 |
| Anunnaki, los caídos del cielo |
Definitivament el 2018 es presenta com un dels millors pel que fa a cinema de terror català. La collita de títols es preveu excel·lent, tant pel nombre de produccions com per l'aparent qualitat de la majoria d'elles, ja que després de les primeres projeccions a festivals en què alguns títols s'han deixat veure per primer cop ja han deixat el seu rastre en alguns portals web amb crítiques generalment positives. Però, abans de tot, que és el que vam incloure dins el concepte de "cinema de terror català"? Per aclarir-ho, considerem que aquesta etiqueta agrupa totes les produccions rodades a Catalunya, finançades amb capital català i parlades en llengua catalana, o que simplement es donin suport a qualsevol d'aquestes distincions. Amb això, avui podem parlar de fins a vuit llargmetratges catalans de gènere fantàstic i de terror que es podran veure al llarg del 2018.
Avui podem parlar de fins a vuit llargmetratges catalans de gènere fantàstic i de terror que es podran veure al llarg del 2018
Insisteixo, vuit llargmetratges. Vuit
pel·lícules finançades generalment amb pressupostos irrisoris per
culpa de la falta de suport institucional pel que fa a subvencions,
per no parlar del maleït IVA que segueix pels núvols. I,
com dirien els japonesos, davant les dificultats cal aconseguir
treure la màxima creativitat possible per suplantar els obstacles.
És d'aquesta manera com produccions independents de pressupost
gairebé 0 € han aconseguit resultats més que interessants. És el
cas de les produccions que s'han pogut veure recentment al festival
Sant Cugat Fantàstic, un festival impulsat pel
periodista JR Armadàs (El Cinèfil) i pel director de
cinema Marc Carreté (Asmodexia), i que té com a principal
preocupació donar suport i exhibir el bo i millor del
panorama cinematogràfic català, i també sense descuidar
l'internacional. La present edició, que va tenir lloc entre els dies
14 i 17 de juliol, va donar inici amb una producció amb el segell
100% català, amb un slasher titulat Sant Martí, i que
després de finalitzar el festival es va coronar amb la Menció
Especial de jurat. Sant Martí és una pel·lícula divertidíssima
rodada per David Ruiz i Albert València, amb molt de ritme i amb
ganes d'agradar als més fans de la sang i la violència, i que
actualment es troba circulant per festivals de tot el món. Un altre
títol a destacar és el que va tancar el Sant Cugat Fantàstic, que
és Dràcula de Denise Castro. Es tracta d'un irònic,
còmic, però també aterridor found footage dirigit
per la mateixa Denise Castro, que va ser rodat a
Transsilvània amb l'objectiu de revisar el mite del Comte
Dràcula a través de molta originalitat. Probablement Dràcula
de Denise Castro sigui la pel·lícula més austera de
cinema de terror català de l'any 2018, cosa que no ha estat un
obstacle per agradar al públic de Sant Cugat fins al punt
de guanyar el Premi del Públic, el que segurament és el més
important de tots. També, i no menys important, és el que va
succeir en la première internacional de la pel·lícula,
una première que va portar
a Denise Castro al mateix Transilvania (a
l'International Vampire Film and Arts Festival) i
en què va guanyar l'estaca de plata al festival. Per tant, 2 premis
en 2 projeccions. Ull. I també, a Sant Cugat, es va poder veure la
pel·lícula Escape from Marwin, una pel·lícula amb
vocació internacional escrita i dirigida per Jordi Castejón, i
que tracta sobre un salvatge Escape Room a què els
seus participants són presidiaris i la seva llibertat dependrà de
si poden escapar del joc.
Un altre títol que es va
passar per Sant Cugat va ser Framed, una pel·lícula que va
començar el seu recorregut per festivals en la passada edició de
festival Terror Molins i que va continuar el seu camí a altres
festivals de tot el món, recollint, ja de passada, alguns premis. La
pel·lícula suposa la primera producció de segell
Creatures of the Dark, que és la productora creada
pel cineasta Marc Carreté, i que amb ella també s'ha rodat una
altra pel·lícula de gènere de terror titulada After the Lethargy.
A Framed se la pot considerar com una versió gore
de Nerve (2016), una pel·lícula que dóna inici com una
home invasió i que acaba ironitzant i recreant-se amb molta
violència sobre les conseqüències a què pot portar una obsessió
per aconseguir popularitat. Una pel·lícula salvatge, i que posa al
seu director Marc Martínez Jordà en el punt de mira de molts.
