-ANY: 2020
-DURACIÓ: 88 min.
-PAÍS: Regne Unit
-DIRECCIÓ: Damian Mc Carthy
-GUIÓ: Damian Mc Carthy
-MÚSICA: Richard G. Mitchell
-FOTOGRAFIA: Kieran Fitzgerald
-REPARTIMENT: Ben Caplan, Conor Dwane, Jonathan French, Leila Sykes
-PRODUCTORA: HyneSight Films
Si el gènere de terror és tan popular pels directors de cinema emergent és perquè amb un baix pressupost ja es pot satisfer al públic. Tot és qüestió d'entendre els mecanismes de l'horror i saber-los plasmar a la pantalla, i això és el que un director debutant com és Damian McCarty ha demostrat saber fer a Caveat: un conill timbaler de joguina amb aspecte esgarrifós, una casa fosca i bruta, passadissos en què s'hi amaguen secrets del passat, i una noia inestable mentalment a la que un subjecte ha de cuidar.
Caveat és una pel·lícula de por que fa por. McCarthy sap el que fa, i amb prou feines un repartiment de tres personatges i una casa elabora una trama sobre un home anomenat Isaac (Jonathan French), que és contractat per Barrett (Ben Caplan), per vetllar de la inestable Olga (Leila Sykes). Ella viu a una casa ruïnosa situada a una remota illa irlandesa. La feina serà més complicada del que es pensa, quan Barrett exigeix a Isaac que es posi un arnès lligat a una cadena per evitar que accedeixi a determinades parts de la casa. Per altra banda, a Olga, quan no està immòbil a la seva habitació amb els ulls tapats amb les mans, li agrada recórrer la casa armada amb una ballesta.
Cal destacar a Caveat una iconografia que li proporciona singularitat més enllà del conillet timbaler, com és també la postura d'Olga reposant a la seva habitació. És sinistre. Així com els quadres penjats per la decrèpita casa, amb persones amb el rostre trinxat o fent ganyotes. També tot el que Barrett acaba descobrint als interiors de la casa, que és sinistre i és el que acabarà generant la major part dels espants de la pel·lícula. Per tot plegat McCarty planteja un disseny estètic i narratiu a l'obra que, juntament amb un sentit de la intriga ben dosificat, generen una sensació d'horror a l'espectador que funciona de veritat. Caveat és una pel·lícula que fa por de veritat, i que es distancia de l'habitual jump-scare barat de la majoria de cinema actual.
Menys encertat és el desenvolupament narratiu de l'obra, que perd força a mesura que s'acosta el final pel fet de desenvolupar dues línies temporals que serveixen per arribar a un mateix punt final. La intenció de McCarty és la d'atorgar ambigüitat als personatges de Barrett i Olga, ocultant informació sobre els seus passats i en especial sobre el que els lliga a aquesta mateixa llar just un any enrere. Sense ser una mala decisió, Caveat pren un ritme confús que li fa perdre l'atenció a l'espectador, fins a arribar a un final en què cada un entendrà a la seva manera.
Creiem que Caveat funciona millor al seu tram inicial, quan Barrett explora la casa i descobreix secrets amagats, quan tot són dubtes, somnis i sorolls, així com la presència d'una inquietant Olga que en qualsevol moment se li pot girar el cap. Les respostes a Caveat no són les que un espera. Però bé, és innegable que hi ha coses molt interessants a la pel·lícula i que tot plegat és molt digne. A més, les textures visuals i sonores són terrorífiques, com si fos un poema gòtic decadent.
0 Comentaris