-ANY: 2021
-DURACIÓ: 81 min.
-PAÍS: Estats Units
-DIRECCIÓ: Dasha Nekrasova
-GUIÓ: Dasha Nekrasova, Madeline Quinn
-FOTOGRAFIA: Hunter Zimny
-MÚSICA: Eli Keszler
-REPARTIMENT: Betsey Brown, Madeline Quinn, Dasha Nekrasova
-PRODUCTORA: Stag Pictures
M'he quedat amb dubtes. No tinc gens
clar si la directora Dasha Nekrasova ha volgut fer en el seu debut un
film de denúncia, una comèdia o un exercici retro. Potser, totes
tres coses alhora. El que més clar tenim és que el resultat no convenç.
The Scary of Sixty-First és una pel·lícula protagonitzada per dues amigues que són com l'aigua i l'oli, però decideixen anar a viure juntes a un pis. Un cop allà, descobriran que la seva nova llar va ser l'escenari de violacions pedòfiles a càrrec del multimilionari Jeffrey Epstein. Aquest va ser un dels casos més mediàtics de la història recent dels Estats Units. La pel·lícula a poc a poc agafa formes de terror psicològic quan una de les amigues és posseïda per alguna entitat diabòlica.
El que més destaca a The Scary of Sixty-First és la seva estètica que remet l'espectador al cinema dels anys setanta, amb una fotografia granulada i pàl·lida, així com els defectes habituals de rodar en 35mm, com són la presència de pèls o la degradació del negatiu. Això ens fa entendre que la directora domina a la perfecció el llenguatge estètic. De fet, si no ens diuen que és una pel·lícula del 2021 ens creiem que és una obra de fa cinquanta anys. Això ens indica que Dasha Nekrasova vol transportar a l'espectador a un cinema pretèrit, concretament el de possessions demoníaques que se solien fer a la Itàlia dels anys setanta i vuitanta fruit de l'èxit de l'Exorcista, com ara Malabimba d'Andrea Bianchi.
Però, l'aparició d'un ordinador Mac i la recerca de vídeos a YouTube per part de les protagonistes fa adonar a l'espectador que alguna cosa no rutlla. I, en efecte, els diàlegs absurds i sense massa sentit ja acaben de situar a l'espectador. The Scary of Sixty-First és una paròdia. Una paròdia al cinema d'explotació, a Jeffrey Epstein, a la Casa reial Britànica, i a les sensibilitats de qualsevol espectador que busqui una estructura narrativa formal.
Dasha Nekrasova, aquí també protagonista del film, ha creat una obra conscient de tot. La producció és molt petita, fet que no impedeix a la directora de treure partit de les seves limitacions i amb poc més de quatre actors, un escenari i escenes exteriors, tira endavant la pel·lícula.
La història es desenvolupa com un thriller eròtic amb el dimoni de Jeffrey Epstein que posseeix a una de les amigues, el que la impulsa a dir i fer coses immorals i molt promiscues, properes fins i tot a la pedofília. Més enllà d'això, no hem entès gaire el perquè de les coses que van succeint. La pel·lícula es desenvolupa amb uns diàlegs completament sobris, però de contingut ridicul, al més pur estil Quentin Dupieux, desenvolupant escenes que succeeixen sense massa sentit a més d'altres més pujades de to, com masturbacions i escenes de sexe, que caricaturitzen els personatges. I el que al principi de l'obra agafa per sorpresa a l'espectador i fa gràcia, a mesura que passen els minuts es converteix en vergonyós. The Scary of Sixty-First la considerem una broma, potser “la Verotika” d'aquest Sitges 2021.
Que ningú esperi trobar un film de terror perquè no ho és. The Scary of Sixty-First és una paròdia del cinema d'explotació de possessions diabòliques, amb un alt contingut eròtic i desenvolupada d'una manera molt sòbria. És estranya la fórmula, i voldria insistir amb el referent citat, ja que ens recorda bastant a Verotika. Creiem, o volem creure, que Dasha Nekrasova és conscient que acaba de gastar una broma a l'espectador a través d'una espècie de Scary Movie, el problema és que la seva broma no ha fet gràcia a ningú. En fi, indiferents no ens hem quedat.
0 Comentaris