-ANY: 2021
-DURACIÓ: 85 min.
-PAÍS: França
-DIRECCIÓ: Alexandre Bustillo, Julien Maury
-GUIÓ: Alexandre Bustillo, Julien David, Julien Maury, Rachel Parker
-FOTOGRAFIA: Jacques Ballard
-MÚSICA: Raphael Gesqua
-REPARTIMENT: James Jagger, Camille Rowe
-PRODUCTORA: Radar Films
Molts acusen que aquells enfants terribles del cinema de terror francès Alexandre Bustillo i Julien Maury han viscut durant els darrers quinze anys de la renda del seu major èxit, A l'interieur. No negarem que aquell debut al llargmetratge va ser el seu millor film i que des de llavors no han aconseguit mantenir el nivell, però creiem que té molt mèrit que amb The Deep House hagin apostat per a reinventar-se i experimentar amb un canvi radical de format cinematogràfic, com és rodar una pel·lícula de terror a sota l'aigua.
És gairebé el 90% del metratge s'ha rodat sota l'aigua d'un llac, sense pràcticament recursos digitals. L'exercici de planificació prèvia ens sembla molt meritori i encara seguim sorpresos per com s'ha pogut rodar una obra així.
La història és molt senzilla. Una parella de Youtubers decideixen fer una immersió a un llac on sota les seves aigües hi ha un poble submergit. El seu objectiu és entrar a una casa i fer un vídeo de com es troba en l'actualitat. Un cop a dins, hi troben elements satànics i dos cadàvers que semblen haver sigut sacrificats amb un ritual. Aquesta descoberta els empeny sortir de la casa, però alguna cosa ja no els deixarà sortir.
Només la desastrosa Bajo aguas tranquilas de Brian Yuzna va suposar un intent de transmetre horror sota l'aigua, més enllà de propostes de gran pressupost de Hollywood que no cal esmentar. Aquí estem parlant de cinema de recursos limitats, i a diferència de la de Yuzna, els recursos digital són molt puntuals.
La història avança com un passeig per sota l'aigua. No negarem que el seu desenvolupament és simple a rabiar, amb un pim-pam cap aquí-cap allà que ens remet al found footage més tradicional, una fórmula immersiva a l'horror que a alguns espectadora els desespera, però a altres els fa connectar. Nosaltres vam connectar, ens va inquietar tot aquell passeig sota l'aigua amb el camp de visió reduït, peixos que surten de darrere les portes, coses sinistres flotant, etc. The Deep House és una pel·lícula de por i que fa por, que ens recorda en certa manera a l'escena final de REC però protagonitzada per bussejadors i durant 1h.
El que li retraiem al film és no acabar d'extreure prou horror a les imatges. Estem davant d'un film de fantasmes i que tret d'un parell de jump-scares -que funcionen molt bé- les aparicions fantasmals no generen gaire por. Bustillo i Maury sovint s'ajuden del balanceig de la càmera, aigües remogudes i bombolles per a dissimular les seves limitacions tècniques, però també artístiques. Els fantasmes podríem ser tu o jo nedant sota l'aigua, poc més.
The Deep House és una pel·lícula de terror fresca, lleugera i entretinguda. Potser no aguanta un segon visionat, però ens ha agradat bastant. A més, suposa un impuls positiu a la carrera d'uns directors que fa anys que no aixequen el vol. Un exercici valent, innovador, i molt a favor seu, també efectiu. Nosaltres, un cop a l'aigua ens hem mantingut tensos fins al final. I, quin final, trencador amb alguns patrons del gènere.
0 Comentaris