-DIRECCIÓ: Drew Goddard
-PAÍS: EUA
-ANY: 2011
-DURACIÓ: 95 min.
-REPARTIMENT: Sigourney Weaver, Kristen Connolly, Chris Hemsworth, Anna Hutchison, Fran Kranz, Jesse Williams, Richard Jenkins, Bradley Whitford, Brian J. White, Amy Acker
Molt hem hagut d'esperar fins a poder veure The cabin in the Woods, mesos potser, fins i tot una mica més a causa dels seus seriosos problemes de distribució. I ja se sap, de vegades, qui espera desespera, i desesperat m'anava posant en començar a llegir les primeres impressions sobre la pel·lícula en diferents webs i crítics especialitzats, que van poder veure la première mundial fa uns mesos dins del marc del SXSW Film d'Austin, posicionant pels núvols com un pas més al gènere slasher tal com ho va fer Scream en els anys noranta. I és que de vegades, penso que oxigenar els diferents gèneres cinematogràfics -especialment el saturadíssim de carronya com és el de terror- amb propostes autocrítiques, aquestes són capaços de relluir entre la marea de títols que apareixen anualment. En aquest cas, The cabin in the Woods, instantàniament per a mi s'ha convertit en un clàssic del gènere de terror, en saber furgar la superfície del gènere proporcionant a l'espectador una crítica brutal als seus clixés d'una manera perversa, homenatjar amb respecte i dignament als seus clàssics, proporcionar infinitat de girs insospitats perfectament resolts, i fins i tot tocs lovecraftians!
El responsable d'aquest experiment
arriscat és Drew Goddard, un jove debutant habitualment
lligat a l'ofici de guionista en sèries de televisió americanes de
caràcter més aviat juvenil, i que en aquesta ocasió també ha
treballat en les tasques del guió al costat
de Joss Wheddon, creant dos una història de caràcter
-seguint el seu estil- juvenil que mereix no ser revelada més
enllà del seu plantejament inicial. La pel·lícula tracta de 5
joves disposats a passar un cap de setmana en una remota cabana al
bosc (curiosament és exacta a la de Evil Dead), un lloc on
la cobertura telefònica, GPS i diferents no aconsegueixen detectar.
Un cop dins, trobaran un soterrani (Evil Dead?) On s'amaguen
relíquies que potser havia estat millor no tocar
...
Un slasher? Sí. Hi ha una "puta" al grup? Sí.
Hi ha un atleta en el grup? Sí. Hi ha un
estudiant? Sí. Hi ha un ximple? Si. Hi ha
una verge? Si. Hi ha un assassí? Més aviat una mena
de zombis assassins, però Si. Inicialment poques
diferències trobarem amb un simple slasher de la pila
carregat de clixés, acudits fàcils, personatges encartonats,
escenes previsibles i altres adjectius discriminatoris que se li
puguin atribuir a aquest subgènere, però la veritat és que la
proposta de Goddard és totalment original i ambiciosa,
i per si no n'hi hagués prou, també efectiva. Tan efectiva que
de ben segur The cabin in the Woods es
convertirà en un títol clau per entendre el cinema de terror actual
de l'última dècada igual com ho va fer Scream en el seu
moment.
Precisament aquests clixés, buits argumentals, o en
general tots aquests elements nocius que van condemnar al rebuig
de la premsa al subgènere slasher, en aquesta ocasió nodreixen
la pel·lícula, encara que d'una manera completament diferent a
la proposta de Wes Craven, i aquest és el principal
encert del film. Però el millor és que The cabin in the woods vol
anar més enllà al redirigir la pel·lícula cap a
la ciència-ficció, però sense oblidar a tota la iconografia
de cinema de terror, proporcionant així un últim terç totalment
insospitat al principi. Així i tot que ningú s'alarmi,
abans d'això viurem un genial survival tipus La nit dels
morts vivents, amb alguns ensurts bastant ben assolits al costat
d'unes decents escenes gore. Així i tot al que deia,
ràpidament veurem que aquesta no és la intenció de Goddard i
que fins que no arribem al seu últim terç -fins i tot els últims
10 minuts- no sabrem fins on ens condueix, encara que pel camí
podrem gaudir més enllà de l'original proposta
argumental, un interessant exercici de reconèixer a tots els gestos
de complicitat al cinema de terror que proposa. Perquè el
director demostra que és un fan del gènere juxtaposant als
fans espectadors -gràcies a tots aquests clixés- a una segona
pel·lícula paral·lela ... i fins aquí puc arribar.
Perquè el cinema slasher, amb The cabin in the Woods,
converteix els seus clixés en cops de peu al cul a tots nosaltres
com a consumidors d'aquest que som, i ens faran mal benvolguts
lectors, i no pretenc fer paral·lelismes amb les rialles que va
oferir Scream -que també les hi haurà- no, aquesta
pel·lícula va molt més enllà, molt, amb un plantejament
interessantíssim tan ben resolt que convencerà fins i tot als més
puristes del cinema de terror, però aquests hauran d'estar oberts de
ment i acceptar les regles de joc, i que elements tan bàsics del
gènere com l'angoixa o els ensurts no seran més que elements
secundaris, ja que molt poques vegades viurem un veritable clímax de
tensió.
Sento no poder aprofundir en res, ja que crec que
part de l'èxit de The cabin in the Woods resideix
precisament en el seu factor sorpresa, i parlar més del compte
seria estripar-la i fotre a l'espectador. Perquè la
història té cohesió suficient per mostrar el que vulgui -i aquí
part dela seva gràcia-, destapant així la veda a infinitat de
possibilitats sense perdre una coherència, i aquí també està una
altra de les claus del film, saber no decaure en
l'àmbit de guió en permetre totes les llibertats que
vulgui. Aconseguint així un guió potent, però alhora ferma i
coherent, ple de girs argumentals, propostes paral·leles, en un
entretingudíssim espectacle visual dedicat a pestanyejar a
l'espectador picat d'ullet a infinitat de pel·lícules,
des d'El venjador tòxic a Evil dead -o fins i
tot Cube-, entre d'altres. També molt d'humor negre nascut
de la sàtira al slasher, i fins i tot la ciència-ficció té
lloc a The cabin in the Woods, amb monstres
de tota mena que oferiran una orgia sagnant en el seu tram final
digníssima de ser recordada.
2 Comentaris
Una película esta 'La Cabaña del Bosque' tan desprovista de encanto y gracia que ni sus escasos momentos de humor e 'intriga' me dejan un recuerdo agradable. Un revoltijo de ideas: los realitys, las viejas películas de amigos en el bosque, no sé, será cosa mía. ¿Qué fue de 'La matanza de Texas'? Esa sí que era de humor y miedos :) Un saludo
ResponEliminaPero no olvides los guiños a tantas películas que hace The cabin in the Woods, que siempre son tan bienvenidos. Es una serie b bastante mejorable en algunos aspectos, pero sobretodo la interesante de la película es el análisis que hace al género en los últimos 10 años, y por tanto es bastante más que un simple revoltijo de realitys y viejas películas de amigos en el bosque. Un saludo! :)
ResponElimina