Entrevista a Pollyanna McIntosh, la "The Woman" del cinema de terror

Una de les sensacions en clau femenina que el cinema de terror està vivint avui en dia, es diu Pollyanna McIntosh. L'escocesa, protagonista en nombroses pel·lícules del gènere fantàstic on destaquen per sobre de la resta la brillant "The Woman" i "Love Eternal", va venir a Sitges a presentar els seus 3 últims treballs: "Flith", "Let us Prey", i " White Settlers ". '3 pel·lícules!! I porta ja 3 anys seguits venint a Sitges a presentar pel·lícules, cosa que confirma que Pollyanna viu en un moment de creixement com a actriu realment espectacular. Per conèixer-la una mica més, i també les seves noves pel·lícules, vam aconseguir que ens dediqués uns minuts per entrevistar-la.


-Fa tres anys consecutius que véns a Sitges presentant pel·lícules, totes relacionades amb el gènere fantàstic. Això és un clar exemple que ets una de les actrius més interessants que ha donat el gènere en els últims anys. T'agradaria que al llarg del temps els espectadors et coneguessin com una icona de cinema fantàstic i de terror?

Gràcies. A mi el que realment m'importa són els guions bons i els personatges interessants, i viure la vida d'una manera divertida, i res més. Si la gent decideix considerar-me com una icona del gènere per a mi serà una cosa bona, però mai important. Vull insistir que per a mi el realment important són els personatges que interpreto.

-Has notat que en els últims anys els productors t'ofereixen cada vegada més guions de pel·lícules de terror?

Sí! Cada vegada m'ofereixen a participar en més pel·lícules de gènere fantàstic i de terror, i moltes vegades he de dir que no perquè són massa. Però reconec que cada vegada estic més involucrada en el gènere, estic participant en més pel·lícules, i prova d'això és que aquest any he vingut a Sitges a presentar 2 pel·lícules de terror. Així i tot tens tota la raó (rialles).


-Llavors creus que el pitjor que et podria passar com a actriu és quedar-te ancorada en el gènere de terror?

És clar, sens dubte. Centrar-me només en el gènere fantàstic no seria bo per a mi, ni tampoc ho seria per al gènere de terror o fantàstic. Prefereixo fer sempre personatges diferents i complexos, i si tots fossin iguals, com a actriu, això per a mi seria un fracàs. Però també és cert que hi ha altres problemes més greus (rialles).


-En algunes entrevistes sempre has presumit que t'encanta el gènere de comèdia. Veient el camí que a poc a poc està agafant la teva carrera, et quedes igualment amb la comèdia o amb el cinema de terror?

Comèdia! Perquè com a actriu per a mi suposa més un repte, és més complicat de fer, i la meva tendència per seguir creixent com a actriu és fer papers difícils. Actualment estic escrivint una pel·lícula de comèdia que es diu "Perfect", que vaig a dirigir i interpretar de cara a l'any que ve, i tracta sobre una boja. Realment tinc moltes ganes de començar el rodatge, i com deia abans, de seguir creixent en el món de cinema.


-Llavors faràs realitat la teva opera prima. Que jo sàpiga mai havies escrit un guió, ni tampoc dirigit. De moment estàs escrivint, així que, com estàs vivint aquest procés de construcció de la teva pròpia pel·lícula?

Sí, en el passat ja havia escrit i dirigit moltes obres de teatre, però mai un guió per a una pel·lícula. De moment ho viu amb moltíssima il·lusió.


-Les pel·lícules que has treballat en el gènere de fantàstic, totes contenen altes dosis de violència incloent també les que presentes aquest any, però especialment les que hi ha involucrat Jack Ketchum. Com a actriu, t'has negat alguna vegada a interpretar alguna escena per ser "excessiva"?

No crec que hi hagi tanta violència en les meves pel·lícules en comparació amb altres. A mi em donen molts guions de pel·lícules de terror i fantàstic, i moltes tenen històries violentes, i si no m'agraden simplement no les faig. Penso que totes les pel·lícules del gènere que faig tenen violència, però una violència que el guió justifica, i en alguns casos fins i tot acaba sent divertida. Però és cert que he hagut de rebutjar molts guions per oferir simplement violència injustificada.


-Creus en els límits en el cinema de terror?

No, només la gent ha de tenir límits. El cinema és un art i les persones són diferents.


-Aquest any presentes 3 pel·lícules: "Flith", "Let us Prey", i "White Settlers". A "Flith" no vas anar a presentar la pel·lícula, però sí que ho vas fer en "Let us Prey" i "White Settlers". ¿Com ho vas viure i què et sembla el Festival de Sitges?

