha d'acabar en un horror, com
2001: Odissea en l'espai. Jo sóc molt amant de cinema de gènere,
però crec que quan ets un apassionat de cinema també ets apassionat
de les històries, encara que algunes no siguin necessàriament de
gènere fantàstic, però ara mateix tinc el meu cor més enganxat a
aquest gènere que a altres com la comèdia, per exemple. Estic en un
moment de la meva vida que ho veig així.
0 Comentaris