I seguint amb la productora Creatures of the Dark, en aquest cas el mateix Marc Carreté té nova pel·lícula a la vista: After the Lethargy. Una pel·lícula que fa olor de Sitges 2018 (de fet, el seu primer teaser tràiler es va presentar allà el 2016) i que no ha estat fins al passat 26 de maig que va arribar la seva première internacional, que va ser al festival Fantaspoa (Sao Paulo, Brasil) . Una pel·lícula que suposa el segon llargmetratge de Marc Carreté després Amodexia (2014), una obra que potser no va acabar de quallar en l'opinió popular (especialment pel seu problema de ritmes), però que sens dubte es va veure en ella una cosa molt interessant: vocació pel gènere de terror. Aquesta vocació la va allunyar de modes passatgeres, i va prendre personalitat a força d'apoderar d'influències del gènere. Veurem si ha crescut com a cineasta Marc Carreté amb After the Lethargy.
Però
encara hi ha molt més: Anunnakis, els caiguts de cel.
Possiblement es tracta de la pel·lícula catalana de
terror més esperada de l'any, tant per la temàtica que tracta com
pel recent tràiler que s'ha publicat i que ens ha
deixat al·lucinats a tots. Codirigida per
Joan Frank Charansonnet (també responsable del guió)
i Rubén Vilchez, Anunnaki, els caiguts del cel
és una pel·lícula de terror que s'estrenarà a finals de 2018
(també fa olor de Sitges 2018), i que transportarà
l'espectador al cinema més comercial del
gènere dels vuitanta, tenint a títols referents com els
Immortals, Joves Ocults o Obert fins a la matinada. La pel·lícula
està produïda per Dejavu Films i actualment està en
procés de postproducció.
Captius és una altra pel·lícula
de terror catalana que actualment s'està acabant de rodar, i que té
com a objectiu arribar per al proper Festival de Sitges. La
pel·lícula està produïda per Gat Verd, una productora low
cost, i que està escrita i dirigida pel barceloní Hugo Cobo en
el que serà la seva òpera prima després d'una llarga
llista de curtmetratges. També, i no menys important, és la
pinzellada de prestigi que ha obtingut la producció gràcies a la
participació de l'actriu Itziar Castro, en aquest cas
aportant la seva veu. De moment fins a la data tot just hi ha
disponible un enigmàtic teaser tràiler, poc més, i és
que es veu que la producció va tenir alguns problemes amb el so.
Esperem que arribi per a Sitges.
Un altre títol a destacar és
L'any de la plaga, una pel·lícula de gènere fantàstic basada en
la novel·la d'homònim títol escrita pel barceloní Marc
Pastor. L'adaptació al llargmetratge ha anat a càrrec de
l'andalús C. Martín Ferrera, tenint com a protagonista
a Iván Massagué i Ana Serradilla, a més
de comptar amb la participació d'actors de prestigi català com
Sílvia Abril, Maria Molins, Amparo Moreno i Fermí Reixach. La
pel·lícula ha estat rodada entre Barcelona, Mèxic i Estats
Units, i va tenir el seu première internacional al
Festival de Cinema de Guadalajara (FICG) (Mèxic).
Aquestes
serien les vuit produccions que segueixen el seu curs al llarg del
2018 per donar-se a conèixer davant del públic i,
especialment, per començar a recuperar la inversió, que ningú ho
oblidi. Segurament tindrem moltes oportunitats per veure aquestes
pel·lícules al llarg de l'any, però és evident que el focus
d'atenció estarà en el pròxim Festival de Sitges i a la resta de
festivals especialitzats en territori nacional. I he esmentat 08:00
llargmetratges, però potser hi ha més, o almenys això
m'agradaria. En tot cas, la realitat és que el gènere fantàstic i
de terror interessa al públic i sembla que els
joves cineastes veuen en ell una excel·lent eina per connectar amb
ells, si no, no s'entén com hi ha tant director novell que veu en
ell una porta per donar-se a conèixer al públic. Així
que atents al que s'acosta, perquè el cinema de terror català
segurament podrà presumir d'una de les seves millors collites, i
sense haver de parlar de Balaguerós, Paco
Places, Kike Maíllos i companyia.
0 Comentaris