[Crítica] SUPERHOST - Brandon Christensen, 2021

 

-ANY: 2021

-DURACIÓ: 84 min.

-PAÍS: Estats Units

-DIRECCIÓ: Brandon Christensen

-GUIÓ: Brandon Christensen

-MÚSICA: Blitz\Berlin

-FOTOGRAFIA: Clayton Moore

-REPARTIMENT: Sara Canning, Osric Chau, Gracie Gilliam, Barbara Crampton

-PRODUCTORA: Superchill

 

 


 

 

 

Hi ha cinema per trencar-te les banyes reflexionant sobre el missatge que vol transmetre el seu director, i altre que no ho requereix. El cinema narrativament pla té la capacitat a garantir un entreteniment sempre que la proposta es vegi fresca i divertida, i això és precisament el que hem viscut amb Superhost.


Superhost és una comèdia de terror protagonitzada per dos influenciadors d'èxit, però que els últims mesos no paren de perdre subscriptors. Per intentar remuntar, planegen una escapada a una casa rural i fer uns vídeos. Un cop allà coneixen a la propietària de la casa, que resulta ser una noia esbojarrada la qual s'ofereix voluntària a sortir als vídeos que creen per al seu canal. Per la parella, aquesta noia pot ser un valor interessant, i accepten que aparegui al proper vídeo. Ara bé, ella resulta que és una psicòpata...


Aquest entreteniment de consum ràpid i oblit posterior és una grata sorpresa que sorprendrà a tots aquells que busquin una proposta fresca, amb un humor actual i que funciona, i un final passat de rosca dels que arranca els aplaudiments del públic. I això que Superhost aplica tot el pitjor del cinema found footage, com és la palla narrativa en els trams inicials, però aquest cop la simpatia del dos influenciadors aconsegueixen captar l'atenció i en cap moment la pel·lícula es fa avorrida. Val a dir que el film combina el cinema convencional amb el de càmera en mà.


Ara bé, l'estrella d'aquesta pel·lícula és l'actriu Gracie Gilliam, que interpreta a una psicòpata esbojarrada que no sabem encara si fa més por quan somriu o quan ataca. El seu paper ens recorda a Harley Quinn, i ens ha robat el cor.


La pel·lícula té un desenvolupament molt senzill i tot acaba abocat al joc del gat i la rata, oferint algunes morts, entre elles una de brutal que no passarà desapercebuda. Més enllà d'això, Superhost no escatima en criticar el món dels influenciadors, en com es trepitgen els uns als altres per assolir l'èxit, i la seva obsessió pels “likes” els afecta a la vida personal.


A tot això només falta afegir-hi un breu paper de l'actriu icona del gènere de terror Barbara Crampton, un altre influenciadors però més veterana, que ara viu enfonsada a la misèria precisament pels dos joves protagonistes. El seu rol serà el detonant a què comenci l'acció.


Superhost és una sorpresa positiva. Una ximpleria la mar de simpàtica per gaudir de com pot d'absurda ser la conducta humana en relació amb les xarxes socials, així com d'una Gracie Gilliam més boja que mai. I atenció al desenllaç de Barbara Crampton... poca broma!

 

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris