El concepte femme fatale és un
concepte que ha anat evolucionant al llarg dels anys, ja des de les
simples vampires dels anys deu fins a les badass actuals
que semblen immortals. A mig camí, podem posicionar la protagonista
de The Villainess, en un thriller d'acció coreà
protagonitzat per una dona amb molt poca paciència però amb un
enorme fons humanista, i que va deixar amb la boca oberta a la platea
de Sitges 2017 per tractar-se d'una obra espectacular a la qual se li
poden retreure molt poques coses.
Tot arrenca amb una
impressionant escena inicial en pla seqüència que bé podria
tractar-se d'una escena de Hardcore Henry, en
què Sook-hee (Kim Ok-bin), protagonista
de The Villainess, s'enfronta tota sola amb desenes de
guardaespatlles armats pels passadissos d'un edifici. Aquesta escena,
tècnicament impressionant, presenta una situació de la qual en les
pròximes 2h de pel·lícula se li desgranarà tota
mena de detalls i acabarà justificant aquesta actuació per
desembocar a un final en la línia d'aquest principi, que és amb una
altra trepidant escena d'acció en pla seqüència capacitat
per al·lucinar a l'espectador. De fet, no negarem que
aquestes dues escenes serveixen per deixar l'empremta al públic
i alhora atraure el nou, però la veritat és que més enllà
d'aquestes dues escenes la pel·lícula teixeix una història tan
perfectament construïda i ben concretada, alhora que desconstruïda i
explicada de manera desordenada. Els motius són simples, i és que
la pel·lícula va el ritme de les experiències i records de la
protagonista.
L'argument tracta d'una dona que veu com li
maten al seu marit, una mena de sicari. Ella, embarassada de poc
temps del seu marit, emprèn una cega venjança que executarà sense
pietat. No obstant en acabar-la es veurà capturada per una
organització que la retindrà durant anys i l'entrenarà per
fer missions amb risc a morir, un futur de què no pot negar-se si no
vol que la matin. El que no sap Sook-hee és que aquesta
organització li farà retrobar-se amb el seu marit, en el que res
sembla el que en realitat és.
Com sempre, el bon fer tècnic
i artístic és indubtable. I és que a Corea de Sud amb els anys
molts directors han deixat la seva empremta amb obres memorables com
amb el jove Byung-gil Jung, director i coguionista de la
present pel·lícula. El que distingeix The Villainess de
la resta d'obres similars com The Yellow Sea és
que la protagonista és una dona, sap a més arts marcials, i que la
direcció de la pel·lícula aposta per desenvolupar unes escenes
d'acció amb una clara referència a John Wick i Hardcore Henry.
Són escenes molt espectaculars, que no escatimen pel que fa a
violència a força amputacions, punyalades i trets a totes les
parts del cos. Una acció ben dosificada i no avorrida com
amb aquests dos referents.
D'altra banda la història, escrita
pel mateix director juntament amb Byeong-sik Jung, potser
és massa densa, però això no afecta que el discurs sigui
sempre comprensible, però no negaré que exigeix els cinc
sentits del públic per així evitar despistar-se. No estem
davant d'una pel·lícula difícil, però el càsting és
considerable, i a més els canvis d'espai-temps
són constants, així com girs narratius poden complicar el seguiment
de la trama. Més enllà del fil conductor, puntualment es
van desenvolupant escenes d'acció, però també dramàtiques i
romàntiques (ull amb això, per què no avorreix la relació d'amor
entre Sook-hee i Hyun-soo). És en general una
pel·lícula molt humana, sobre els sentiments perduts d'una dona que
només els seus punys li permetran recuperar.
En fi,
gratíssima sorpresa The Villainess, una pel·lícula que
dóna fe a seguir veient tots aquests thrillers que enverinen la
programació de festival de Sitges pel simple fet que no són cinema
de gènere de terror. Però The Villainess és pura
fantasia, és un cinema que posseeix una força capaç de contactar
amb el públic de festival a força d'escenes impossibles, de pura
adrenalina desenfrenada que no és més que un desafiament als
sentits humans. Que fàcil es fa escriure amb pel·lícules
com The Villainess...
0 Comentaris