Després de l'esgotament de
l'slasher i més recentment de fórmules passatgeres com
el found-footage i el 3D, sembla que el cinema de
terror ha trobat en els fantasmes una fórmula reeixida i estable
d'aconseguir espantar el públic. El kaidan es va
consolidar, i occident es va aprofitar d'això fer les seves pròpies
obres convertides en un cinema més mastegat i sobretot
"occidentalitzat", en el qual les Babadook, Insidious i
companyia són el màxim exponent el dia d'avui. Aquest és un
cinema generalment mancat de propostes adultes i massa dramàtiques
al meu gust, en el que jo sòl descriure com "pel·lícules Cinesa".
Però bé, de tant en tant apareix algun que un altre títol
independent que intenta oferir alguna cosa diferent, i això
s'agraeix.
Des de Regne Unit -no de l'Iran, que ningú
es despisti-, arriba Under the Shadow, amb la
publicitat de pel·lícula aterridora que beu d'un folklore allunyat
com és l'iranià. Cal reconèixer que això no és un
bluf, Under the Shadow és una bona pel·lícula
de fantasmes dirigida per un director d'origen iranià, però
resident al Regne Unit, que situa l'espectador en plena guerra dels
"8 anys" (1980-1988 ) entre l'Iran i l'Iraq,
moment en què els aiatol·làs es van imposar a l'Iran radicalitzant
el país en qüestions religioses al mateix temps que les
bombes el van assolar. El director de la pel·lícula, un debutant
anomenat Babak Anvari, ha reconegut en diferents
entrevistes que ell va créixer enmig de les bombes i que és
innegable que la por que va patir en aquesta època ha influït
en Under the Shadow.
La pel·lícula explica
com una mare i la seva filla decideixen no fugir de Teheran després
de l'acostament de les bombes. A casa, mentre intenten mantenir una
vida normal al mateix temps que s'adapten culturalment als
nous temps, veuran com la seva vida es torna intranquil·la després
d'unes aparicions fantasmagòriques que alteraran les seves vides.
Amb aquest argument la pel·lícula pren com a protagonista una dona
(Narges Rashidi) que té idees progressistes, i que d'un dia per
l'altre es troba vivint en un país que ja no és el seu, en
veure obligada a modificar els seus hàbits, estudis, hobbys i
en si tot allò que donava sentit a la seva vida. I com si es
tractés d'un malson, a poc a poc viurà experiències aterridores de
les quals no trobarà explicació, i en què la seva filla
(Avin Manshadi) també es veurà implicada.
Under the Shadow és
un film de qualitat. Sota una aparença de cinema d'autor, amb un
ritme lent i amb vocació cap a les segones lectures en clau
sociopolítiques, hi ha també lloc per als clixés propis del
gènere de terror més comercial i crispetes. Crec que el
encert més gran de la pel·lícula és explicar una història
que posseeix una deliciosa lectura sobre com una dona d'un dia per
l'altre es veu atrapada a casa i país, al mateix temps que
la pel·lícula no oblida elements propis del gènere, eclosionant tot
en una obra estrictament de terror i que bé podríem considerar
com un malson. I és que tot en el seu conjunt acaba sent
asfixiant per a l'espectador, sobretot en els seus moments climàtics
d'unes puntuals escenes d'horror que espanten de veritat. Avisats
queden.
El que potser no acaba de ser rodó és que, crec,
que Anvari confon la lentitud narrativa amb el missatge
pausat. Under the Shadow és una experiència
intel·lectual interessant que permet a l'espectador situar-se en un
escenari opressiu en tots els sentits, i això hauria de ser també
complementat amb una experiència visual que, si bé està
correctament rodada i les seves escenes d'horror funcionen de
meravella, a estones el film li falta una mica de ritme, i això és
sempre perillós quan es vol treballar bé
l'experiència intel·lectual.
Però bé, en tot
cas Under the Shadow és un film de qualitat,
força humil pel que fa a pressupost, però igualment de qualitat. No
és una pel·lícula indie per intel·lectuals, sinó una obra
senzilla, però amb vacances a les lectures, al mateix
temps que vol fer espantar l'espectador amb una història de
fantasmes (o Djins) en què les seves aparicions són
realment esgarrifoses. També la pel·lícula obvia els ja avorrits
missatges maternalistes, deixant així de banda tot aquell
cinema dramàtic camuflat en cinta d'horror per centrar-se en una
obra d'horror en si, i això és fàcilment perceptible quan l'horror
no es justifica, i en Under the Shadow no es fa.
Aquí, l'horror és un malson.
La recomano. És una pel·lícula
petita però ben feta, i sobretot que ningú es
confongui, Under the Shadow no és un drama, és
un film de terror de raça pura i que espanta de veritat.
0 Comentaris