-ANY: 2021
-DURACIÓ: 90 min.
-PAÍS: Austràlia
-DIRECCIÓ: Kiah Roache-Turner
-GUIÓ: Kiah Roache-Turner, Tristan Roache-Turner
-FOTOGRAFIA: Tim Nagle
-MÚSICA: Michael Lira
-REPARTIMENT: Jake Ryan, Goran D. Kleut, Nicholas Boshier, Bianca Bradey, Tasia Zalar, Luke McKenzie, Lauren Grimson, Shantae Barnes-Cowan, Jay Gallagher, Dean Kyrwood, Tristan McKinnon
-PRODUCTORA: Bronte Pictures, Guerilla Films
Molts vam quedar enlluernats amb Wyrmwood (2014), una pel·lícula de ciència-ficció i terror on els zombis a poc a poc van conquerint el món al mateix temps que la humanitat es va extingint. Les referències a Mad Max es palpaven, i de la mateixa manera que la segona entrega del film protagonitzat per Mel Gibson, la seqüela Wyrmwod Apocalypse és una obra que ja s'escenifica plenament en un context apocalíptic. El títol no enganya.
Aquest context dóna peu a parlar-nos de l'assimilació de la situació dels pocs humans que queden al planeta i com intenten sobreviure en aquest context. El perill constant, tant per part dels vius com dels morts, marca la vida de Rhys (Luke McKenzie), un llop solitari que amb destresa i força ha aconseguit preservar una llar. La vida se li complica quan coneix a una noia que l'acabarà involucrant en el rescat la seva germana, capturada per la màfia per la qual treballa Rhys, que es dedica a experimentar amb humans per trobar una cura. Pel camí, els personatges Brooke i Barry de l'anterior film, s'acaben unint a ells.
Per tant, aquesta seqüela presenta nous personatges que serveixen per a connectar d'una forma casual els fets de la primera pel·lícula. El personatge de Rhys dóna molt de joc, així com el de les joves Maxi, Grace i Bethany, i els nous dolents, liderats pel Doctor.
Apocalypse és el que promet, una apocalipsi proper a l'univers Mad Max 2 on la bogeria es desferma a base de zombis, clans, mad doctors, experiments, supervivència, i en general aquesta seqüela és una cascada d'acció sense aturador durant els seus 90 minuts. I és que el ritme que imposa Kiah Turner-Rocher ajuda a fer que tot es vegi frenètic, amb una realització basada en la unificació de plans molt curts que reocorden al cinema de Tony Scott. Wyrmwood Apocalypse, com a opció nocturna antiavorriment, funciona molt bé.
A diferència del primer film, aquesta continuació denota un model de producció molt més professional. Es nota més inversió, i el seu director Kiah Roache-Turner no ha desaprofitat per recrear-se amb tota mena de bogeries en pantalla a base de sang, hòsties, fantasia i violència. És com si estiguéssim davant d'uns dibuixos animats violents fets cinema, on tot val, lluny del to més sobri de la primera entrega.
Val a dir que a diferència del primer film aquesta història no té tant de ganxo. L'auge de l'apocalipsi de la primera entrega deixa pas ara a una trama sobre lligams familiars que no interessa gaire. El personatge de Brooke (Bianca Bradey) carregava el pes de la primera pel·lícula, i en aquesta continuació el personatge té un paper més secundari en benefici dels nous. Ara bé, l'aparició de Brooke realça el film, demostrant que ella és l'ànima de Wyrmwood i que en aquesta seqüela s'ha desaprofitat el seu potencial. De fet, creiem que la seva condició d'”híbrida” i controladora dels zombis, podia haver donat molt més joc a la trama.
Wyrmowood Apocalypse fa un pas endavant a la història i ja es contextualitza a un infern. La història no atrapa com la primera, però per contra la posada en escena llueix millor i ara abunda la sang. Tot es veu més professional. A més, Kiah aconsegueix dotar a les escenes un ritme endiablat que mai decau, amb moltes escenes d'aquelles que conviden a aplaudir. Tot plegat estem davant d'un espectacle buit, però entretingut, i amb una Bianca Bradey que ens deixa clar a tots que ella mana a aquesta saga.
0 Comentaris