La gent a Sitges està molt boja! Wuuu !! wuuu !! wuuuu !!! (Crida), i la veritat és que em sembla molt divertit. Quan vaig venir aquí per "The Woman" vaig venir expressament pel públic que assisteix a Festival de Sitges.


-Explica'm una mica sobre "Let s Prey" i "White Settlers". Què veurà el públic en elles?

El que el públic es trobarà al veure les dues pel·lícules és que ambdues tenen personatges que viuen a Escòcia, i que són pel·lícules independents. Però són pel·lícules molt diferents. "White Settlers" és un thriller que tracta sobre una parella de Londres que es va a viure a Escòcia, concretament al camp, a la recerca de tranquil·litat allunyada de la societat, però finalment passarà el contrari. La qualificaria de una "home invasió". "Let us Prey" és una història sobre un grup de policies en què la protagonista serà el seu primer dia treballant amb ells. La història se situarà a la comissaria, i allà és on la protagonista s'adonarà que el seu primer dia de treball serà més dur del que pensava ... (rialles). Allà apareixerà el personatge que interpreta Liam Cunningham, un home misteriós que és ni més ni menys que el Diable, amb la intenció de fer un purgatori. El meu paper és el de la protagonista i he de combatre contra ell i contra tots els mals que aniran apareixent al llarg de la pel·lícula. Les dues em sembla pel·lícules molt divertides.

-Seguint amb "White Settlers", es diu que la pel·lícula té algunes connotacions polítiques respecte al referèndum escocès. ¿Que opines d'això?

Doncs més o menys, però de veritat que és una coincidència perquè la pel·lícula no és una història política que parli sobre les relacions humanes entre Anglaterra i Escòcia. De fet "White Settlers" es va pensar molt abans que es parlés del referèndum, i per a mi és només una pel·lícula que parla sobre els que tenen i els que no tenen res. Aquesta història també és perfectament aplicable a Espanya o on vulguis.


-Quins projectes tens pel 2015? Et veurem en una pel·lícula a Sitges l'any que ve?

Vaig a presentar una pel·lícula de terror anomenada "It's Walls were blood". És una pel·lícula molt anglesa, com les que feia la productora Amicus. Hi haurà tres parts, i els actors que participen en cadascuna d'elles són molt bons. Jo interpreto a una vampiressa velleta, d'uns cent vint anys, i contextualitzada en els anys vint. La veritat és que em sembla una pel·lícula molt divertida. També el meu marit apareix en ella, és Steve Oram ( "Sightseers"). A més, com et comentava, ara em trobo escrivint també el meu primer guió.


-Amb una nova pel·lícula de terror segur que et veiem a Sitges com a convidada!

Vejam, estaria bé. Jo penso que sí! (Rialles).


-Per altra banda, es va comentar en algunes fonts que participaries en una pel·lícula de terror argentina anomenada "El Eslabón Podrido". De moment no hi ha molta informació sobre ella, és un rumor fals?

Durant un temps es va parlar de la meva participació en la pel·lícula, però finalment no va poder ser per diferents motius.


-Els teus papers en les pel·lícules acostumen a ser guerrers, diguem que s'allunyen de l'estereotip femení de noies sensibles i ploramiques. Per què els esculls?

Si, només m'agraden aquest tipus de personatges, i per això quan m'ofereixen guions intento seleccionar els que m'ofereixin a interpretar a personatges guerrers. Però ja no només en les pel·lícules m'agrada que les dones siguin així, en la vida també cal ser-ho.


-Tota la raó. D'altra banda, necessito preguntar-te una cosa com a fan. Ens vas divertir amb "Offspring" i ens vas sorprendre amb "The Woman", veurem algun dia una 3a part de la dona caníbal?

Vull i espero que si, però ara mateix no hi ha cap guió. Anem a veure si aconseguim una història que sigui irresistible.


-Amb Lucky McKee?

És l'única persona amb qui vull fer-la.

-Per qui t'agradaria ser dirigida en una pel·lícula de terror? ¿Destaques a algun director de cinema de terror espanyol?

Pedro Almodóvar. Jo considero "La pell que habito" com una pel·lícula de terror. De fora d'Espanya tinc moltes ganes de treballar amb Ben Weathley, el director de "Sightseers", perquè em sembla un director molt interessant, i en un futur pròxim poden haver-hi notícies al respecte.


-Estarem atents a això. Ja per acabar, digues-me les teues 3 pel·lícules de terror favorites.

"La Resplendor", "La llavor del diable" i la recent "A girl walks home alone at night". Aquesta última m'encanta, és com a feminista, western... És molt diferent del que he vist fins ara