-ANY: 2020
-DURACIÓ: 84 min.
-PAÍS: Canadà
-DIRECCIÓ: Amelia Moses
-GUIÓ: Wendy Hill-Tout, Lowell
-MÚSICA: Michelle Osis
-FOTOGRAFIA: Charles Hamilton
-REPARTIMENT: Lauren Beatty, Katharine King, Judith Buchan, Lowell, Jesse Gervais
-PRODUCTORA: Voice Pictures, 775 Media Corp
La segona col·laboració entre la directora Amelia Moses i l'estrella Lauren Beatty després de Bleed with me, és un film canadenc també de terror que tracta la temàtica dels homes llop des del món de l'art, tot amb una mirada singular que serveix per allunyar-se d'esquemes sovint massa trillats. Ara bé, tot plegat podia apuntar a una idea més gran i en una execució més de gènere.
Bloodthirsy es cuina a foc lent. Demana paciència a l'espectador, i que pari atenció als diàlegs, també als versos musicals que Grey (Lauren Beatty) canta a l'estudi musical de Vaughn (Greg Bryk) mentre intenten compondre un disc. I és que Bloodthirsy és una pel·lícula musical on Vaughn, a més d'ajudar a Grey en el procés de creació d'un disc, també l'empeny a què extregui els seus impulsos sobrehumans, els d'una dona llop. Ell també ho és.
Grey sospita la seva licantropia ja en la primera escena de Bloodthirsty, quan ella, de genolls i a les fosques en mig del bosc, devora famèlica les vísceres d'un animal o persona (no queda clar). És només un somni, però després s'aixeca i es mira al mirall, i té una visió estranya sobre un canvi momentani de la forma dels seus ulls així com veu també unes urpes que surten dels seus dits. Decideix anar al metge (Michael Ironside), qui li recomana que es mediqui.
Professionalment, Grey és una cantant de gran èxit després de publicar un disc, i ara prepara un segon. La pressió per repetir l'èxit la manté tensa, però conviu amb la seva nòvia, Charlie (Katharine King So), que la cuida, i li prepara sempre menjar vegà. Si, vegà. Totes dues decideixen grabar el nou disc a l'estudi de Vaughn, un home que viu aïllat a una casa en el bosc i que en el passat va ser acusat d'assassinar a la seva dona, però que finalment va ser absolt per falta de proves.
Bloodthirsty és una pel·lícula que parla sobre el procés creatiu de la música, la crisis d'identitat i fins i tot de parella durant la primera hora de metratge, per acabar esclatant tot al seu l'últim terç en què, en realitat és, un film de terror. I que ningú es confongui, Bloodthirsty no és una pel·lícula sobre obsessions i dificultats en el procés de creació musical, que també, però això és secundari, sinó el que la directora Amelia Moses prioritza és el dolor i la crisi d'identitat. El que planteja ens recorda a films com Raw o Anticristo de Lars von Trier. No és una obra difícil de seguir, i molt menys profunda del que es pot imaginar de primeres. És una pel·lícula lleugera, amb senzillesa narrativa, i el tram final ofereix a l'espectador el que el gènere li ha de preocupar, que és una mica de divertiment i terror.
Amelia Moses és una directora que té coses a dir i les explica d'una manera elegant i comunicativa, fàcil i atractiva per l'espectador, però s'ha de reconèixer que la primera hora de metratge es fa llarga i que malgrat que el suspens augmenta i genera un bon clímax final ens hagués agradat que tot plegat fos més divertit i menys reflexiu. Llàstima també del pressupost, que es nota baix i els maquillatges dels homes i dones llop són més propis de Buffy Caçavampirs que d'un film amb cara i ulls.
En tot cas Bloodthirsty funciona bé. Són 80 minuts en que deixar fluir l'art que portem a dins també pot fer fluir altres coses, fins al punt de convertir-te en un depredador. Creiem que el tàndem Amelia Moses, el guionista Wendy Hill-Tout i el compositor de cançons pop Lowell, fan un tàndem eficaç que malgrat no acabar de sorprendre'ns amb el seu nou film sí que demostren bones maneres.
0 Comentaris